El Bressol d'Artur

2014-11-14 21:04

A vista d'ocell Tintagel és una corba tancada sobre el mapa. Tot just un parell de quilòmetres als que treuen el cap tots els comerços de la població, primer sobre Bossiney road, més endavant a Fore Street. Aquí està, a mà dreta, Lewis’s antigament The Riggs, un preciós bed & breakfast amb quatre habitacions  dobles en una petita mansió de fusta del segle XVI, que ofereix el seu saló de te i el seu petit jardí a la concurrència enfront de l'església metodista.

Més avall, la Old Post Office, l'antiga oficina de correus, és la joia del municipi, una construcció que data del segle XIV, amb un ondulat sostre de pissarra. En l'altra vorera al King Arthur’s Arms, un pub que no està al nivell del familiar Cornishman Inn, una mica més enllà. Creuant el carrer de nou Merlin’s Gifts ofereix gelats, armadures i postals, abans d'arribar a Ye Olde Malthouse Inn i al Wootons Country Hotel and Inn, dues bones adreces on degustar les cerveses Castle Gold, Gull Rock o la Harbour Special, tres varietats de la Tintagel Brewery Quality Cornish Ale, una altra joia local. La llibreria no escapa a la influència de la llegenda: King Arthur Bookshop. Si Artur, Merlín o qualsevol dels seus amics despertessin de l'encanteri de Morgana no els hi faltaria llit on continuar dormint.

Als afores, una península circular eleva els penya-segats sobre el brau onatge de les aigües de l'Atlàntic. En el cim, entre les flors de bruc, ginesta i farigola, es va construir el castell de Tintagel del qual algunes restes recorden la seva passada existència i la seva present ruïna. Per a la llegenda, i per la ploma de sir Geoffrey de Monmouth, qui va escriure la Historia Regum Britanniae i la Vita Merlini, va ser el bressol del Rei Artur. On Merlí va transmutar l'aparença d'Uther Pendragon perquè s'assemblés a Gorlois, duc de Cornualla i espòs de Ygerna, de qui Uther estava enamorat. Així la va seduir i Artur va ser concebut. Però ja no hi ha ulteriors referències en els escrits de Monmouth a si Artur va néixer o viure a Tintagel o no. Això no és obstacle perquè el cartell del camí de la península assenyali: Tintagel Castle / Castel Dyntagell, Legendary birthplace of King Arthur. Per si de cas.


Sis segles més tard dels escrits de Monmouth, el poeta Lord Alfred Tennyson va prosseguir l’estela de les sagues artúriques. A Ydills of the King, de 1859, esmenta Tintagel i la concepció d’Artur: Sir, for ye know in the King Uther’s time / The prince and warrior Gorlois, he that held / Tintagil castle by the Cornish sea / Was wedded with a winsome wife, Ygerne.  (Senyor, pel que coneixem dels temps de Uthern / el príncep i guerrer Gorlois, que va posseir / el castell de Tintagel al mar de Cornualla / va casar amb una atractiva dona, Ygerna).
Ygerna, o les seves variants Igraine, Igema, Eigyr, Ygrayne o Igraine es va convertir en les obres de la mitologia artúrica Le Morte de Arthur, de Thomas Malory, al Parzival de Wolfram von Eschenbach, i en altres posteriors, en mare de tres filles, una d'elles Morgana Le Fay, alumna i amant de Merlín.

Però certa o no, abans de l'aparició d’Artur en la literatura medieval, Roma, durant l'ocupació de Gran Bretanya, havia mantingut en l'illot una avançada militar. En les excavacions realitzades el 1935 per Courtenay Arthur Ralegh Radford, aquest va suggerir que més aviat semblava tractar-se d'un monestir celta. En les excavacions més recents, efectuades per Charles Thomas, tampoc es va establir cap relació amb les epopeies artúriques, en canvi si es van trobar fragments de ceràmiques i vidres provinents de la Mediterrània en època romana. No obstant això recentment es va trobar una peça de pissarra amb una inscripció llatina amb el text: Artognou, parent de Coll, va fer això. Un grafit subjecte a qualsevol tipus d'especulació.


Amb l'abandonament de Roma després de la caiguda de l'Imperi, la que havia estat regió administrativa de Civitas Dumnoniorum va quedar sota el control de les tribus locals, que havien estat conegudes pels romans com Dumnonii. Un possible regne de Dumnonia hauria estat governat pel llegendari rei Mark de Cornualla, el nebot Tristany s'enamoraria d'Isolda, però, encara que també de Tintagel, aquesta és una altra història. Artur hagués estat descendent o hauria estat relacionat amb aquests reis britànics de l'alta edat mitjana.

En 1233, Ricard, comte de Cornualla, va construir un castell a la península al costat de Tintagel, del qual sembla que pertanyen les restes que romanen avui en dia. Cent anys més tard seria abandonat. Al segle XIX es va reconstruir algun mur, però no seria fins a 1975 en què es construiria un pont i unes escales de fusta per facilitar-ne l'accés. Avui, els gairebé dos-cents mil turistes que el visiten anualment busquen l'empremta del Rei Artur al cim, o intenten accedir, a la cala que dóna al nord de la península, a una cova que ha estat batejada Merlin’s Cave.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos