Els Crims de Whitechapel

2014-05-12 11:21

Estimat Cap, des de fa dies no deixo de sentir que la policia m'ha atrapat, però en realitat encara no m'ha enxampat. En el meu proper treball li tallaré la orella a la dama i la hi enviaré a la policia per divertir-me. L'últim és un magnífic treball, a la dama en qüestió no li va donar temps de cridar. El meu ganivet està tan ben esmolat que vull posar-me mans a l'obra ara mateix. M'agrada la meva feina i estic ansiós de començar de nou, aviat tindrà notícies meves. Atentament, Jack the Ripper.

Va ser una de les tres cartes entre centenars que va merèixer certa credibilitat a Scotland Yard. Va ser enviada el 27 de setembre de 1888 i en ella apareix per primera vegada el qualificatiu Esbudellador. Un facsímil d'aquesta va ser publicat a la premsa de l'època amb l'esperança que algú reconegués l'escriptura de l'assassí però probablement l'única cosa que va generar va ser que s'enviessin més cartes apòcrifes burlant-se de la investigació policial. Una altra missiva reconeguda com autèntica va ser dirigida el 16 d'octubre a George Lusk, cap del Comitè de Vigilància de Whitechapel, format arran de la continuïtat dels crims. Al costat de la carta es va afegir una caixa amb un tros de ronyó humà del qual no es va poder esbrinar amb completa certesa la procedència. A la carta l ‘Esbudellador deia: Des de l'infern. Senyor Lusk. Senyor li adjunto la meitat d'un ronyó que vaig prendre d'una dona i que he conservat per a vostè, l'altra part la vaig fregir i me la vaig menjar, estava molt bó. Puc enviar-li el ganivet ensangonat amb que el es va extreure, si s'espera vostè una mica. Signat, Atrapi me si pot Senyor Lusk. La premsa va convertir la rúbrica de l' Esbudellador en una llegenda.

L'East End londinenc era un bon lloc de cultiu per al delicte i el crim. Particularment la zona compresa entre Whitechapel i Spitalfields era una barriada miserable on les tavernes funcionaven també com a prostíbuls i les petites faltes estaven a l'ordre del dia, tampoc eren rars els homicidis, però l'acarnissament i les mutilacions particularment atroços que es van acarnissar en les prostitutes de la zona van ser, a més de inusuals, absolutament execrables.

Malgrat tot sembla poc probable que una mateixa persona fos responsable de tots els crims comesos a la mateixa àrea durant aquells anys de final de segle i no és descartable un cert efecte mimètic. Onze homicidis, comesos entre el 3 d'abril de 1888 i el 13 de febrer de 1891, van ser incorporats a la mateixa investigació de la Policia Metropolitana de Londres sota l'epígraf de Els Assassinats de Whitechapel. Però, de fet només cinc són atribuïts amb gairebé total certesa a un mateix responsable, són els coneguts com assassinats canònics, perquè mantenen un mateix patró d'actuació, un mateix modus operandi. A més se cenyeixen a un període de temps més restringit, entre el 31 d'agost de 1888 i el 9 de novembre del mateix any. Van ser els de Mary Ann Nichols, Annie Chapman, Elizabeth Stride, Catherine Eddowes i Mary Jane Kelly.

En sortir de l'estació de metro d'Aldgate es trepitja la vorera de Whitechapel High Street. Seguint cap a la dreta aviat s'arriba a l'església de Sant Boltoph, la qual posseeix algunes particularitats. Primera, la d'albergar l'òrgan més antic de la ciutat, data de 1676. Segona, el descobriment en les voltes del cos momificat d'un jove al que en lloc de donar-li sepultura immediatament van decidir exposar-lo per cobrar-ne un parell de penics per cada curiós que desitgés observar la raresa. No obstant això la relació amb l ‘Esbudellador és que en els seus voltants, les meretrius solien exhibir-se en recerca de clientela. El 1888, l'any dels crims, Sant Boltoph era coneguda com l'església de les prostitutes.

A pocs passos, i sota l'ombra del Gherkin, el cogombre de l'arquitecte Norman Foster, es troba l'anodina Mitre Square. Aquí, el diumenge 30 de setembre de 1888, Joseph Lawende i els seus amics Joseph Hyam i Harry Harris es retiraven cap a quarts de dues de la matinada quan van veure en la foscor de Saint James Passage a una parella parlant gairebé en la intimitat. Ella era Catherine Eddowes Evans, una dona que 46 anys enrere havia nascut a Graisley Green, Wolverhampton. A Londres compartia habitació amb John Kelly Cooney al 55 de Flower and Dean Street, a Spitalfields i quatre hores i mitja abans havia estat detinguda a Aldgate High per trobar-se en un estat d'embriaguesa més que manifest. Després de declarar davant l'agent George Hutt va ser posada en llibertat amb una certa ressaca a la una de la matinada. Tres quarts d'hora més tard, quinze minuts després que fos vista pels tres amics, l'agent Edward Walkings feia sonar el seu xiulet des d'una de les cantonades de Mitre Square davant el cos desfigurat de la desgraciada Catherine. Els tres amics van anar amb seguretat les úniques persones que van veure a Jack l ‘Esbudellador al costat d'una de les seves víctimes. El van descriure com un home amb bigoti fort i que anava vestit amb una jaqueta de tweed, bufanda vermella i gorra de caçador .

Aquesta fatídica nit va ser coneguda posteriorment com la del doble esdeveniment, ja que quan l'agent Walkings va rebre ajuda se li va informar de la mort al barri, una hora abans, d'una altra dona de 44 anys. Elizabeth Stride, Gustafdotter de soltera i sueca d'origen va ser trobada, encara sagnant, per un porter de nom Louis Diemschutz en el fosc carreró de Dutfield's Yard, al costat de Brener Street, avui Henriques Street.

Des Mitre Square, caminant per Wentworth Street, on sol haver-hi un mercat al aire lliure, i pujant per Bell Lane, s'arriba en un moment a White’s Row. Anteriorment s’anomenava Dorset Street i es deia que era un dels més perillosos de l'East End. Actualment hi ha un edifici d'aparcaments on van existir alguns carrerons i pisos on es llogaven els llits per nit. Un d'ells era Miller's Court, on malvivia una irlandesa pèl-roja d'ulls blaus que atenia per Mary Jane Kelly. Havia arribat a aquest món 25 anys a Limerick, al costat del riu Shannon. Feia quatre anys que exercia la prostitució a Londres. La tarda del dissabte 8 de novembre va ser vista en diverses ocasions portant clients a la seva habitació. L'endemà John McCarthy, el propietari, ansiós per cobrar el deute pendent per l'allotjament, una lliura i nou penics, va enviar a un tal Thomas Bowyer per recaptar la suma. Aquest va trucar infructuosament a la porta de Mary Jane. A les 10 hores i 45 minuts, aproximadament, va aconseguir apartar lleugerament una cortina per mirar a l'interior. L'horror va ser majúscul. En arribar la policia i entrar a l'estança van veure la jove estesa sobre el seu llit, inànime i eviscerada. Els seus òrgans havien estat dipositats sobre els mobles i els seus intestins ensangonaven les parets. Va ser el treball més macabrament minuciós de l ‘Esbudellador.

Deixant enrere White’s Row s'alça el campanar de Christchurch a Commercial Street. Aixecat el 1714 els protagonistes d'aquesta trista història el devien de veure diàriament en el seu deambular quotidià, així com la taverna que es troba davant del mercat de Spitalfields, Ten Bells, un pub obert des de 1755 i que freqüentaven les prostitutes del barri amb els seus clients. Des del carrer la taverna no sembla haver canviat gaire, la doble porta de fusta entre dues columnes estriades i el desgastat esglaó de marbre han de ser els mateixos. De la resta de capitells sobresurten rostres masculins i femenins alternativament. Sobre ells una llarga planxa de fusta del mateix envellit color de la porta anuncia des de temps immemorials en lletres daurades: Wines, Truman's Beer, Spirits. En la matinada del 8 de setembre la barra estava abarrotada, en una cantonada bevien Annie Chapman, una meretriu nascuda a Londres feia 47 anys i que solia dormir en una pensió de la ja esmentada i sòrdida Dorset Street. L'acompanyava un home de bigoti fort, abric fosc i gorra de caçador. Al matí següent John Davies, veí d'Annie al 29 de Hansbury Street, la va veure estesa a terra del pati del darrere creient que, beguda, havia caigut de cara, fins que va observar el bassal de sang i les vísceres prop de l'espatlla.

Mary Ann Nichols , de 42 anys, va ser la primera de les anomenades víctimes canòniques del Esbudellador. Va ser trobada el 31 d'agost. A la nit algú la va veure sortir d'un pub proper a Brick Lane, Ye Frying Pan, per dirigir-se a Thrawl Street a dormir. No tenia diners per pagar-se l'habitació així que va tornar a la zona a la recerca de clients. Va ser vista per última vegada per les seves companyes cap a les dues trenta de la matinada a la cantonada de Osborn Street amb Whitechapel Road. Charlie Cross anava de camí al seu lloc de treball en el mercat de Spitalfields quan en passar per Durward Street va veure el que li va semblar un garbuix de robes al costat d'una porta. En apropar-se va distingir que es tractava del cos d'una dona. Després de donar l'avís va aparèixer l'agent John Neil i un metge que va certificar l'òbit.

Abans que fossin comesos els crims canònics dues prostitutes més van ser assassinades a Whitechapel. Elles van encapçalar la llista de víctimes de la investigació i ambdues van ser trobades en les rodalies de l'actual estació de metro d'Aldgate East, on encara queden intricats carrerons i ombrívols patis que probablement han canviat poc des de les nits victorianes de l ‘Esbudellador.

A Osborn Street, prop d'on va ser vista per última vegada Mary Ann Nichols, va ser brutalment agredida a la matinada del 3 d'abril Emma Elizabeth Smith, de 45 anys. L'endemà la van traslladar a l'Hospital de Londres a Whitechapel on va morir per una peritonitis causada durant l'assalt. Tot i figurar en la llista dels Assassinats de Whitechapel la mort de Smith no sembla encaixar en el modus operandi de l' Esbudellador, aquesta és la raó per la qual tampoc és considerat un dels crims canònics.

Martha Tabram, 39 anys, estava treballant amb una companya, Mary Ann Connelly, coneguda com Pearly Poll, quan van contactar amb dos clients. Es van dirigir a l'entrada de Gunthorpe Street, que en aquells anys es coneixia com George's Yard, on un pòrtic proporciona una certa privacitat. Pearly Poll es va dur al seu client una mica més enllà, fins a un pati anomenat Angel's Yard i que en l'actualitat podria ser algun tram de Whitechapel Gallery. Quan Pearly va sortir cap a Aldgate no va tornar a veure a Martha. A dos quarts de cinc el jove John Reeves sortia de la seva habitació de George's Yard quan gairebé va ensopegar amb el cos de la infortunada. L'havien assestat trenta-nou punyalades i li havien extret els òrgans. Allà mateix, al costat del arc d'entrada s'obre des de 1721 la taverna The White Hart. Un enganyós cartell escrit amb guix promet cervesa gratis. És més o menys fals, en apropar la vista, en lletra petita, es llegeix Free wi-fi... great Beer. Una altra cartell relata que allí va viure Severin Klosowski, un barber polonès que es feia dir George Chapman i que va ser acusat de ser l ‘Esbudellador. No ho era però tampoc una germaneta de la caritat. Va matar amb verí a les seves tres esposes, fets pels quals va ser condemnat a la forca el 1903.

Altres assassinats van succeir als canònics i es van incloure en l'expedient dels homicidis de Whitechapel encara que mai s'ha tingut la certesa de la seva autoria, com malgrat totes les especulacions i hipòtesis tampoc es va arribar mai a conclusió definitiva alguna sobre qui es va ocultar rere de la rúbrica de Jack l' Esbudellador.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos