El Senyor del Bosc

2015-10-13 16:35

Un dels primers llibres que recordo haver llegit és El secret del bosc vell, de l'escriptor de Belluno, al Vèneto, Dino Buzzati. En el seu conte, Buzzati, parla d'un antic bosc, on els arbres estan habitats per genis, follets i vents amb nom propi que posseeixen el do de la paraula.


La carretera estatal número dotze travessa longitudinalment l'oest de Northland, la regió més septentrional de Nova Zelanda. Circulant cap al sud, per la dreta arriben notes de iode i de sal marina, a mà esquerra s'aspira a floridura i grèvol, a la humitat de la llum filtrada entre branques i fulles de vetusta vegetació. Al llarg d'aquest recorregut, entre Kaitaia i Dargaville es troben les àrees de conservació dels antics boscos subtropicals de l'illa. Un quatre per cent de la massa forestal que havia arribat a cobrir el territori. El 1820 va començar la tala massiva i ja el 1950 no quedaven més de mil quatre quilòmetres quadrats de boscos mil·lenaris. Waipoua, Puketi i Omahuta són els principals que s'han conservat al Nord.

En ells l'estrella, l'autèntica casa de follets, és el Kauri, una conífera de nom científic Agathis Australis. Endèmic de la zona, és un arbre que pot arribar als dos mil anys d'edat i a unes dimensions excepcionals, únicament comparables a la dels enormes sequoies d'Amèrica del Nord. Els exemplars joves creixen en forma de con amb branques. A mesura que es desenvolupa va perdent les branques baixes i forma una extensa copa que preval sobre les de les espècies que l'envolten.


El bosc de Waipoua conté tres quartes parts dels kauris que es conserven, a més, en la seva condició original de bosc verge. Tāne Mahuta i Te Matua Ngahere són els dos exemplars de kauri més famosos. I els més grans. Tāne Mahuta significa Senyor del Bosc. I ho és. És el major exemplar que existeix en la seva espècie. Se li estima una edat d'entre els 1250 i els 2500 anys. Un marge d'error generós, sens dubte. La seva altura és de cinquanta-un metres i mig amb un perímetre de gairebé catorze i un volum de 245 metres cúbics.

Tāne, és, en la mitologia maori, el Senyor dels boscos i de les aus. Fill de Ranginui i Papatuanuku, sempre representats en una forta abraçada, els seus fills vivien en la foscor existent entre ambdós. Tāne no pot créixer en aquest espai i , déu de la guerra, li proposa matar els seus progenitors, però Tāne dissenteix, creu que és millor separar-los i pressiona enviant a Ranginui cap al cel, del qual es convertirà en déu i transformant a Papatuanuku en Mare Terra, creant un espai en el què va poder entrar la llum i l'aire permetent florir a la vida.

Te Matua Ngahere es tradueix com Pare del Bosc i és el segon kauri gegant de Waipoua. No arriba al volum de Tāne Mahuta amb els seus dos-cents vuit metres cúbics, però el supera en perímetre: gairebé setze metres i mig.


Encara es conserva el record d'altres excepcionals exemplars ja desapareguts. Un dels més grans mai conegut va ser el Gran Fantasma que va créixer a les muntanyes de Tararu Creek, a la boca del riu Waihou prop del golf de Hauraki. L'historiador neozelandès Alastair Isdale va recensar la seva fi en un terrible incendi el 1890. Un altre kauri, Kairaru, de vint metres de perímetre es va cremar en un altre dels grans incendis de finals del segle XIX, als vessants de la Muntanya Tutamoe.

A prop del bosc de Waipoua hi ha una altra gran reserva forestal, fundada 1921 per un cornuallés generós anomenat James Trounson. Actualment el parc conté uns quatre mil kauris en una àrea d'uns quatre quilòmetres quadrats.

Entre els boscos de kauri també perviu una espècie convertida en símbol nacional, el silver fern (Cyathea dealbata), una varietat de falguera que arriba a assolir el deu metres d'altura i que es pot trobar per tota Nova Zelanda, fins i tot en la samarreta dels All Blacks.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos