Hampstead, Londres

2017-02-20 10:41

Hampstead Village és un elegant barri del districte de Camden, al nord de Londres, que disposa a més d'una de les majors zones verdes de la Ciutat, Hampstead Heath. Residència de famílies benestants també va atreure artistes, pintors i poetes que van trobar aquí la seva font d'inspiració.

Les primeres notícies que hi ha del lloc provenen de l'any 986 quan el rei Æthelred el Indecís va decidir cedir uns terrenys als monjos de Westminster. Just un segle més tard, el 1086, el Doomsday Book registrava el valor d'una granja, Manor of Hamestede: cinquanta xílings. Durant les epidèmies de la pesta de 1349 i 1665 es va convertir en refugi de londinencs, però no seria fins als segles XVII i XIX quan Hampstead es va posar de moda per la qualitat de les seves aigües ferruginoses que van ser considerades medicinals. Van aparèixer establiments de banys i les primeres grans mansions. També acompanyava la gran extensió de terreny de The Heath, 320 hectàrees de zona verda en la que hi ha alguns estanys on hi ha les fonts del riu Fleet i una vista privilegiada de la ciutat de Londres des Parliament Hill. Hi ha impressionants mansions com Mount Vernon House, altres s'han obert al públic, com Kenwood House, al mateix parc, a les rodalies de Spaniard’s Inn, una cèlebre taverna de la qual es diu que freqüentava l’assaltador de camins Dick Turpin. Kenwood atresora una notable col·lecció dels antics mestres de la pintura flamenca i britànica del segle XVII. Entre Hamsptead Grove i Windmill Hill, la Fenton House té un gran jardí excel·lentment cuidat en el què destaquen les seves roses i un hort que conrea trenta espècies diferents de pomera, a més d'una col·lecció d'antics instruments de teclat. A New End, prop d'on comença Willow Road, l'encantadora Burgh House ha convertit el seu primer pis en museu d'història del barri, mentre la planta baixa s'empra per a exposicions temporals i una cafeteria ocupa els baixos.

Nombroses celebritats van escollir Hampstead com a lloc de residència. A prop de Belsize Park, el minimalista bloc d'apartaments Isokon Building va acollir, entre d'altres, l'escultor Henry Moore, l'arquitecte Walter Gropius i a Agatha Christie. També es van assentar, encara que fos temporalment, els escriptors romàntics Lord Byron, Percy B. Shelley i John Keats. També Charles Dickens, Orwell, Stevenson i HG Wells i el pintor paisatgista John Constable. Aquest últim es va quedar per sempre. Inicialment a Albion Cottage, després a Lower Terrace, Stamford Lodge, a Downshire Hill i a Well Walk. El 1833 es va convertir en membre fundador de la Biblioteca Pública d’Hampstead. Finalment reposa amb la seva dona Maria en el vell cementiri de l'església de Saint John at Hampstead, on la molsa creix sobre les estries de les làpides centenàries, un lloc tranquil en el qual ve de gust estar-s’hi... encara que no gaire més de mitja hora si és possible. L'església original data de 1312 i el seu cementiri, en què no hi ha hagut més enterraments des de 1878, està pràcticament intacte amb les seves làpides d'època georgiana entre les quals també hi figura la de l'inventor del cronòmetre marítim, John Harrison.

Pujant per Holy Walk, un cop passada l'església catòlica de Santa Maria està The Watch House, on van estar les patrulles de vigilància nocturna que van iniciar el seu servei a la dècada dels anys trenta del segle XIX.

L'estació de metro, la més profunda de la ciutat, dóna a l'encreuament dels carrers High i Heath, que després arriben a ser gairebé paral·lels. Aquí es concentren la major part dels comerços al costat d'alguns carrerons de vianants on s'alternen petits cafès amb antiquaris i botigues d'objectes d'ocasió. Són Oriel Place, Perrin’s Court i Perrin’s Lane. I el del peix al cove: Bird in Hand Yard. Un altre carreró peculiar és Flask Walk. El nom deriva dels dies en què prendre les aigües es va posar de moda per la qual cosa aquesta també s’embotellava i es carregaven els flascons en carros que es transportaven diàriament a Londres. El número del 29 juliol de 1712 el rotatiu The Spectator donava compte de la fira que se celebraria a Lower Flask, al costat de la taverna, durant quatre dies a partir del primer d'agost: This is to give notice that Hampstead Fair is to be kept at the Lower Flask tavern walk on Friday the first of August, and holds for four days. Una fira que deixaria de celebrar-se el 1748 a causa de la seva reputació variable, és a dir de bona a dolenta. El 1854, quatre anys després de la inauguració de l'enllumenat públic de gas, es van instal·lar-se al passatge de Flask Walk un sabater, una verduleria, un botiguer, una granja i un tractant de mobles. En arribar el canvi de segle s’hi afegirien una cansaladeria, una fleca, un estanc, una peixateria, dues confiteries, dues perruqueries i un venedor d'armaris, o potser fora fins i tot el mateix. Flask Walk bullia.

A la part on Flask s'eixampla, abans de tornar a estrènyer-se per desembocar en Well Walk, es conserva la façana dels banys The Wells and Camden Baths and Wash Houses. Un edifici construït el 1888 per l'arquitecte Henry Simpson Legg i finançat per la Wells and Camden Charity per a les famílies treballadores que habitaven a la zona. Un bany fred costava un penic, amb dos l'aigua ja era calenta i tres ja donaven dret a sabó i tovallola. Els banys van deixar de ser-ho el 1978. Dos anys més tard, el 1980, es van transformar en habitatges. Aquí les cases eren modestes, tot i els preus que poden arribar a tenir en l'actualitat els habitatges de Lime Tree Cottages o Rock Terrace.

Molt a prop de la taverna, The Flask, uns punks acomodats, els Sex Pistols, van compondre el 1977 el seu himne God save the Queen a la casa on va néixer John Simon Ritchie, líder de la banda i més conegut com Sid Vicious.

A l'altre extrem Flask Walk du cap a Christchurch Hill i Willow Road, on entre els elegants edificis d'habitatges destaca pel seu estil el del número 2, dissenyat el 1939 per l'arquitecte Ernö Goldfinger, qui, a més, va donar nom en un episodi al malvat personatge nèmesi de James Bond quan aquest encara era interpretat per Sean Connery.

En aquesta part baixa de Hamsptead Heath, del parc, va viure el poeta romàntic John Keats. Provisionalment es va allotjar en el número 1 de Well Walk, on va escriure un dels seus primers treballs: Endymion. Quan, al desembre de 1818 va morir el seu germà a causa de la tuberculosi, el poeta es va mudar a una de les dues cases adjacents de Wentworth Place, a la zona de Downshire Hill, propietat del seu amic Charles Armitage Brown. A l'abril de 1819 es va instal·lar a l'habitatge veí la família Brawne. S’enamoraria de la filla de 18 anys, Fanny. Keats la veuria per última vegada al setembre de 1820. La seva casa, avui convertida en museu de cap de setmana, obre de divendres a diumenge, està situada a l'inici de la que llavors es deia John Street, avui Keats Grove. Durant la seva estada a la casa, abans de viatjar a Roma on moriria a causa de la tuberculosi el 23 de febrer de 1821 als 26 anys d'edat, Keats va viure el seu període més creatiu. Entre abril i maig de 1819 va compondre cinc de les seves sis grans odes, entre ella l'Oda a un Rossinyol que el seu amic, Brown, afirmava que va redactar al jardí de la casa, sota una prunera:

Em sento el cor malalt i, endormiscats, s'apaguen
els meus sentits, com si hagués pres cicuta
o algun feixuc beuratge ara mateix, fet d'opi

 Probablement com Sid Vicious i Johnny Rotten.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies