Büyükada
Les rialles dels nens inunden la coberta del pont, a popa del transbordador. Altres, ja adolescents, llencen menjar que les gavines atrapen hàbilment al vol. Un cambrer recorre desproveït d'entusiasme el passadís entre els seients, carregat amb un termo de te i una safata carregada d'enormes rosquilles ensucrades. Altres passatgers posen les seves mirades entre les pàgines de Hürriyet o de Adalar, rotatius locals. Un loquaç venedor ambulant, excessivament ben vestit per a l'ocasió, vocifera a la cabina les meravelloses propietats d'un tornavís multiusos proveït de llanterna i les d'un bastó telescòpic de butxaca davant un públic que sembla escèptic. Fa malabarismes per demostrar la inestimable utilitat del suport del tub metàl·lic extensible. Sorprenentment al cap de pocs minuts d'incessant xerrameca una bona part del passatge ja està proveïda d'un o altre estri.
Més enllà de la barana d'estribord i una vegada travessat el Corn d'Or, desfila pausadament el perfil de Sultahamet, de Hagia Sofia, de la ciutat vella d'Istanbul. Es distingeixen, més propers, a babord, els edificis dels barris asiàtics de la gran metròpoli turca: Üsküdar, l'antiga Chrysopolis grega, Scutari per als genovesos a l'edat mitjana i Kadiköy, un cop anomenada Calcedònia. A proa, ja en aigües del mar de Màrmara, aviat s'aprecia el perfil d'unes illes. Són Kizi Adalar, les Illes Roges, un petit arxipèlag de nou illes que tot just dista una vintena de quilòmetres del centre urbà. La gent de la ciutat es refereix a elles simplement com Adalar, les illes. I Büyükada, la major d'elles, significa literalment Gran Illa.
Abans de cedir a les allaus de visitants de cap de setmana i turistes, les illes estaven habitades per pescadors i monjos grecs. També van arribar els Prínceps, l'altre nom amb què es coneix l'arxipèlag, en un desterrament prou prudent com per mantenir el cap sobre les espatlles durant les disputes successòries de la cort de Bizanci i posteriorment de les conspiracions palatines dels salons de Topkapi. Un altre exiliat cèlebre va ser Lev Davídovitx Bronstein, Lleó Trotsky, qui va passar quatre anys, entre 1929 i 1933, al palauet de Izzet Paşa a Büyükada.
© J.L.Nicolas
