La Capital de l'Est

2013-11-08 14:06

Això és el que significa Tōkyō, la major aglomeració urbana del món, amb uns trenta-sis milions d'habitants a l’àrea metropolitana. Tòquio va guanyar l'apel·latiu en desplaçar a Kyoto el 1868, durant la restauració Meiji i l'ocàs del shogunat, quan l'emperador es va establir al castell d'Edo. Avui les gegantines pantalles de televisió i les llums de neó que exhibeixen publicitat lluminosa al costat del trànsit rodat i de vianants no deixen de recordar el decorat d'alguns exteriors de Blade Runner, especialment quan cau una fina capa de pluja nostàlgica.


Tòquio és tan gran que no té un sol ajuntament sinó una mancomunitat que aplega els vint i tres barris centrals, vint i sis ciutats dormitori, un districte, tres pobles, una vila i quatre subprefecturas que corresponen als arxipèlags que hi ha al sud de la ciutat, les illes Izu i les Ogasawara. Tot això es regeix des del Tōkyō-to Chōsha, Edifici del Govern Metropolità de Tòquio, obra de l'arquitecte Kenzo Tange que es va començar a construir el 1988 i es va completar tres anys més tard, el 1991. L'edifici més destacat és una doble torre de quaranta-vuit pisos. Des dels seus dos miradors bessons, situats a dos-cents dos metres d'altura, al pis 45, la conurbació s'estén en totes direccions. Des d'aquí la panoràmica arriba fins a la Tōkyō Tawa, la torre de Tòquio replica japonesa a la d'Eiffel a París, construïda a finals dels anys cinquanta i que supera la francesa en gairebé nou metres. En un dia sense boira la vista hauria d'arribar el cim del mont Fuji. El complex governamental municipal ocupa una illa de cases a la zona occidental del barri de Shinjuku.

Shinjuku és el modern centre de la ciutat de Tòquio. Aquí hi ha els comerços d'electrònica i els més alts gratacels de les grans corporacions. Restaurants, hotels i nuclis d'oci nocturn. L'estació de ferrocarril més transitada del món amb tres milions de persones que entren i surten diàriament. L'àrea comercial de Ichigaya, gairebé un barri sencer, i a Harajuku, el carrer de vianants Takeshita dori i Omotesando dori amb els seus comerços de moda i botigues de marques internacionals. Kagurazaka és la zona que acull més residents europeus, bàsicament francesos a causa que aquí estan l'Institut i el Liceu Franco-japonès. Aquí també hi ha agradables carrerons amb comerços de barri on els supermercats són tan pulcres que les safates de peix semblen de plàstic i no falten els onsen, banys públics on, després d'una minuciosa i exhaustiva neteja corporal, cal submergir-se en aigua molt calenta. El carrer principal de Kagurazaka va formar part dels límits del castell d'Edo.

A l'est, Chiyoda es podria considerar el centre històric de la ciutat, amb el Palau Imperial on una vegada va estar el Castell d'Edo i on encara hi son els famosos barris de Guinza i Asakusa. El castell d'Edo es va construir el 1457, i aquesta és la que es considera data fundacional de l'urbs. El shogunat Tokugawa va establir aquí el seu govern el 1603. Edo significa la porta del riu, de la desembocadura del riu Sumida-gawa. El Palau Imperial, on resideix l'emperador del Japó, va ser reconstruït després de la Segona Guerra Mundial en el lloc on s'aixecava el castell. Avui la gent passeja pels seus amplis jardins, única zona oberta al públic i es relaxa als carrers circumdants que es tanquen al trànsit rodat durant els festius i caps de setmana, és el hokosha tengoku, el paradís dels vianants.


Ginza és el barri dels negocis, de grans avingudes amb creuaments de passos de vianants en sis direccions, on es van obrir els primers grans magatzems, de l'edifici Sony i de la Leica Gallery. On Godzilla vigila els oficinistes mentre mengen un bol de fideus al carrer.

Ueno i Asakusa representen el caràcter de l'antic Tòquio, el revers dels comercials barris de Shibuya i Harajuku. Ueno-koen és la zona que concentra els museus i les galeries d'art. En el seu parc se celebra cada primavera la hanami, la festa d'observació de les flors. A l'est de Ueno, Asakusa és una altra zona que conserva cert sabor d'altres temps, si això és possible en una ciutat que va ser bombardejada a consciència. A Asakusa està Senso-ji, un temple budista dedicat a la deessa de la misericòrdia Kannon. S'entra per Kaminari-mon, la porta del tro, per recórrer Nakamise-dori, el carrer que du al cor del santuari, flanquejat per desenes de comerços que ofereixen tota mena de records, artesania i objectes de culte per al temple. Un cop travessat Hōzōmon, la porta de la casa del tresor, s'accedeix al recinte on hi ha el temple principal dedicat a Kannon-Bosatsu i la pagoda de cinc pisos. La gent diposita pregàries amb els seus desitjos en petites tires de fusta que pengen a centenars una al costat de altra a l'exterior del temple.

Al costat de la badia el mercat del peix de Tsukiji, Tōkyō-to Chūō Oroshiuri Shijo, és el més gran del món, tot és superlatiu en el país de la miniaturització. Aquí hi ha petites sardines al costat de tonyines de set-cents quilograms, algues i enormes crancs. Fins a dos mil tones de productes procedents de la mar passen per aquestes naus cada dia, inclòs el fugu, o peix globus, el peix conegut per la seva toxicitat i servit en alguns restaurants especialitzats de la ciutat, es menja més per l'emoció i el risc, pràcticament inexistent, que pel seu sabor. El peix globus s'infla per defensar-se amb les seves pues, i el verí contingut en el seu fetge i en la seva pell és altament verinós, pot contaminar la carn si no és tractada i tallada amb molta cura. El fugu sol acompanyar-se d'una beguda elaborada amb la seva pròpia cua i sake calent, hirezake, i el peix es prepara de diverses maneres així que el més comú és ordenar fugu teishoku, un plat assortit. Al mercat de Tsujiki cada any s'examinen els xefs que han de manipular fugu, han de demostrar els seus coneixements i habilitats culinàries i de seguretat, identificant les vísceres i filetejant totes les parts comestibles del peix.


Shinjuku, i les seves estacions de ferrocarril i de metro, es tornen a omplir en arribar la nit, uns tornen cap a les ciutats dormitori a l'oest de la ciutat, van cap a ponent, altres arriben per escampar-se pels restaurants, bars i tuguris de moda, allà on fa anys, abans dels bombardejos i els terratrèmols, eren freqüentats els locals de geishes, alguns, aguantaran fins a la matinada l'arribada del sol naixent.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos