El Faraó Megalòman

2012-12-27 19:05

Usermaatra Setepenra, l'elegit de Ra, va néixer per ser déu, i si no va ser així, així ho va creure. Fill de Seti I i de la reina Tuya va ser el tercer faraó de la XIX Dinastia. Governaria Egipte durant gairebé set dècades entre 1279 i 1213 AC amb el nom de Ramsès Meriamon o Ramsès II.

Sota el seu regnat va traslladar la capital egípcia de Tebes a Memfis, i posteriorment a Pi-Ramsès, al delta del Nil. Va lluitar al mar contra els pirates shardanes. A terra va pacificar Canaan i Síria, i es va enfrontar als hitites a la batalla de Qadesh. De tots aquests fets ha quedat constància escrita en diverses esteles gravades en nombrosos temples. La lluita contra els pirates es relata en l’estela de Tanis. Les campanyes de Síria a les esteles de Eleuteros i Biblos. La batalla de Qadesh és la primera en la història que es coneix amb aquest nivell de detall, així com del tractat de pau subsegüent. Hi ha vuit còpies perfectament conservades del Poema de Pentaur, l'escriba que va enaltir la valentia del faraó davant les tropes de Muwatallis II amb el mateix èmfasi que posaria actualment qualsevol televisió oficialista en narrar les meravelles del líder de torn. Ramsés es va ocupar que la contesa contra els hitites fos coneguda a tot l'imperi. Les còpies de l'epopeia realitzades en baix relleu no són pas escasses.

L'elegit de Ra també es va preocupar de trobar el seu lloc en el panteó de deïtats. En tots els temples que va construir i en els que va restaurar i va ampliar es va representar a si mateix al costat d'altres déus principals. En el temple d'Abu Simbel, el faraó es va fer representar en l'última i principal sala interior. Assegut, al costat de Ptah de Memfis, Amon-Ra de Tebes i Ra-Harakhty d'Heliópolis, Ramsès rep cada any, dos mesos abans dels solsticis, un raig de sol que, travessant la porta i el temple en tota la seva longitud, arriba fins a la seva cara.

Abu Simbel va ser la major construcció arquitectònica empresa i acabada per Ramsès dedicada a la seva pròpia glòria. Excavada a la pedra a la vora del Nil i a les portes de les terres de Núbia, quatre colossals escultures del faraó assegut guarden la façana del temple. A l'interior el relat de la batalla de Qadesh en l'atri precedeix a més estàtues del faraó.

El pas dels segles va enterrar literalment la memòria d'Usermaatra Setepenra, fins que, el 1813, els ulls de l'explorador suís Johann Ludwig Burckhardt, qui ja havia descobert la ciutat nabatea de Petra un any abans, va reparar en les ruïnes que afloraven de la sorra durant un viatge d'exploració cap a Núbia. Tres anys més tard, un setze de setembre, un altre europeu, el paduà Gian Battista Belzoni, va penetrar per primer cop a l'interior del temple després d'haver retirat una ingent quantitat de sorra. Pocs anys més tard una nova expedició, aquesta vegada franco toscana, en què van participar Ippolito Rossellini i Jean-François Champollion, futur traductor de la pedra Rosetta, va treballar en les ruïnes i va explorar el sud fins a Wadi-Halfa en l'actual Sudan. Les seves investigacions es van plasmar en nou volums publicats entre 1832 i 1844 titulats The Monuments of Egypt and Nubia.

 Rescatat de l'oblit, l'enorme pamflet petri de Ramsès havia d'afrontar noves amenaces. Una primer pantà es va construir a Aswan a principis del segle XX, entre 1898 i 1902, però seria l'ampliació d'aquest i un projecte molt més ambiciós elaborat el 1959, sota el mandat de Nasser, el que amenaçaria a Abu Simbel i la resta de temples de la baixa Núbia. Al mateix temps que al gener de 1960 es van iniciar les obres del nou embassament el govern egipci i la UNESCO van optar per desmantellar els temples i reconstruir-los peça a peça. Mil trenta-cinc blocs de pedra d'entre vint-i-dues i trenta-tres tones van canviar d'ubicació en el que probablement hagi estat la mudança més voluminosa de la història.

Prop d'Abu Simbel, fins i tot en terres núbies, Ramsés va deixar la seva empremta i la dels seus gestes en els temples de Beit al Wali, Wadi és Sebua, Amada i Derr. També en els complexos de Karnak i Luxor i, com no, a les antigues capitals de Memfis i Tebes, on el Ramesseum, el complex de temples dedicats a Ramsés, ja va ser citat per l'historiador Diodor de Sicília al segle I abans de Crist , denominant l'espai Tomba de Osymandyas.

Avui, a la terra Núbia negada per les aigües del Nil el déu sol es reflecteix al capvespre sobre el nou pantà. Ramsés també.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos