Abbey Road

2013-12-21 13:50

No és només un carrer de Londres ni una portada dels Beatles. Carreteres de l'abadia, carrers de l'abadia, passatges de l'abadia plaguen la geografia d'Irlanda. La propagació del cristianisme pels primers monjos i frares va originar la proliferació d'abadies, esglésies rurals, i convents al mateix temps que els primers sants irlandesos ascendien als altars. Sant Patrici, Sant Kevin, Sant Brandan entre altres, es van encarregar de fundar els primers monestirs. Els inicis del cristianisme a l'illa es van distingir pel caràcter monàstic de la seva església.

Un dels primers centres religiosos de les illes britàniques es va crear a Iona, a les Hèbrides Interiors, prop de la costa escocesa, en el que llavors era el regne de Dalriada. Un dels prínceps de la casa reial dels Uí Néill, a l'Ulster, Colum Cille, qui es convertiria en Sant Columba, es va assentar allà l’any 563 fundant el que seria el nucli divulgador del cristianisme irlandès. El monacat es fundava en la mortificació del cos a través del treball executat amb pena per obtenir l'alliberament dels desitjos. Aquesta filosofia va portar a Sant Kevin a les muntanyes de Wicklow a dormir en un llit de pedra i a prendre banys d'aigua gelada en un llac proper. La llegenda, una mica desmesurada, explica que una merla se li va posar a la mà mentre la tenia estesa. Per no molestar l’ocell Sant Kevin no la va retirar sinó que va permetre que niés i es va mantenir immòbil fins que les cries que van néixer dels ous posats no van emprendre el vol.

En el temps en què es van aixecar els primers monestirs no existien nuclis de població comparables a les ciutats romanes en cap dels cinc regnes irlandesos, fonamentalment rurals. Els monestirs van atreure, a més de fidels acòlits i novicis, a artesans i a comerciants. Els recintes emmurallats dels centres escolàstics proporcionaven protecció en els anys turbulents que van seguir a la caiguda de l'Imperi Romà. Bangor arribà a acollir a quatre mil monjos. Clonmacnoise tres mil. En cada un d'ells a més de les edificacions on residien els clergues, es van construir catedrals, esglésies i capelles, tallers i obradors. Un element característic són les torres circulars que generalment servien per vigilar i per emmagatzemar els béns més preuats de cada comunitat en un emplaçament fàcilment defensable. Normalment l'entrada a les torres s'efectuava mitjançant una escala removible fins a la porta, que, per dificultar l'accés als assaltants, solia estar a més de tres metres de terra.

Van ser també centres acadèmics de primer ordre en els que l'antic art dels celtes de La Téne es va fondre en les formes i figures d'un nou art que es plasmaria a través del paper en manuscrits bellament il·lustrats o mitjançant els evangelis tallats en les creus de pedra.

Després del de Iona, els primers monestirs erigits van ser els de Inishmore, en la major de les illes d'Aran, i el de Skellig Michael, situat en un illot a catorze quilòmetres de les costes de Kerry. La gran majoria d'ells es van fundar sobre els segles VI i VII i van romandre actius durant llargs segles. Els que van sobreviure als assalts víkings haurien d'esperar als embats de danesos, anglesos o el dels propis irlandesos. Actualment la majoria es conserven en estat de ruïna, ocupats per cementiris que s’han anat estenent al seu voltant, però també s'han començat a protegir i a preservar com el patrimoni històric que representen.

Al sud de Dublín, entre les muntanyes Wicklow, hi ha el lloc on Sant Kevin va suportar que li niarà la merla a la mà. Es diu Glendalough, i ve a significar vall entre dos llacs. Bastant ben conservat, el complex està dividit en dues àrees, la que correspon al llac inferior i la del llac superior. A la primera hi ha la catedral, una de les esglésies paleocristianes d'Irlanda. Dedicada a Sant Pere i Sant Pau va estar en actiu fins a l'any 1214 i al seu interior es conserven algunes antigues tombes dels primers cristians, una sol·licitant una oració per un tal Diarmuit. A la zona del llac inferior encara queden tres esglésies més: Saint Kieran, Saint Kevin’s Kitchen i Sainte Mary, a més de la torre circular de trenta-tres metres d'alçada. Al costat del llac superior hi ha la petita cova on se suposa que dormia el sant fundador: Saint Kevin’s Bed. En 1214 les diòcesis de Glendalough i Dublín es van unir beneficiant a la major d'elles i iniciant el declivi del centre dels dos llacs.


En direcció contrària, al nord de la capital, Monasterboice és una altra visita obligada. Fundada en el 521 per Sant Buithe, Buite, Boyce o Boeci, va acollir monjos i monges, va patir l'ocupació víkinga el 968 fins que el rei de Tara, Donald, els va expulsar. El 1097 un incendi va consumir la torre circular destruint lamentablement bona part de la biblioteca que s'hi guardava, suposadament ben protegida. Monasterboice és coneguda sobretot per la seva creu cèltica, la més finament tallada de tot el país, la Muiredach Cross. L'any 1142, la construcció de la propera abadia de Mellifont, principal centre del Cister, va ser el principi del final.

Al centre de l'illa, a la vora del riu Shannon, va créixer el monestir de Clonmacnoise, Cluain Mhi Cnois, el prat dels fills de Nóis. Fins al segle IX va estar associat als reis de Connacht, fins que es va aliar amb els de Meath. Va ser visitat per acadèmics i estudiants de tot Europa i allà jeuen enterrats els reis de Tara. Està citat en diverses ocasions al Chronicum Scotorum: l'any 646 Diarmaid va anar a la batalla, va passar per Cluan-muc-Nois i la congregació de Ciaran va pregar per ell. En 1179 un centenar d'habitatges i tretze esglésies es concentraven al recinte. En 1552 un regiment anglès va saquejar llibres, vidrieres i fins i tot les campanes. La Creu de les Escriptures és un dels elements més notables del recinte al costat de la Tur Uí Ruairc, o torre de O'Rourke. Construïda al segle X com campanar i torre de defensa va ser destruïda per un llamp el 1135 sense que es tornés a restaurar i així és com es contempla avui en dia. A l'Església de McDermot els monjos confessaven als leprosos a distància, gràcies a l'efecte acústic de que gaudia la porta principal. A la Catedral, al costat del altar, jeuen des 1198 les restes de Rory O'Connor, últim gran rei del Eire.

El Convent de la Santa Creu, monestir dominicà a la ciutat de Sligo, va ser construït el 1253 per ordre del baró d'Offaly, Maurice Fitzgerald, qui també va introduir a Irlanda l'ordre dels franciscans. Després de ser destruït per un incendi el 1414, devastat el 1595 durant la guerra de Tyrone i assolat a la rebel·lió de l'Ulster de 1641 és sorprenent que aquest estigui obert al públic i que valgui la pena la visita. Conserva un preciós claustre on hi ha talles gòtiques i renaixentistes en els seus capitells i l’únic altar amb un panell cisellat amb motius vegetals que queda a l'illa.

A Boyle, el seu monestir, mainistir na Búille, va ser el successor cistercenc del de Mellifont, fundat en 1142 va acabar sent utilitzat com a caserna pels Connaught Rangers fins a 1788 i, potser gràcies a això, ha arribat més o menys sencer fins als nostres dies. A la regió dels Burren, Kilfenora, la més petita parròquia de la Irlanda medieval, va arribar a ser diòcesis del regne de Corcomroe, set creus ho testifiquen així com les efígies dels clergues en el mur oriental. Als afores de Ennis, al costat del riu Fegus, resten de l'abadia de Clare, el centre agustinià més important del comtat, dues capelles i una torre circular a més del claustre i altres construccions menors.


Dingle, una de les penínsules del comtat de Kerry, diuen que la més bella, és rica en restes monàstics, alguns relacionats amb el culte a Sant Brandan, com l'església de Kilmalkedar, Cill Mhaoilcéadair, exemple del romànic introduït des d'Anglaterra. Conserva una pedra amb inscripcions en ogham, l'antic alfabet irlandès que traduït resa MAILE-ÍNBIR MACI BROCANN, el nom de Mael Inbir, fill de Brocan. Prop de l'entrada un petri rellotge de sol mira cap al cel. El seu gnòmon indica l'hora. Als afores del petit poble de Ballyferriter costa una mica trobar el que queda dels fonaments d'un antic monestir del segle VI. Excavat en els anys setanta del segle XX, An Riasc, que significa el pantà, està rodejat d'un mur gairebé circular. Dins el recinte un altre mur el divideix en dos sectors, A llevant hi havia l’oratori i un petit cementiri on quaranta i dues tombes estan alineades en dues fileres. A l'altra banda es veuen clarament les bases de les cel·les que habitaven els monjos i cap al centre s'hissa la creu de Reask decorada amb motius en espiral. No gaire lluny, en una finca privada, es pot visitar el reconegut oratori de Gallarus, Séipéilín Ghallarais, o església del lloc dels estrangers. En forma de nau de vaixell invertida, és una construcció molt senzilla però bella en les seves línies. I fins i tot a la península, de tornada cap a la vila de Tralee, és possible trobar la petita, encara esvelta, església de Carron, Teampall an Chairn, potser anomenada així per un antic enterrament en forma de túmul, cairn, que hi ha als voltants. Un mur defensiu, més aviat baix, denota la necessitat de protecció que va haver de tenir quan servia a bona part de les parròquies de Clare. Eren altres temps.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos