El Cementiri de Memfis

2014-07-07 10:46

Memfis, la que va ser una de les majors ciutats del món antic, a la vora del Nil, va disposar en la ribera de ponent, la que correspon al món dels morts, d'una necròpolis excepcional. Les seves famoses Piràmides són l'única de les meravelles de l'antiguitat que encara està en peus.

Els grecs van adaptar el nom d'un mausoleu, el de Men Nefer Pepi, com el nom de la ciutat sencera, Memfis, i el d'un temple dedicat a Ptah, Hut-ka-Ptah, el van acabar aplicant per a tot el país, convertint-lo en Aiguptos, Aegyptus per Roma. Es creu que Menes, o Narmer com també era conegut el primer monarca llegendari que va unir els dos regnes, el Baix i l'Alt Egipte, va fundar la ciutat en el lloc on es troben la vall i el delta del Nil i els va governar des d'allà. La ciutat que era coneguda pel gran i enlluernador mur blanc que la protegia i que li donava nom: Inebou Hedjou, posteriorment simplificat a Ineb Hedj, la fortalesa del mur blanc. I entre els seus murs destacava el Gran Temple de Ptah, on Alexandre el Gran es va fer coronar faraó i que Heròdot va descriure després de visitar-lo.

Capital de l' Antic Imperi, Memfis va ser una gran urbs que en algun moment va arribar a acollir mig milió d'habitants. Fenicis, grecs, jueus, armenis, libis i nubis tenien els seus barris en una ciutat completament cosmopolita. Fins i tot durant els períodes en què no va ser capital dels dos regnes, eclipsada per Tebas, Heliòpolis, Tanis o Sais, no va deixar de ser una urbs destacable. La seva decadència no va arribar fins que la dinastia Ptolemaica va desplaçar els seus interessos al litoral i la seva capital a Alexandria. La sorra del desert i el reaprofitament de les seves pedres com a pedrera per construir la nova ciutat àrab de El Caire va esborrar del mapa la antiga gran capital egípcia, però en absolut a les seves necròpolis de la ribera contrària, en particular la de Gizeh i les seves tres famoses piràmides de Keops, Kefren i Micerinos, encara que la més antiga estigui més al sud, a la necròpoli de Saqqarah.

Cinc segles abans de la nostra era l'historiador grec Heròdot d'Halicarnàs va visitar la ciutat i va rebre dels seus sacerdots la relació dels reis que havien governat el país. Heròdot va transcriure aquests coneixements en el Llibre Segon i Tercer de la seva Geografia i en el segon, Euterpe, dels Nou Llibres de la Història. Diodor de Sicília, un segle abans de Crist, va afegir precisions a les descripcions d'Heròdot que encara ampliaria Estrabó al segle I. Dos geògrafs i historiadors àrabs, Abdul Al Latif Al Baghdadi i Ahmad al Maqrizi, també s'ocuparien de Memphis a l'Edat Mitjana. El primer afirmava que les "ruïnes de Memfis ocupaven mig dia de camí en qualsevol que fos la direcció presa". Els seus escrits en àrab van ser traduïts primer al llatí i finalment, el 1800, al francès titulant-los Abdollatiphi historiæ Ægypti compendium.

Quan Napoleó i les seves tropes es van aturar a contemplar l'Esfinx i les Piràmides acompanyats per la Comission des Sciences et des Arts de l’Armée d’Orient van iniciar un excepcional treball de catalogació i descripció de totes antiguitats que van descobrir al país, des del delta del Nil fins a les terres de Núbia. L’enciclopèdic resultat es va titular Description de l'Égypte, ou Recueil des observations et des recherches qui ont été faites en Égypte pendant l'expédition de l'Armée française i va ocupar trenta-set volums en la seva segona edició. No van faltar detallades làmines que proporcionen una preciosa informació de l'estat en què es van trobar les tombes dels faraons i un mapa de la regió, el primer en situar amb precisió l'emplaçament de Memfis.

Tal com Memfis va ser una de les majors ciutats de la seva època, les seves necròpolis reflecteixen unes dimensions parelles. Discorren paral·leles al llarg de gairebé cinquanta quilòmetres al costat del riu, entre Abu Roash, al nord i Al Lahun al sud. Enmig hi ha les de Gizeh, Abusir, Saqqarah i Dashur. En aquesta franja de terreny es van aixecar gairebé un centenar de piràmides.

La major d'elles i la més coneguda és la de Gizeh, a l'altiplà que es troba actualment en les mateixes afores de El Caire, així ha crescut la ciutat moderna. Allà estan les tres grans piràmides dels faraons de la quarta dinastia. La Gran Piràmide de Keops va ser conclosa al voltant del 2570 AC. Dos milions tres-cents mil blocs de pedra, d'una mitjana de dues tones i mitja de pes formen l'enorme mola que originalment arribava als 146 metres d'altura. Amb la pèrdua del revestiment calcari extern i l'erosió ha minvat en gairebé una desena. Als dos costats, est i oest, hi ha dos cementiris, a l'oriental es van trobar les fosses on es van guardar les barques solars, les que suposadament havien de conduir al faraó fins al regne dels morts. Una d'elles de quaranta- tres metres d'eslora, va ser reconstruïda i s'exhibeix al museu construït a propòsit al costat de la piràmide.

La de Kefren, va ser originalment menor tot i que actualment el desgast de la de Keops l'ha convertit en la més alta, també és l'única que conserva la part superior del revestiment calcari. En el seu costat oriental la piràmide té continuïtat en un complex funerari amb un temple i una calçada processional que condueix fins a la Gran Esfinx, l'estàtua que representa un descomunal cos de lleó amb la cara que es suposa pertany al faraó Kefren. De front es perfila contra la piràmide del mateix faraó i al costat hi ha un parell de temples d'èpoques diferents. El nom àrab de l'esfinx és Abu al Hol, el pare del terror. En la mitologia grega l'esfinx és un dimoni destructor que es representa amb rostre de dona i cos de lleó alat . Els coetanis d'Alexandre el Gran van haver de  trobar-hi la semblança.

La tercera piràmide és la de Micerinos o Menkaure, tot just ocupa una desena part del volum de la Gran Piràmide, però està acompanyada de tres piràmides menors, son les de les Reines. La cara nord va ser perforada al segle XII per ordre del sultà mameluc Osman Bey en un intent infructuós de trobar l'entrada de la tomba. A l'exterior una altra calçada porta fins al temple homònim i a la tomba de la reina Khentkaus. I a pocs minuts la barriada de Nazret al Samaam.

Disset quilòmetres al sud està la necròpolis més antiga de Memfis, Saqqarah,  on els primers enterraments corresponen al període de la primera dinastia. Es creu que aquí va ser enterrat el rei Narmer. L'obra més notable és la piràmide escalonada suggerint una superposició de sis mastabes. També se la coneix com Dyeser Deyeseru, la més sagrada, situada en un gran pati emmurallat amb accés a través d'una sala hipòstila de quaranta columnes en forma de tiges de palmera i de papir. El seu disseny s'atribueix al primer arquitecte de la història el nom del qual n’ha transcendit. Es tracta d'Imhotep qui la va construir per al segon faraó de la tercera dinastia, Zoser, qui va governar entre el 2665 i el 2645 AC. Una inscripció trobada a la base d'una estàtua a Saqqarah enumera els càrrecs de l'arquitecte: Tresorer del Rei del Baix Egipte, Primer després del Rei de l'Alt Egipte, administrador del Gran Palau, Senyor Hereditari, Summe Sacerdot d'Heliópolis, Imhotep el Constructor, escultor, faedor d'atuells de pedra. La necròpolis de Saqqarah va ser utilitzada durant tres mil cinc-cents anys.

En l'època ptolemaica es va construir el Serapeum, un temple dedicat a Serapis, déu mixt, combinació d'Osiris i Apis, que havien d’apropar grecs i egipcis. Unes catacumbes alberguen sarcòfags que contenen toros momificats. Es creia que Apis era una encarnació de Ptah, el déu de Memfis.

Avui, per sobre d'on estaven les ruïnes de Memfis, hi viu la gent de la barriada de l'extraradi anomenada Mit Rahina. El més aparent de l'antiga metròpoli es troba en un petit museu on la seva peça més important és una gran estàtua de Ramsès II a la qual li falten les cames i s'exhibeix tombada. Hi ha més ruïnes en els voltants, vestigis del Gran Temple, la major part dels quals han acabat formant part dels nombrosos dipòsits del Museu del Caire. Al davant hi ha una gran plaça sense asfaltar, mig enjardinada, on s'han concentrat algunes relíquies més: una esfinx, esteles i elements arquitectònics diversos que semblen adornar l'àrid jardí on els gossos s'afanyen a buscar una ombra sota la qual refugiar-se.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos