Capitals Singaleses

2013-01-20 13:02
La dona entra amb parsimònia al vell temple, ajup el cap respectuosament davant l'estàtua del Bodhisattva, diposita algunes flors davant la imatge i pren unes primes barres d'incens que fumegen immediatament deixant anar les característiques fragàncies del sàndal. Altres fidels la segueixen i repeteixen lenta i cerimoniosament els mateixos gestes. Probablement aquests no hagin canviat durant els últims dos mil·lennis. El que sí que ha canviat és el mateix temple, tot just una ruïna en una antiga ciutat abandonada fa centenars d'anys en la que encara es conserva el culte en els temples i les campanyes d'excavacions i restauració.

Anuradhapura seria un escenari adequat per a les aventures de Lara Croft, i és probable que s'hagin inspirat en espais d'aquesta ciutat per ambientar les aventures cibernètiques de l'heroïna del píxel a Tomb Raider. Els magnífics estanys i sistemes d'irrigació encara avui proveeixen d'aigua dolça a milers d'habitants que viuen i conreen els camps al voltant de les antigues capitals singaleses.

Anuradhapura va ser fundada quatre segles abans de Crist pel rei Pandukabhaya qui va fer d'ella la capital del seu regne. I ho va ser fins al segle XI. Al segle I la ciutat ja era coneguda a occident per grecs i romans. Figurava al mapa de Ptolomeu amb el nom de Anurogrammon, a l'illa de Taprobane (Sri Lanka). Els anys daurats de la gran ciutat singalesa coincideixen amb l'arribada del budisme a la illa durant el tercer segle abans de Crist, sota els regnats del gran emperador Ashoka i del seu fill Mahinda al sud de l'Índia, mentre a l'illa governava el rei Devanampiya Tissa.

El viatger xinès Fa Hian la va visitar al segle sisè. I d'ella deia: ... hi ha molts notables i mercaders. Les cases són grans i belles, i, els carrers plans i regulars. En totes les cruïlles hi ha sales de predicació ... i s'hi congreguen per escoltar la Doctrina monjos i devots. L'explorador britànic Samuel White Baker va deduir al segle XIX que aleshores milions de persones van haver  travessat les portes de una ciutat al costat de la qual el nostre modern Londres era comparativament un llogaret .

Les invasions provinents del sud de l'Índia van marcar el declivi de la gran urbs i els nous governants van construir una nova capital a un centenar de quilòmetres al sud-est, Polonnaruwa. Derrotats a finals del segle XI els invasors, el rei Vijayabahu I va mantenir aquí la cort, on romandria al llarg dels dos segles següents. L'erudit governador colonial britànic James Emerson Tennent va reproduir en els seus escrits instantànies de l'antiga ciutat singalesa: La van envoltar de muralles, van erigir una fortalesa i construir palaus que contenien 4.000 habitatges. Van construir escoles i biblioteques, escenaris per a la música i la dansa.

Els sistemes d'emmagatzematge d'aigües i irrigació van superar aquells d'Anuradhapura, també temples i dàgobes rivalitzarien amb els de l'antiga capital, tot i que havien adquirit dimensions tan colossals que eren comparables en grandària a les piràmides egípcies.

I de la mateixa manera que Anuradhapura, després de les invasions dravídiques del segle XIII, Polonnaruwa va conèixer l'oblit. Davant les ruïnes de la ciutat Baker es preguntaria: ¿Què resta de la seva grandesa? S'ha esvaït com un conte que és narrat, s'ha anat com un somni.

Després de Polonnaruwa, Yapahuwa va esdevenir una de les efímeres capitals medievals de Sri Lanka, amb els seus palaus i fortalesa construïts sobre una enorme roca de noranta metres d'alçada.

Avui totes elles i altres restes dels quals van ser ciutats medievals com Ritigala, Dambulla, Medigiriya o Mihintale formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i tant a Anuradhapura com a Polonnaruwa se segueixen venerant els antics temples mentre els micos s'ensenyoreixen de les velles dàgobes en el que va ser el Regne dels Lleons.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos