Història de Dues Ciutats

2013-12-06 17:24

Són dues de les poblacions més rellevants de Java. Una, Surabaya, és la segona ciutat del país pels seus habitants, la seva activitat comercial i el port on recala la marina indonèsia. L'altra, Yogyakarta, per la concentració d'universitats que la converteix en un imant d'estudiants allà on, de tant en tant, el mont Merapi escup les seves cendres.


Surabaya es representa amb un tauró que combat a un cocodril. Un símbol recurrent i polisèmic. Potser representi el combat d'antics regnes, potser els mongols, potser els del regne de Majapahit. O potser representi la lluita contra els ocupants japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Potser el combat de dos herois mítics anomenats Sura i Baya, tot i que sura o suro signifiqui tauró i buaya cocodril. Hi ha teories per a tots els gustos. El cas és que ja en el segle XV va atreure l'atenció de l'almirall eunuc Zheng He i de la seva flota. El capità Blight, descrivint la zona de l'estret de Madura, opinava que Sourabaya is one of the most pleasant places I ever saw. It is situated on the banks of a river ... navigable up to the town for vessels of 100 tons burden. (Surabaya és un dels llocs més agradables que he vist. Està situat a la vora d'un riu ... navegable fins a la ciutat per a vaixells de 100 tones de càrrega.) El 1811 John Joseph Stockdale va recopilar per primera vegada en anglès les notícies que arribaven a Londres des de la llunyana illa indonèsia en el volum titulat Island of Java. On deia que Surabaya is a small town not mentioned in any Geography, although it is an establishment of some importance and very healthy. () The ships destined for the Philippines and for China generally touch Surabaya. (És una petita ciutat que no s'esmenta en cap geografia, tot i que és un establiment de certa importància i molt saludable. () Les embarcacions destinades a les Filipines i Xina, generalment recalen a Surabaya.)

Potser el comerç. El que van exercir els holandesos durant l'època colonial i el que avui dia ha creat una infinitat de moderns centres comercials que s'alternen amb mercats de carrer i restaurants que es munten cada nit sobre les voreres i que desapareixen després de les postres de l'últim comensal.

 
Jambatan Merah, el Pont Vermell, assenyala l'entrada al casc antic de la ciutat. Entre el pont i el canal, el barri xinès posseeix centenars de botigues i magatzems, en els quals, al costat del proper Passar Pabean, és possible trobar l'inimaginable. La deessa protectora dels mariners que han naufragat té aquí el seu temple, Hok An Kiong, construït en fusta al segle XVIII. Uns carrers més al nord, a banda i banda de jalan Mas Mansyur, s'estén el barri àrab al voltant de la mesquita i de la tomba de Sunan Ampel. Aquest va ser un dels nou sants musulmans que van propagar el islam a Java i aquí va ser enterrat el 1481. A jalan Ampel Suci hi ha un basar cobert d'estrets carrers en el que s’ensuma en l'ambient allò que en ell es pot adquirir: perfums, aromes i encens pel culte religiós, també bells teixits als millors preus d'Orient i Occident, asseguren.
A l'estació de Tugu, a Yogyakarta, rickshaws, becaks i taxistes esperen àvids als viatgers que arriben per la línia fèrria que uneix Surabaya amb Bandung i Jakarta. La ciutat, que va ser capital del sultanat de Mataram, entre 1575 i 1640, acull gairebé una desena d'universitats o centres d'ensenyament superior. També és bressol de manifestacions de la cultura tradicional javanesa i de les arts escèniques. L'antic palau del sultà, el Kraton, és la seu d'una de les principals orquestres de gamelan, a més de conservar alguns dels conjunts d'instruments més antics del país. En el mateix Kraton s'interpreten periòdicament representacions del Ramayana mitjançant el wayang kulit, el famós teatre d'ombres javanès.

Al sud, el recinte el tanca el Passar Ngasem, el mercat dels ocells. Milers de gàbies de fusta amb barrots de filferro retenen una infinitat de lloros, cotorres, guacamais i sobretot, aus cantores, més apreciades per les seves habilitats musicals que pel seu plomatge. Un estret passatge du des d'aquí fins els arruïnats murs del Taman Sari, el castell d'aigua que va ordenar construir el sultà Hamengkubuwono I un cop completat el Kraton. En el seu recinte hi ha un pou circular al que anomenen Sumur Gumuling. Es diu que aquí es citava el sultà amb la deessa Kyai Lloro Kidul, deessa del mar del Sud que aquí és Oceà Índic, qui es prometia en matrimoni amb tots els governants de Mataram. Des dels seus desmanegats adarves les vistes sobre les teulades de la ciutat són immillorables. Cap al nord s'entreveu el cim amenaçant de Gunung Merapi, literalment la muntanya de foc, que tossudament insisteix llançar les seves cendres sobre la ciutat. De fet és el més actiu del país. La primera vegada que es recorda una erupció va ser el 1548. L'última, de moment, va ser el 27 d'octubre de 2010 i va causar no menys de 272 víctimes.

Jalan Malioboro és el principal eix de la ciutat. Ben proveït d'hotels, restaurants, comerços i petites paradetes que ofereixen pràcticament qualsevol cosa. Apunta cap al sud al palau del Kraton i al nord mira cap al Merapi. Aquí treuen el nas la Mesjid Besar, la gran mesquita i l'antic presidi holandès, Fort Vredeburg, avui un centre cultural.


L'àrea que avui ocupa Yogyakarta va ser en el seu moment, cap al segle VIII, part del Regne de Mataram, centre de la refinada cultura indo-budista javanesa que aixecaria els grans temples de Borobudur i Prambahan. Entre els segles XIV i XVI estaria relacionada amb l'Imperi Mahapajit fins que es va establir el Sultanat de Mataram basat a Yogyakarta. Durant el govern del sultà Agung Hanyokrokusumo, a la primera meitat del segle XVII, el sultanat ocuparia bona part de l'illa de Java, incloent a Surabaya fins que va arribar la VOC, la Companyia de les Índies Orientals holandesa.

Durant el procés d'independència, o Revolució Nacional Indonèsia, després de la Segona Guerra Mundial, Surabaya va lliurar una decisiva batalla contra les tropes angleses que vetllaven pels interessos d'Holanda acabada la guerra. Va obtenir el sobrenom de Kota Pahlawan, la ciutat dels herois. Una jove escocesa de nom Muriel Pearson va participar activament en les lluites contra els japonesos i els holandesos. Ella es va guanyar el mot de Surabaya Sue. Va morir en una residència a Austràlia el 1997. Mentrestant, Yogyakarta ja era per als javanesos un símbol de resistència des de la rebel·lió del príncep Diponegoro al segle XIX. Després, el 1946, es convertiria en capital de la República en lloc de Jakarta fins a 1948, quan va caure de nou en poder d'Holanda. La sobirania va ser transferida a la nova República d'Indonèsia pels Països Baixos el 27 de desembre de 1949. Una història de dues ciutats que Dickens no relataria.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos