El Paradís és Baixet

2012-12-19 11:41

De fet, al punt més elevat, no sobrepassa els dos metres trenta, mentre la mitjana es queda a metro i mig. Així que ja hi ha motius per preocupar-se per la pujada del nivell del mar en un escenari de canvi climàtic. Més encara, recordant les conseqüències del tsunami del 26 de desembre de 2004. Els seus tres-cents cinquanta mil habitants es reparteixen en 1.196 illes, de les que menys de dues-centes estan habitades, agrupades en 26 atolons immersos en un clima tropical que no sol baixar dels 25 graus centígrads en tot l'any. Al·là va ser generós amb els habitants d'aquest Edèn. És Dhivehi Raajje, la República (Islàmica) de Maldives.

Els primers habitants que provenien segurament del subcontinent indi van mantenir contactes comercials amb Mesopotàmia, Egipte i Roma. Abans de l'arribada del budisme, a les illes adoraven al sol i aquesta és la raó per la qual els antics temples, sobre els quals posteriorment s'assentarien les mesquites, estaven orientats en direcció a ponent.

Oficialment l'arxipèlag es va convertir a l'Islam el 1153, però alguns relats populars suggereixen que la conversió va començar un parell de dècades abans. Segons The Book of Ancient Meedhoo History d'Al Allamah Ahmed Shihabuddheen, transcrit al segle XVIII, un tal Yoosuf Gadir i la seva família, d'origen magribí van arribar a Meedhoo, a l'atol sud d'Addu, un 17 de ramadà de l'any 519 d' la Hègira (1125). Elhai Haaru Dhoraaboo, el seu amfitrió, els va relatar els patiments que patien a la capital, Malé, a causa d'un dimoni que mensualment exigia com a tribut a una jove verge. Segons una altra versió en lloc d'un dimoni es tractava de la deessa de l'Oceà Rannamakaaru Devi. Gadir es va dirigir a la capital i la nit en què s'havia d’oferir el tribut es va disfressar de donzella. Va passar la nit recitant un rere altre els versicles de l'Alcorà. El dimoni no va aparèixer. El mes següent va repetir l'estratagema amb el mateix resultat. Convençuts, el rei i els seus súbdits es van convertir a l'Islam. Encara segons una altra versió, que es troba a la Crònica dels Reis de Maldives, l'heroi no era magribí sinó persa de Tabriz. El seu nom Yusuf Shams-al-Din.

A partir del segle XVI portuguesos, holandesos, francesos i anglesos es van anar succeint en la protecció de l'arxipèlag. No seria fins el 26 de juliol de 1965 i un cop sufocades les revoltes secessionistes del sud, on es va voler establir la República de les Illes de Suvadiva Unides, que els britànics no van reconèixer la completa sobirania de la República de Maldives.

Durant molts anys la principal font d'ingressos, per una raó més que òbvia va ser la pesca. Encara en l'actualitat és un recurs important ja que la indústria del peix contínua produint conserves i salaons que s'exporten bàsicament a la regió. La tonyina seca és deliciosa barrejada amb coco i espècies. El plat es diu Sambol. El Sambol picant de Sri Lanka no existiria sense el peix sec de Maldives.

I va arribar el turisme, que avui s'ha convertit en la primera font d'ingressos del país. Però el turisme a Maldives és selectiu. I selectiu significa car. No hi ha motxillers fent autoestop. Els taxis són aeris, i els dhonis, embarcacions, no paren a ningú enmig d'un trajecte entre illes. Els hotels estan absolutament aïllats, com és lògic. De fet, les concessions que proporciona el govern per instal·lar una indústria hotelera vénen precedides d'unes severes restriccions: el govern facilita l'emplaçament, habitualment una petita illa deshabitada en la qual cal produir electricitat i aconseguir aigua potable i d'altra banda no generar residus. Òbviament no és possible llançar-los al mar, que és el principal atractiu de les illes, tant en la superfície com sota ella.

Les conseqüències d'aquesta política turística són dobles: el país s'ha conservat més o menys verge, ja que l'afectació del turisme sobre el territori és escassa. També sobre la població, que en general es manté al marge tant del contacte amb els estrangers com dels beneficis econòmics que la indústria turística reporta al país.

Emboodhoo és un exemple més. A escassa distància de la capital, a l'atol del Sud de Malé, es pot accedir en dhoni. L'illa té tres-cents metres d'ample per cent cinquanta de llarg, o viceversa. En aquest succint espai alberga un hotel amb 125 bungalows, alguns d'ells sobre el mar. Altres complexos hotelers en atolons més allunyats necessiten transport aeri, generalment facilitat per petits hidroavions de sis o vuit places.

Les platges són de postal. La majoria d'hotels proporcionen serveis de snorkel o de busseig. El submarinisme s'ha convertit en un dels principals atractius de l'arxipèlag. Independentment del nivell hi ha punts de busseig per a tots els gustos: Bathala, Eilladhoo, Medu Thila, Maaya Thila... I és un bon lloc on iniciar-se. En definitiva, és com submergir-se en un temperat aquari acompanyat de tortugues, llagostes, petits esquals i una infinitat de peixos tropicals.

Tot depèn del tipus de paradís que es tingui en ment. Si és més o menys estàndard: platja tropical, mandrejar sota un cocoter i remullar-se quan vingui de gust ... funciona!.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos