Armenis a Venècia

2016-04-08 17:39

La relació dels armenis amb Venècia ve de lluny, gairebé dels dies de la formació de la ciutat quan els llaços amb Constantinoble eren estrets. Van tenir el seu propi barri, després la seva pròpia església i la seva illa on es va establir una activa comunitat de monjos dedicada als llibres. Lord Byron en va ser un usuari exemplar.

Els primers contactes entre les dues comunitats es remunten al segle VI. El exarca bizantí de Ravenna, Narsete, i el bisbe de Altinum, Isaaccio, eren d'origen armeni. Posteriorment el regne de Cilicia facilitaria el comerç dels mercaders venecians al Llevant mediterrani. A canvi la Sereníssima, ja al segle XII, va facilitar allotjament als armenis que acudien a la ciutat per fer negocis, el mateix dux Pietro Ziani els va cedir un edifici alt amb petites finestres i reforçat amb bigues de ferro al Canal di Ferali, a la parròquia de San Zulian i a dues passes de Sant Marc.

Amb el temps els carrers propers al Sotoportego dei Armeni, calli Fiubera i San Zulian es van convertir en una autèntica barriada armènia en què es comerciava amb tot tipus de productes arribats de l'est, pistatxos, pastissos i dolmades, els típics rotllos de fulla de parra farcits. També era fàcil trobar un got de vi de malvasia o oghi, una mena de licor anisat que es bevia diluït en aigua com es fa amb l’ouzo grec. Els armenis també han donat nom a alguns llocs de la ciutat, al costat de la plaça de Santa Maria Formosa desemboca un carrer anomenat Ruga Giuffa, on hi semi ocult el Palau Grimani, té un parell de discrets restaurants i un hotel, un simpàtic cafè i és travessada per carrerons sense sortida que donen accés a habitatges particulars. El nom provindria de l'antiga ciutat de Giulfa a l'Armènia governada per Pèrsia, lloc d'origen dels armenis que es van assentar en ella, al carrer de la Coronna i a la Salizada Zorzi. Els de la Ruga Giuffa es van dedicar al comerç de la seda, de teixits de cotó, llana i tints que importaven d'orient. Una acomodada família procedent de la nova Giulfa, a Isfahan, els Sceriman o Seriman, es va allotjar a la mansió de tres pisos que es troba al costat dels jesuïtes de Cannaregio, és el Palazzo Sceriman ai Gesuiti i dóna al Rio dei Sartori.

El 1496, l'interior de la casa cedida per Ziani, es va modificar per donar cabuda a una església en la qual oficiar amb el ritu armeni. És Santa Croce degli Armeni. El nom fa referència a la relíquia que guarden de la Creu de Jesucrist. L'església no té façana pròpia ja que no es va alterar la de la casa i el campanar és tot just visible més que des del Rio terrà delle Colonne .

Però el lloc més conegut en relació amb els armenis de la llacuna és una petita illa que aquesta davant del Lido, San Lazzaro degli Armeni. Aquesta havia estat cedida l'any 810 a l'abat benedictí de Sant'Ilario di Fusina. Al segle XII va ser utilitzada com llatzeret de leprosos. Després es convertiria en alberg per a malalts i necessitats i encara acolliria als dominicans expulsats de Creta i a una fàbrica d'armes durant la guerra de Morea, fins que va ser abandonada. A l'agost de 1717 es va donar a un grup de religiosos armenis que van fugir de l'ocupació turca de Modone, al sud del Peloponès. El monjo Manouk Petrosian havia fundat el 1706 a Morea la Congregació Reformada dels Monjos Armenis de Sant Antoni, una ordre que va trobar refugi a la petita illa veneciana. En 1722 van acabar els treballs de restauració de l'antiga església que havia quedat allà abandonada i l'ordre Mequitarista, com és coneguda, es va dedicar de ple a tot el que tingués a veure amb la cultura del poble armeni.

Menys de vint monjos viuen actualment a l'illa dedicats principalment al manteniment de l'extraordinària biblioteca que ha acumulat el convent en què es conserven no menys de 170.000 volums dels quals uns quatre mil cinc són manuscrits incunables. Entre les primeres publicacions dutes a terme per l'ordre estan les traduccions al armeni que va fer el seu fundador de la Imitatio Christi i de la Bíblia. D'altra banda s'han conservat textos que no existien en occident i que només hi eren manuscrits en armeni, com les Cartes de Ignasi d'Antioquia o la història d'Eusebi de Cesarea.

Un excepcional usuari de tal biblioteca va ser Lord Byron, qui durant la seva estada a Venècia, entre 1816 i 1817, anava a San Lazzaro degli Armeni diàriament per estudiar la llengua. Byron va arribar a traduir les Epístoles de Sant Pau als Corintis de l'armeni a l'anglès i va elaborar, amb l'ajuda del monjo Harutium Avgerian, una gramàtica britànico-armènia.

Al monestir tenen un petit museu amb relíquies armènies del segle VIII, monedes, segells, l'espasa del rei Levon VI, peces àrabs, índies i egípcies com la mòmia de Nehmeket Amón, portada pels francesos el 1825 i que es mostra en el espai que ara s’anomena Sala Byron.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies