El Llibre de Kells

2015-09-29 09:58

Kells és una petita població del comtat de Meath que compta amb uns cinc mil habitants Dista uns seixanta-cinc quilòmetres de Dublín. L'obertura de l'autopista M3 l'ha aproximat considerablement a la capital, en reduir el temps de desplaçament i convertint-la en desitjable com a alternativa per viure. Mil dos-cents anys abans que existís l'autopista s'estava acabant de construir el monestir. Els víkings havien saquejat Iona, a les Hèbrides escoceses, expulsant als monjos de Sant Columba i matant-ne a seixanta-vuit. Aquests van buscar refugi a Irlanda.


Però si la ciutat és coneguda per alguna cosa és pel seu llibre il·lustrat, el Leabhar Cheanannais, el Llibre de Kells. Entre finals del segle VII o inicis del VIII es van produir en els escriptoris dels monestirs de les illes britàniques, especialment en els irlandesos, els manuscrits que s'han anomenat il·luminats, en referència a les riques il·lustracions i tapes amb què es van decorar i que s’han qualificat de treball d'àngels. El Codex Ardmachanus o Llibre d'Armagh, el Cathach de Sant Columba, que possiblement conté els elements més antics que es coneixen de l'antic llenguatge gaèlic, els Evangelis de Lindisfarne o el Llibre de Durrow són altres exemples de textos contemporanis al de Kells, en els que es va emprar la cal·ligrafia anomenada scottica, embrió de l'actual tipografia gaèlica o celta. Incursions de víkings, invasions normandes, l'absorció de l'església irlandesa per la de Roma i l'arribada d'ordres monàstiques europees va contribuir a la desaparició d'aquest art cap al segle XII. Els últims vestigis dels motius tradicionals celtes de La Téne es van fondre amb un nou estil: el romànic procedent d'Anglaterra i del continent.

El llibre de Kells és un incunable del segle IX manuscrit en llatí que conté els quatre Evangelis del Nou Testament amb alguns prefacis. Però el que el converteix en singular és l'excepcional cura en la elaboració no només de les il·lustracions sinó en l'exquisit detallisme dedicat en la seva cal·ligrafia. És una de les obres mestres d'aquest art a Occident i el més refinat dels tresors bibliogràfics irlandesos.


Existeixen diverses teories sobre l'origen i la procedència del manuscrit. Potser les més coherents siguin les que indiquen que va ser creat a Iona per monjos de la comunitat de Sant Columba i que, davant les incursions normandes, fora continuat en els escriptoris monacals de Kells. Altres assenyalen que va ser enterament produït només en un dels dos llocs, Iona o Kells. La primera és la més àmpliament acceptada.

La menció més antiga que existeix sobre el llibre, i de la presència d'aquest en Kells, es troba en una entrada de 1007 dels Anals de l'Ulster, on s'assenyala el seu robatori de la sagristia i la seva recuperació uns mesos més tard: "El Gran Evangeli de Colum Cille va ser perversament robat de nit de la sagristia de ponent en la gran església de pedra de Cenannas (Kells). Era el més preuat objecte del món occidental gràcies a la seva ornamentació. Aquest Evangeli va ser recuperat després de dos mesos i vint-i-dues nits, les seves tapes àuries van ser arrencades i la gespa ja creixia sobre ell. "

Al segle XII continuava allà, a Kells, com demostra el fet que es van copiar a les seves pàgines documents referents a unes terres pertanyents a l'abadia. El llibre va romandre a la ciutat fins 1654, any en què, davant l'amenaça de les tropes de Cromwell, el governador el va enviar a Dublín. Henry Jones, futur bisbe de Meath, va lliurar el llibre al Trinity College el 1661, on roman des de llavors.


El manuscrit comprèn en l'actualitat 339 pàgines. Aquestes s'elaboraven amb vellum, pell de vedella u ovella repetidament polida fins a aconseguir la qualitat adequada per poder fixar la tinta sobre ella. Inicialment d'una mida relativament irregular, es va tornar a enquadernar a unes dimensions de 33 per 25 centímetres, amputant algunes de les il·lustracions. Cada pàgina conté entre 17 i 19 línies a columna única. Es creu que l'escriptura dels textos es deu a la mà de tres mestres diferents, per les tintes emprades, i per les característiques dels traços i interlineats. El llibre és fonamentalment reconegut per l'excepcionalitat de les il·lustracions i miniatures. Deu arriben a ocupar-ne la pàgina sencera. Entre aquestes les que representen als quatre evangelistes, Joan, Lluc, Marc i Mateu, la Verge amb el Nen i també les imatges de Crist entronitzat i les escenes del seu arrest i de la seva temptació. La decoració de les primeres paraules de cada evangeli i d'algunes inicials és extraordinàriament recarregada, fins al punt en què alguns detalls només es poden observar amb una lent d'augment o una lupa. Un dels monogrames més elaborats és l'anomenat Xi Ro, o monograma de l'Encarnació. Xi Ro són els noms grecs de les lletres X i R i representen les dues primeres lletres de la paraula ΧΡΙΣΤΟΣ, (Cristos). Les dues lletres estan compostes per una infinitat de tramats entre els quals es descobreixen animals, insectes i Àngels. En el seu traç final, Ro es converteix en un ésser humà.

L'última re-enquadernació del llibre data de 1953, quan es va restaurar i es va dividir en quatre volums. A la biblioteca del Trinity College de Dublín s'exhibeixen dos d'ells en una exposició permanent sobre les il·luminacions hiberno-saxones titulada Turning darkness into light, il·luminant la foscor. Un es mostra obert en una de les pàgines il·lustrades i l'altre mostrant fragments de text. Les pàgines es passen periòdicament per minimitzar l'efecte de la llum sobre els tints.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos