Els Senyors de les Illes
Des de la costa d'Irlanda del Nord s'albira amb claredat l'altre costat del North Channel, el perfil abrupte d'altres terres. Si no fos per la temperatura de les aigües fins i tot es tindria la certesa de poder arribar-hi nedant. És la península de Kintyre, l'illa de Mull, i altres costes escoceses. Poc més al nord, des White Park Bay també s'aprecia, una mica més de lluny, el contorn d'Islay i el Mull of Oa, els Paps de Jura i enmig Rathlin Island.
Abans que s'obrís per terra la carretera que costeja Antrim, l'accés a les nou valls del comtat era més fàcil per mar. No és d'estranyar que en altres temps les relacions es projectessin cap a l'altra costa de l'estret abans que envers a l'interior d'Irlanda. Així a la fi del segle V ja existia una entitat autònoma que va ser coneguda pel nom de Dál Riata o Dalriada. Aquesta es va estendre per l'actual comtat d'Antrim, i també per Argyll, Galloway i les illes de la costa occidental escocesa, les Hèbrides Interiors. Roma no havia ocupat durant el seu domini de Brittania cap d'aquests territoris. A Caledònia habitaven tribus pictes i del nord d'Irlanda van arribar gents de l'estirp Scoti o Scotts que en fusionar-se amb els pictes acabarien formant el regne d'Alba, la futura Escòcia.
Segons una versió més o menys mitològica recollida al Duan Albanach, la Cançó dels Escocesos, van ser els tres fills de Erc, Fergus Mór, Loarn mac Eirc i Óengus qui van conquistar les costes d'Alba cap a l'any 500. La versió del monjo Bede, a la Historia Ecclesiastica Gentis Anglorum del 731, esmenta un tal Reuda qui es va assentar en aquestes costes donant nom al futur regne. Dál, en gaèlic, vol dir tros o porció de terreny. Les sagues, genealogies i el cens dels regnes es van registrar al segle X al Senchus fer nAlban, la Història dels Homes d'Escòcia.
Les migracions que van arribar del Nord d'Irlanda van portar amb si el cristianisme, l'escriptura i l'idioma. Lleugers currachs, embarcacions semblants a la que va portar Sant Brandán a la Terra de Promissió, navegaven fluidament entre les illes i les costes d'ambdós costats de l'estret. Amb el cristianisme es van desenvolupar centres de culte com el de la illa de Iona, fundat per Sant Columba i on van ser enterrats nombrosos reis de Dál Riata. Aquí es combinarien estils provinents de la Mediterrània amb altres insulars, anglosaxons i pictes per produir els extraordinaris manuscrits il·lustrats dels evangelis. Es creu que el Llibre de Kells es va començar a escriure aquí abans de ser dut a Irlanda davant la pressió de les expedicions víkingues.
© J.L.Nicolas
