La Capital del Món

2015-02-09 19:26

Segons la llegenda Roma va ser fundada pels bessons Ròmul i Rem 754 anys abans de la nostra era. Criats per una lloba establirien entre set turons la que arribaria a ser Caput Mundi, la capital del món.

Roma va començar a convertir-se en ciutat sobre el segle VII aC quan la dinastia etrusca dels Tarquins va dessecar la vall entre els turons Palatí i Capitolí, va construir un temple dedicat a Júpiter sobre aquesta última i una primitiva muralla amb una fossa per protegir la població. La dinastia etrusca va desaparèixer dos segles més tard substituïda per la República i l'expansió dels territoris controlats per Roma a la península itàlica.

En temps de Juli Cèsar ja estava consolidat el Fòrum Romà i el Circus Maximus. Avui el fòrum, o millor els fòrums ja que es van anar ampliant i afegint construccions adjuntes a la glòria dels emperadors, es percep en tota la seva extensió des de la vessant del turó Capitolí. A l'esquerra el trànsit circula incansablement en els dos sentits de la Via di Fori Imperiali, com si es tractés d'una nova i moderna Via Sacra, eix dels fòrums. Aquesta segueix discorrent paral·lela a la seva dreta, tal com s'aprecia des del pujol. Gairebé en primer terme s'alça el Temple de Saturn. Aquí es custodiava el tresor de la República: tretze tones d'or, cent catorze de plata i trenta milions de monedes. D'ell queden vuit columnes que encara sustenten el fris. Pràcticament al seu costat l'Arc de Septimí Sever commemora les seves victòries contra els Parts a Mesopotàmia i Aràbia. Va ser erigit l'any 203.

La Via Sacra acaba el seu recorregut davant el Temple de Saturn, però poc abans passa davant la columna de Foca, l'emperador bizantí. Aquest va ser un dels últims monuments afegits al fòrum. Això passava l'any 608. Davant està el que queda de la Basílica Iulia, iniciada en temps de Cèsar i acabada per August, llavors seu del dret civil la justícia s'impartia en els seus quatre tribunals. Passada la basílica s'aixequen els temples de Castor i Pòl·lux i el Temple de Vesta. Aquest era circular, la seva coberta sostinguda per vint columnes i estava dedicat al culte de les Verges Vestals que mantenien encesa una flama sagrada. Davant aquesta l'Ara de Cèsar, on va ser incinerat després de ser assassinat. A pocs metres hi havia la casa de les Verges Vestals i el Temple d'Antoní i Faustina, que va esdevenir atri de l'església de Sant Llorenç a Miranda. Al seu costat el Temple de Ròmul conserva les seves portes de bronze originals. Aquest també va ser transformat en església, la dels Sants Cosme i Damià. A continuació, de la Basílica de Constantí i Magenci queden tres grans voltes del que va ser el major edifici dels fòrums.

La Via Sacra acaba, en aquesta part del fòrum, a l'Arc de Titus, fet construir l'any 81 pel seu germà l'emperador Domicià per recordar la victòria sobre els jueus. En l'arc està esculpit el botí que es va obtenir a Jerusalem. Nous fòrums van ampliar al ja antic Fòrum Romà i al de César. Al nord, Trajà va ordenar al seu arquitecte Apolodor de Damasc la construcció d'un gran complex de mercats que va albergar més de cent cinquanta comerços i a les oficines encarregades de la distribució del blat. A poca distància el mateix emperador va fer erigir una gran columna per celebrar les seves victorioses campanyes a Dàcia. La columna arriba als quaranta metres d'altura i té esculpit un fris en espiral ascendent que narra el desenvolupament dels esdeveniments. L'estàtua de l'emperador que estava a la part alta va ser substituïda el 1587 per una altra de Sant Pere. Al sud, on avui s'obre la piazza della Bocca della Verità, es trobava el Fòrum Boari, bàsicament dedicat al mercat de caps de bestiar. Aquí han quedat algunes construccions en un estat de conservació excepcional: l'Arc de Janus, el temple de Portunus i el circular Temple d'Hèrcules, que recorda l'estructura d'aquell de Vesta.

Al nord-oest dels Fòrums, al costat del Largo di Torre Argentina, es va descobrir en els anys vint del segle passat un ampli espai en el qual haurien existit quatre temples de l'època republicana. Una plataforma ha estat identificada com a part de la Cúria de Pompeu, on es reunia el Senat i on va ser assassinat Juli César.

El successor de Cèsar, el seu fill adoptiu August, va fer construir un monumental rellotge solar, del qual amb prou feines queda rastre, que emprava un obelisc egipci com gnòmon. L'obelisc és el que ara s'alça a la plaça de Montecitorio. August també va fer construir l'Ara Pacis, un monumental altar que commemorava la pacificació de l'Imperi després de les campanyes d'Hispània i Gàl·lia. Les superfícies dels murs que l'envolten, de marbre de Carrara, tenen esculpides les figures de personatges propers a l'emperador durant una processó. Les restes d’ell van ser enterrats en el gran Mausoleu d'August, un recinte circular de vuitanta-set metres de diàmetre. Va estar ornat amb dos obeliscs egipcis que han anat a parar a les places del Quirinal i l'Esquilí. El mausoleu es troba actualment en un notable estat d'abandonament. El nebot d'August, Marcello, va ocupar el lloc abans que el seu oncle, ja que va morir prematurament als dinou anys d'edat. August li va dedicar el gran teatre que porta el seu nom, el Teatre de Marcello, al costat del Tíber. Amb el temps va ser reconvertit en fortalesa i en palau per acabar pràcticament abandonat. Les seves plantes baixes van ser ocupades per tallers i humils habitatges.

Un dels lloctinents d'August, Marcus Agrippa, es va encarregar d'alguns edificis que es van aixecar al Campus Martius, al nord de la ciutat, dels quals ha perdurat el Panteó, encara que va ser considerablement modificat ja l'any 125, en temps del emperador Adrià. De fet el pòrtic va ser construït sobre els fonaments del temple antic. L'interior és espectacular, l'enorme cúpula de quaranta-tres metres, tant d'alçada com d'amplada, està rematada en un oculus de nou metres de diàmetre que proporciona la il·luminació del temple. El cercle de llum recorre al llarg del dia la paret de la cúpula. Aquí hi son inhumats el pintor i arquitecte renaixentista Rafael d'Urbino, sota una estàtua de la Madonna de Lorenzetto, i el rei Víctor Manuel II. Molt a prop hi ha la piazza Colonna on es va situar al segle II la Columna de Marc Aureli, avui coronada per una estàtua de Sant Pau, que celebrava la victòria de l'emperador contra germans i sàrmates al Danubi.

A principis del segle III Roma ja havia arribat al milió d'habitants. Al 271 les muralles havien ampliat notablement el perímetre defensat i el creixement urbà anava en augment. A més de les competicions celebrades al Circus Maximus la plebs acudia en massa a presenciar els espectacles de l'Amfiteatre Flavi, el Coliseu i es netejaven i relaxaven en els banys públics de Trajà o en els de Dioclecià. Al Circus Maximus se celebraven les competicions hípiques i de les famoses quadrigues, el gran estadi, el major de l'Imperi amb més de mig quilòmetre de longitud, podia acollir fins cents cinquanta mil espectadors. D'ell queda el traçat, restes de la corba meridional i part de la spina, la mitjana que separava el circuit. Un altre tipus d'espectacles se celebraven en els amfiteatres. El del Coliseu és la seva major expressió. El nom ho deu a una monumental estàtua de Neró que es trobava a l'exterior, i que per les seves dimensions era coneguda com el Colós. El veritable nom era Amfiteatre Flavi, per la dinastia d'emperadors que el va aixecar. Les seves obres van ser acabades l'any 80 per Titus, fill de Vespasià. Les graderies podien seure a cinquanta mil persones que acudien a presenciar combats entre gladiadors o feres portades d'Àfrica i d'Àsia. En les galeries i túnels subterranis es gestionava l'aparició d'animals, lluitadors i esclaus a la sorra com si es tractés d'una coreografia. A l'exterior s'aixeca l'Arc de Constantí, en record de la batalla del Pont Milvi l'octubre del 312 que va guanyar Constantí I el Gran marcant la fi de la primera tetrarquia.

Els banys públics van ser nombrosos a la capital del món. Al segle III l'emperador Dioclecià va manar construir les que serien les majors termes de Roma. Les Termes de Dioclecià, amb capacitat per a tres mil usuaris i que van estar en funcionament fins a l'any 537. Part del gran complex va ser reutilitzat per temples cristians, la Basílica de Santa Maria degli Angeli i dei Martiri i San Bernardo alle Terme. El Museu Nacional Romà conserva una petita part de les instal·lacions i estàtues i esteles de l'època.

Sobre el Circus Maximus, el turó Palatí era l'espai escollit pels emperadors per establir les seves residències, en algun cas amb vistes i accés directe a la tribuna. August va viure en la coneguda com a Casa de Livia, la seva dona, un habitatge modest per al primer emperador de Roma que encara conserva algunes de les seves pintures murals. No obstant això els seus successors no compartirien la seva senzillesa i van optar per allotjar-se en nous i sumptuosos palaus. El de Septimí Sever incloïa les seves pròpies termes i al costat d'aquest estava l'Estadi Palatí o Hipòdrom de Domicià.

De les muralles de l'antiga metròpoli encara queden importants fragments i algunes portes. Al costat de la de San Paolo hi ha una curiosa piràmide, es tracta de la Piràmide de Caius Cestius, un magistrat acomodat que va voler ser enterrat com un faraó en el 12 aC. Tres segles més tard la piràmide es va emprar per reforçar les Muralles Aurelianes que defensarien la Caput Mundi encara durant dos segles, fins que va arribar la ruïna de la Roma Eterna amb la destitució de l'últim emperador d'Occident, Ròmul August, pel cabdill germànic Odoacre.

© J.L.Nicolas

Ver más fotos