Carthaginem Esse Delendam

2013-10-04 11:59

El tribú romà Marco Porcio Catón finalitzava obsessivament els seus discursos amb l'afegitó: Ceterum censeo Carthaginem esse delendam. A més opino que Cartago ha de ser destruïda.L'obsessió no era del tot gratuïta, encara que Roma ja havia vençut en dues ocasions a la potència competidora pel domini de les rutes navals de la Mediterrània occidental. La fi de l'antiga metròpolis nord-africana arribaria amb la tercera guerra púnica.

En el 146 aC, Cartago i el seu estat van ser arrasats pel creixent nou poder del Mare Nostrum. I ho van fer a consciència. La major part de les ruïnes que encara romanen no pertanyen a la capital púnica sinó a la ciutat que van reconstruir sobre ella els romans.

Si cal creure en les llegendes, que generalment solen ser més atractives que la crua realitat, cal mirar cap a la Eneida de Virgili. Diuen que Cartago va ser fundada 814 anys abans de Crist per Dido, germana de Pigmalió, rei de la fenícia Tir. Fugint carregada amb un tresor va arribar a terres habitades pels libis. El rei local li va concedir el territori que pogués envoltar amb la pell d'un bou. Dido va tallar el cuir en finíssimes tires delimitant una àmplia extensió al voltant del turó de Byrsa, al nord de l'actual ciutat de Tunísia, que s'anomenaria Qart Hadašt, la Ciutat Nova.

Després de la invasió de Tir pels perses el poder es va traslladar a la nova urbs: Cartago. En l'apogeu de la república cartaginesa la ciutat va arribar a estar poblada per unes quatre-centes mil ànimes. Estava defensada per una triple muralla de vint metres d'alçada. Tenia dos grans ports connectats entre si, un comercial i un altre militar. Aquest últim, circular, podia acollir més de dos centenars de navilis.

Els barris de Magon, que avui en dia dóna nom a un bon vi negre produït per les vinyes tunisines, i Salambó, descendien del turó de Byrsa cap al mar.

Entre els segles V i III aC, Cartago ocupava ports i territoris a Hispània, Sicília, Sardenya, Còrsega, Numidia i Mauritània. També ultrapasaren les columnes d'Hèrcules.

Entre els pocs textes que s'han conservat de la Cartago púnica destaca el Periple del rei Hannon, en què es relata el seu viatge al llarg de les costes africanes fins a l'illa de Malabo i el Camerun. L'escrit de Hannon permet intuir l'envergadura de les expedicions cartagineses: ... més enllà de les columnes d'Hèracles vaig fundar ciutats libi-fenícies. Vaig navegar dirigint 60 navilis de a cinquanta rems, una multitud d'homes i dones, en nombre de prop de trenta mil, queviures i altres objectes necessaris.

Però Carthaginem esse delendam. I així va ser. Van haver de transcórrer anys i esperar una visita de Juli Cèsar, que va considerar la importància estratègica de l'antiga vila perquè aquesta fos reconstruïda.

Octavi, hereu de César, va fundar, 29 anys abans de Crist, la Colònia Julia Cartago, que de nou, encara que aquesta vegada des del sí de l'Imperi, tornaria a rivalitzar amb Roma, convertint-se en la seva segona ciutat i en capital de la província d’ Àfrica Proconsular.

Quilòmetres al sud de Cartago, prop de Mahdia, els romans van donar prova de la importància que va tenir la província una vegada profundament romanitzada. En el que fou la ciutat de Thysdrus, avui el Djem, es va alçar en el segle III un enorme coliseu, el tercer en dimensions en l'Imperi, amb un aforament que podia albergar la flota de Hannon, trenta mil persones.

Avui al turó de Byrsa, de camí cap al turístic poblat de Sidi Bou Said, s'aixequen elegants mansions al voltant del palau presidencial. Escampades entre mig queden els vestigis de la Cartago púnica i romana que es poden visitar. Les termes d'Antonino, l'amfiteatre i el teatre romans, el temple dedicat a Tophet a Salambó ... Altres peces i alguns excel·lents mosaics romans estan repartits entre el Museu del Bardo, a la ciutat, i el Museu de Cartago.

Potser és més xocant trobar de front la Catedral de Sant Lluís, erigida pels francesos en l'època colonial, el 1884, en memòria del rei-sant Lluís IX, mort en les proximitats, encara que fos a causa de la pesta, durant el setge creuat de Tunísia el 1270. En l'actualitat se celebren exposicions i concerts.

Passats els antics ports militar i civil s'arriba al nou port de la ciutat. Al seu voltant hi ha el barri de La Goulette amb els seus famosos restaurants de peix, on probablement, avui menjaria complagut Marco Porcio Catón.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos