El Far de la Fi del Món

2014-09-29 10:12

Passava el Nadal a Kaitaia, al nord de l'Illa del Nord, prop de Liquor’ s King, una botiga de licors com el seu nom indica. Aquí vaig comprar una ampolla de Lindauer Brut, una mena de xampany local per celebrar el 25 de desembre tot sol a la sala del motel, el Kauri Lodge, al sud de la principal via de la localitat, Commerce street. De vegades passejava amunt i avall per ella, com solia fer molts anys abans a les Rambles de Barcelona. Un sense sentit com un altre.


Kaitaia és una població indolent que alberga a cinc mil habitants a la base de la península d’Aupori, travessada per la carretera 1 entre Auckland i l'extrem nord de l'illa, Cap Reinga. Té el mèrit o la virtut de ser un dels llocs més càlids del país. No gaire lluny arrenca l'inici de Ninety Miles Beach, la platja de les noranta milles. En realitat té cinquanta-cinc, la qual cosa tampoc és menyspreable. En algun dels seus trams, d'esquena al mar, es pot tenir la sensació de ser al centre del Sàhara o del desert del Gobi. Les dunes es mouen desplaçant fines cortines de sorra sobre les seves arestes, al caprici del vent. Hi ha cartells del departament de conservació que adverteixen als vehicles sobre el perill de circular sobre la sorra durant les hores prèvies i posteriors a les marees. A més dels cartells també queden semisoterrats, així mateix a manera d'advertència, els esquelets de més d'un automòbil que a penes sobresurt de la sorra.


Les noranta-nou milles acaben al cap Maria Van Diemen, testimoni del pas d'Abel Tasman i en homenatge de l'holandès al seu patró, el llavors governador de Batavia, Anthony Van Diemen. Una mica més al nord, fins on ja no queda més nord, està Cap Reinga, el punt més septentrional del territori, amb el permís dels Surville Cliffs, els penya-segats que, trenta quilòmetres a l'oest, sobrepassen lleugerament el rècord. A Cap Reinga es troben les aigües del Mar de Tasmània i l'Oceà Pacífic, fins i tot, de vegades, gairebé és possible distingir-los quan les corrents enfronten les onades. Per a la mitologia maorí és la unió, masculina i femenina de Te Moana-a-Rehua i Te Tai-o-Whitirea, els mars de Rehua i Whitirea.


Te Reinga o Te Rerenga Wairua, signifiquen el món inferior o el lloc d'on salten els esperits. El cap és el punt des d'on ho fan les ànimes sobre Spirits Bay per reunir-se en el seu lloc d'origen: Hawaiki, origen de la cosmogonia maori. Abans d'arribar, des de les properes Illes Three Kings o Manawa, llancen una última mirada enrere.

A prop de l'extrem del cap una torre octogonal d'una desena de metres d'altura allotja el blanc far que sembla decorar el paisatge. Va ser construït el 1941 i, automatitzat el 1987, continua operatiu. El seu feix de llum potser no traspassi la fi del món ni arribi fins Hawaiki, però almenys les embarcacions, en un radi de quaranta-vuit quilòmetres, es poden orientar amb el raig que, cada 12 segons, il·lumina l'horitzó.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos