Eslovènia, la Costa Breu

2017-05-12 10:37

Eslovènia no és un microestat, però tampoc un país molt extens. En el seu occident davalla de les muntanyes del Parc Nacional Triglavski, vora Àustria pel corrent del riu Isonzo, Soča en eslovè, que va ser fronterer amb Itàlia. En conseqüència la costa és un breu testimoni adriàtic i un pessic de Istria.

En línia recta són uns disset quilòmetres, poc més que una mostra, el perímetre arriba gairebé als cinquanta que es reparteixen fonamentalment tres pintoresques poblacions al nord d'Istria: Koper, Izola i Piran. Com a la resta de la península abans del període iugoslau l'ambient que es respirava era fonamentalment italià, sense deixar de tenir en compte els parèntesis austrohongaresos i les seves arrels enfonsades a la República Veneciana. No és estrany trobar talles del lleó alat de l'Evangelista, Sant Marc.

Acabada la Segona Guerra Mundial i pel Tractat de Londres de 1954 la franja litoral que havia estat el Territori Lliure de Trieste es va dividir en dos sectors. El septentrional, amb la ciutat de Trieste, va passar a dependre de l'administració italiana. El meridional, la costa d'Ístria, a la República de Iugoslàvia. Koper i Izola comparteixen, com, més al sud, altres poblacions de la costa dàlmata, el fet d'haver-se establert en illes que han acabat unides al continent. Ambdues durant l'ocupació napoleònica, quan els seus murs van ser enderrocats i la runa es van emprar per encegar els canals.

Koper, Capodistria per a la població de parla italiana, amb prop de vint mil habitants, és el major nucli habitat i el primer que es troba després de creuar la frontera al sud de Trieste. D'origen grec, va ser anomenada per aquests Aegida. Roma la va transformar en Capris i Bizanci en Justinópolis. Incorporada al segle XIII a la República de Venècia es va convertir en Capodistria, el seu nom en l'italià que encara està present ja que aquí resideix la majoria de la comunitat italiana de Eslovènia. L'italià és cooficial i es troba en els rètols bilingües que identifiquen carrers, adreces, comerços i dependències oficials.

El nucli de Koper és Titov Trg, la plaça de Tito, on es concentren Pretorska Palača, la que va ser mansió del governador venecià, una filigrana  renaixentista carregada de merlets. A la façana no falta el lleó alat tallat en pedra. Al costat, Stolnica Marijinega Vnebovzetje, la catedral de l'Assumpció amb el seu campanar de trenta-sis metres d'altura accessible si es pugen dos-cents quatre esglaons. La joia de la plaça està en la senzillesa de la bella loggia porticada construïda per Nicoló da Piano i Tomaso da Venezia. Sota els arcs hi ha un agradable cafè. També serveixen Laško, la cervesa del país. A la cantonada de Čevljarska Ulica, el carrer dels sabaters, hi ha una bocca della verità, una bústia de denúncies anònimes tan intrigantment veneciana. Aquest carrer, que té algun edifici notable, dóna a Vrata Muda, la Porta Muda. És l'única que queda de la dotzena que donaven accés a la ciutat a través de les muralles. També s'hi troba el Kolosej, cinema i cafè. A l'oest de Titov Trg, el carrer peatonal Kidričeva Ulica es dirigeix ​​cap a la Marina. Abans d'arribar-hi hi ha diverses mansions venecianes restaurades, una d'elles ressalta per la singularitat de la seva decoració de quadrícules vermelles, grogues i blanques. També hi ha una placa que commemora la participació de Španski borci, els milicians locals que van participar en les Brigades Internacionals que van combatre al costat de la República durant la Guerra Civil Espanyola, recordant la lluita contra el feixisme.

Al costat del port hi ha l'antiga Taverna, no es tracta d'un bar sinó d'un magatzem porticat del segle XV on s'emmagatzemava la sal. A la veïna plaça Carpaccio s'aixeca una columna dedicada a Santa Justina, commemora que la ciutat va aportar una galera a la flota que el 1571 va derrotar als turcs a la Batalla de Lepant. Aquí mateix també es troba Cerkev Sv Nikolaja, l'església de Sant Nicolau, antiga seu el 1594, de la confraria de pescadors i mariners.

El nom de Izola, la població costanera seguint en direcció al sud, prové de l'italià Isola, per l'illa que també va ser. Encara que en temps de Roma es va construir un petit port al que es va denominar Haliaetum, del qual, quan la marea és prou baixa, es poden apreciar algunes ruïnes.

Malgrat el seu encant una mica descurat Izola no atrau tants visitants com les seves veïnes Koper i Piran. Nominalment el seu atractiu figura en els seus antics edificis, el palau rococó Besenghi degli Ughi, ara una escola de música a Gregorčičeva Ulica, la mansió veneciana neogòtica Manzioli, que actualment acull les oficines de la comunitat italiana i davant seu hi ha l'església de Santa Maria de Haliaetum, Cerkev Sv Marije Alietska, tot i que la del campanar reconeixible a distància és Župnijska Cerkev Sv Mavra, el de l'església parroquial de Sant Maura.

Piran és la més meridional, però és la joia de la corona a la costa eslovena. Es projecta com un agut punxó dirigit a les entranyes de Jadransko Morjie, el Mar Adriàtic. Deu el seu topònim a que a la punta de la península s'encenien focs per orientar les naus gregues que es dirigien al port d’Aegida, Koper. L'arrel grega pyr, foc, va acabar derivant en Piranum per als romans.

El seu nucli està a Tartinijev Trg, la plaça Tartini, que havia estat un port interior fins que va ser guanyat al mar el 1894. Dos anys més tard, en el seu centre, es va col·locar l'estàtua dedicada a Giuseppe Tartini, el compositor i violinista que va néixer a la localitat. Al fons, entre una filera de colorits edificis, destaca el de la cantonada, és una casa veneciana del segle XV que aquí anomenen Beneška Hisa i s'atribueix la seva construcció als amors d'un mercader de Venècia amb una pubilla piranesa. A la mateixa plaça no hi manca la presència d'un parell de lleons de Sant Marc, un a un monòlit sobre la mateixa plaça i un altre a la façana de l'ajuntament.

Rere la casa veneciana treu el cap el campanar de la Catedral de Sant Jordi, Stolna Cerkev Sv Jurija, del segle XV, encara que la seva remodelació posterior volia inspirar-se en el campanile de la plaça de Sant Marc. A la mateixa plaça hi ha l'església de Sant Pere, Cerkev Sv Petra, i la casa natal del compositor on actualment se celebren concerts.

Endinsar-se en els carrerons de Piran és com recórrer alguns barris de la pròpia ciutat de Venècia, fins arribar a la plaça del Primer de Maig, Trg 1 Maja, que va ser el centre de la ciutat durant l'Edat Mitjana i abans que es cobrís la plaça Tartini. Es deia Stari Trg, la plaça vella. Al centre hi ha una cisterna on es recollia l'aigua de pluja.

A l'extrem de la península, en un lloc sàviament anomenat Punta, allà on s'encenien les fogueres, hi ha un far i és un senyal que els temps estan canviant.

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies