Cotentin, a l'Oest de Normandia

2016-11-01 11:53

A vista d'ocell semblaria una desmesurada escullera, i una mica, ja és això. Conté la fúria de l'Atlàntic abans que pretengui esdevenir els corrents marins que travessen el Canal de la Mànega. És una prolongació del massís d’Armòrica i ha vist passar des de les legions romanes als paracaigudistes nord-americans.

Flavi Valeri Constanci, l'emperador romà pare de Constantí el Gran, li va cedir el nom, a la península i també a la ciutat de Coutances. Òbviament tots dos deformats amb el temps. La península està partida per les Maresmes de Cotentin i de Bessin, que en altres temps convertien la zona en intransitable i transformaven la costa septentrional pràcticament en una illa.

Al sud, des dels miradors de Pointe du Roc a la haute ville, la ciutat alta de Granville, ja queda massa lluny la silueta del Mont Saint Michel, primera parada obligada a Normandia a l'entrar pel departament de La Manche. Tampoc s'aprecien gaire bé les illes de Chausey. La muralla del segle XV encara envolta el casc antic al que la Grande Porte facilita l'accés. Com a Saint-Malo, Dunkerque o Dieppe, durant el regnat de Lluís XIV es van concedir patents de cors. Aquí, entre setanta i vuitanta dels seus navilis van ser armats. Granville es va acabar convertint en vila balneària en la què es tractava l'asma i també va ser visitada per Stendhal, Michelet i Víctor Hugo.

Regnéville-sur-Mer conserva les interessants ruïnes del seu castell medieval, del què a penes queden alguns murs que semblen desafiar la gravetat. Va estar lligat a Carles II de Navarra, Charles le Mauvais i també va ser ocupat molt de temps pels anglesos. L'església de Notre-Dame, del segle XII, té un característic i voluminós campanar. El port havia estat actiu amb el comerç de la calç i amb la flota de pesca que partia fins als caladors de Terranova. 

Sembla que el jazz prové de les pomeres a Coutances, però és el nom del festival que, des de 1982, se celebra anualment a la primavera: Jazz sous les Pommiers. Coutances és reconeguda també per la seva catedral gòtica del segle XIII. Notre-Dame es va construir sobre el promontori que domina la ciutat i diuen que els seus campanars són visibles des de la mateixa illa de Jersey, a quaranta quilòmetres de distància. Durant la Segona Guerra Mundial va patir una de les facetes més adverses de la naturalesa humana, va ser pràcticament arrasada durant un bombardeig que va causar més de tres-centes víctimes. El seu eix principal, format pels carrers de Saint Nicolas, Tancrède i Geoffrey de Montbray uneixen Notre Dame amb l'església de Saint Pierre.

Seguint cap al nord es troben les dues viles balneari de Barneville-Carteret, unides en un sol municipi des de 1965. Des Barneville hi ha un bon panorama del port de Carteret d'on surten els transbordadors cap a les illes del Canal: Jersey i Guernsey. La primera és veu especialment bé des del mirador de Saint Jean de la Riviere. Si la visibilitat és òptima s'aprecia el Château de Montorgueil a Gorey. Entre Jersey i la costa normanda ressalten en un profund color blau els illots Ecrehou. Carteret posseeix una bonica i àmplia platja de sorra fina rematada per una filera de casetes de bany i pel far.

Cotentin acaba al nord-oest al cap de La Hague. Península a l'extrem d'una península on surt el Nez de Jobourg, un dels penya-segats més alts d'Europa. A les rodalies hi ha tres grans grutes, la grotte du Lion, la de la Petite église i la de la Gran église, en les què els contrabandistes solien amagar les seves mercaderies. A prop, el far de Goury assenyala els corrents de la marees de raz Blanchard. Una creu recorda als vint mariners del submarí Vendémieire, naufragat al juny de 1912 entre el cap i l'illa de Aulderney. El peci reposa a cinquanta-tres metres de profunditat. Abans d'arribar a Cherbourg hi ha diverses petites poblacions amb encant: Omonville-le-petite, Omnoville-la-Rogue, Greville-Hague, els paisatges de la qual inspiraven al pintor local Jean-François Millet: L'Église de Greville, Le Rocher du Castel Vendon... Al setembre de 1898 se li va dedicar una estàtua que, a excepció del bust que avui es conserva al costat de casa natal, es va fondre per fabricar armament durant la Segona Guerra Mundial. Una nova estàtua va ser restituïda el 1998. A Naqueville hi ha un bonic castell del segle XVI amb dues torres circulars cobertes que guarden la porta, de la mateixa època data la mansió de Dur-Écu. A Querqueville la capella de Saint Germain va ser de les poques que va escapar a la destrucció de les incursions dels víkings.

Encara a la costa septentrional de Cotentin i deixant enrere Cherbourg, sobre la punta de Barfleur, Gatteville té dos fars situats un al costat a un altre, el segon, una esvelta torre de 32 metres d'altura va entrar en servei a l'abril de 1835 substituint al primer, construït en granit el 1774, quan va quedar obsolet. El seu raig es creua amb el del far de l'illa de Wight, a l'altra banda del Canal. La chapelle de Bonsecurs, un antic templet del segle XI també és coneguda com capella dels marins i en la mateixa plaça un antic campanar romà se sosté sobre l'església parroquial de Saint Pierre, al qual s'accedeix ascendint noranta-tres graons.

Si hem de creure Geoffrey de Monmouth en la seva Historia Regum Britanniae, el rei Artur va partir del port de Barfleur cap a Gran Bretanya per combatre els romans. Amb una mica més de certesa, també va salpar d'aquest port en 1066 Guillem el Conqueridor, poc abans de guanyar la batalla d'Hastings que el convertiria en rei d'Anglaterra. La badia de Saint Vaast la Hougue és la més antiga explotació ostrícola de la conca normanda; la població estava guardada per dues fortificacions construïdes el mateix any, 1694, a l'illa de Tatihou per Benjamin de Combes, deixeble del cèlebre arquitecte militar Sébastien le Preste de Vauban. A Tatihou es pot arribar en un petit vehicle amfibi tot i que és accessible a peu quan hi ha baixamar. Antigament va acollir un llatzeret, durant la Gran Guerra es van confinar presoners de guerra austrohongaresos i en temps de la guerra civil espanyola va refugiar a dones i nens republicans. Una estàtua policromada representa al bisbe d'Arras al segle VI, Saint Vaast, a l'antiga capella dels marins. Carentan és la capital de les maresmes, situada al cor del Parc Naturel Régional des Marais du Cotentin et du Bessin, posseeix una arcades úniques a la plaça de la République que probablement van formar part d'un mercat cobert. L'edifici de l'ajuntament, del segle XVI, havia estat convent i caserna abans d'esdevenir consistori. Al voltant de la catedral hi ha alguns bells carrerons empedrats.

Sainte Mère Église és famosa per haver estat el camp d'aterratge de quinze mil paracaigudistes nord-americans la nit del 5 de juny de 1944, la vigília del desembarcament. La 82 ª divisió aerotransportada va alliberar la població a quarts de cinc de la matinada. Al campanar de l'església Notre Dame de l'Assomption es va penjar, més recentment, un maniquí representant a John Steele, el paracaigudista que va passar un parell d'hores intentant desfer-se del seu paracaigudes allà mateix. Altres van aterrar sobre les copes dels castanyers i til·lers que vorejaven la carretera que porta a Carentan.

Cotentin acaba pràcticament en una platja també famosa per haver format part de l'operació de desembarcament. Els cinc quilòmetres que s'estenen entre Sainte Marie du Mont i Quinéville van rebre als 32.000 homes de la 4ª divisió d'infanteria nord-americana. El seu nom en codi va ser Utah beach.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies