Barcino

2015-07-31 20:24

Entre Emporion i Tarraco, caps de pont de l'Antiga Roma a la península ibèrica després de la Segona Guerra Púnica, la República va consolidar els seus dominis establint assentaments intermedis o campaments, generalment on ja existien poblaments autòctons. Així van sorgir Baetulo i Barcino, Badalona i Barcelona.

Pomponi Mela ja feia referència a l'existència de petites poblacions que creixien a la zona d'influència de Tarraco. Va ser en temps d'August, entre el 27 i el 14 AC, quan es va donar nom a la Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino que Plini el Vell va abreujar a Colonia Faventia i que Ptolomeu inclou en el seu Mapamundi amb el nom de Barcino. No obstant això Barcino no va haver de ser una ciutat destacable en l'àmbit de l'Imperi, el seu decumanus mesurava uns 825 metres, el card 550, les primeres muralles van envoltar una zona d'unes deu hectàrees i ni tan sols disposava d'amfiteatre ni circ amb què entretenir als seus habitants.

Els historiadors romans també esmentaven l'oppidum de Baetulo, fundat gairebé un segle abans. Emmurallat i d'unes dimensions similars a les que tindria el de Barcino, Baetulo es dedicava primordialment a comerciar amb el vi que es produïa a les viles del territori. A la plaça Assemblea de Catalunya, el Museu Municipal mostra en el seu subsòl les restes de les termes i altres edificis, algunes tabernae i part de les insulae que van estar properes a les principals vies. Aquí també s'exhibeix la Venus de Badalona, una petita figura femenina de marbre finament tallada. Va ser trobada sense cap ni extremitats en el transcurs d'unes excavacions que es van realitzar el 1934 en un antic clavegueram romà. Al carrer de les Eres són visibles part de les restes del que devia ser el teatre.

De nou a Barcino, observant un mapa actual de la ciutat de Barcelona, costa poc imaginar el perímetre que van defensar les muralles romanes. El pas del temps ha mantingut pràcticament inalterat el traçat dels carrers allà on van estar les defenses, de les que encara es poden veure alguns fragments importants amb les modificacions que va patir en la seva història. La muralla original, del segle I seria reforçada dues centúries més tard a causa de les primeres incursions bàrbares. Així el mur es va reconstruir arribant a tenir fins a nou metres d'alçada i gairebé vuitanta torres de defensa, de les que algunes arribaven als divuit metres d'altura, per a un recorregut de tot just un quilòmetre i mig, el que suposa que la separació entre cada dos torres oscil·lava entre els nou i els catorze metres. Tanta torre li valdria el sobrenom de Ciutat Coronada per l'aspecte que oferia des de l'exterior.

La muralla romana va perdre el seu sentit en el segle XIII quan un nou perímetre defensiu va ser aixecat cobrint els nous barris que havien crescut extramurs. Llavors es va permetre edificar nous habitatges adossats als antics murs. L'obertura de la Via Laietana a principis del segle XX va suposar aclarir les construccions que s'havien afegit a l'antiga muralla romana deixant a aquesta a la vista allà on encara existia. Els trams més rellevants es troben descendint des de l'avinguda de la Catedral pel carrer de la Tapineria, allà on es fabricaven els tapins, un calçat medieval. Aquí va estar la cantonada septentrional de la ciutat.

Continuant fins a la plaça de Ramon Berenguer el Gran, la muralla sosté a més les construccions medievals de la Capella Reial de Santa Àgata i el Palau Reial Major, ambdós del segle XIV. La muralla continua amb algunes torres prop de la cruïlla de la Baixada del Caçador amb el carrer Sots-Tinent Navarro, on també hi ha construccions afegides al segle XIV, en aquest cas Palau Requesens. Aquest carrer ja es va anomenar anteriorment carrer de les Muralles Romanes i abans carrer de Basea, per les baralles que es feien amb bassetges o fones.

Una torre de defensa circular s'alça a la plaça dels Traginers on, una mica més enllà, al carrer del Correu Vell, hi ha més fragments de muralla, alguns mig amagats, com els que s'observen al Centre Cívic del Pati Llimona. Un altre tram es pot veure al pati d'una escola al carrer de la Palla, molt a prop d'on va estar una de les principals quatre portes de la ciutat.

A la plaça Nova, al costat de l'avinguda de la Catedral i completant el cercle hi havia la Porta Decumana, de la qual queden les torres semicirculars laterals que donen pas al carrer del Bisbe, al costat del Palau Episcopal i de la Casa de l'Ardiaca, seu de l'arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona des de 1921. Aquesta última va patir una desafortunada remodelació que va trencar la monumentalitat de la façana medieval. Al costat de la porta hi ha part dels dos ramals de l'aqüeducte que abastia d'aigua a Barcino. Una provenia de la Serra de Collserola i l'altre prenia l'aigua del riu Besòs. D'aquest últim es poden veure quatre arcs integrats en un mur del veí carrer de Duran i Bas. La Plaça Nova es va unir a l'avinguda de la Catedral, anteriorment dita del Crist Rei, quan es van demolir el 1939 els edificis que les separaven. La Porta Decumana, com segurament ho van ser les altres tres, tenia tres obertures, una de central pel pas dels vehicles i dos laterals per als vianants. Una d'aquestes es troba al soterrani de la casa de l'Ardiaca.

En aquesta porta arrenca el Decumanus Maximus, la via principal que travessava longitudinalment la ciutat i que anava a parar al fòrum. Avui és el carrer del Bisbe que continua en els carrers Ciutat i Regomir, un cop travessat el card que formaven la Baixada de la Llibreteria i el carrer del Call. La disposició no ha canviat gaire. L'espai que ocupa avui el Palau de la Generalitat a la plaça Sant Jaume correspon aproximadament al que va ocupar en el seu dia el fòrum romà. Al veí número 10 del carrer Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya es mostren avui les quatre columnes corínties que es conserven de l'antic temple d'August en el seu emplaçament original, una d'elles s'alçava solitària a la plaça del Rei fins que el 1956 es va incorporar a les restants. Aquesta era la part més alta del Mons Tàber.

Les altres portes van estar en les actuals plaça de l'Àngel i en l'antic call, a l'Edat Mitjana es van conèixer respectivament com Castell Vell i Castell Nou. La quarta era el portal marítim o Castell del Regomir i d'ella s'ha trobat part de l'estructura durant les excavacions que es van realitzar durant la remodelació del Centre Cívic del Pati Llimona.

Rere l'edifici de l'Ajuntament, en el subsòl de la plaça de Sant Miquel es troben enterrades les restes de les termes de la ciutat, donades per la família Minici Natal l'any 125. Un dels seus membres, Luci Minici Natal va participar i va guanyar en les competicions de quadrigues als Jocs Olímpics de l'any 129. Altres restes de la ciutat romana es poden veure accedint al Museu d'Història de la Ciutat. Quatre mil metres quadrats sota la plaça del Rei on es va excavar un barri de tallers artesanals i habitatges del segle II en què hi havia una fullonica i una tinctoria, una bugaderia i una tintoreria. També una factoria de la salsa de peix tan apreciada pels romans, el garum i una instal·lació vinícola de mitjans del segle III.

Els enterraments es realitzaven fora de les muralles. Una necròpolis va ser descoberta a la plaça de la Vila de Madrid, en la qual els sarcòfags es dipositaven a banda i banda de la via sepulcral. Aquí es van trobar més de vuitanta sepultures de diferents tipus, esteles i lloses amb epigrafies en el seu context original.

Terra endins, Ausa, Vic, estava unida a Iluro, Mataró, per una calçada. A Vic ha arribat fins als nostres dies un temple romà intacte gràcies a que durant segles va estar integrat al Castell dels Montcada, els murs formaven part del pati de la fortalesa.

El riu Llobregat, Rubricatus en llatí, marcava els límits de l'àrea d'influència de Tàrraco, fins a Ad Fines, Martorell. Allà el creuava, i ho segueix fent, el pont per on transitava la Via Augusta que recorria el litoral des de les Gal·lies fins a Gades, ja a l'Atlàntic. El pont va ser construït en l'any 10 AC i era apte per al pas de carros de bous. Transformat i reconstruït en diverses ocasions conserva del seu origen romà els estreps, algunes inscripcions de les legions que el van construir i l'arc triomfal de la riba esquerra.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos