La Ciutat Quadrada

2013-01-12 20:05

O gairebé, ja que Malé és una mica rectangular. En els seus gairebé dos quilòmetres de llarg per poc més d'un d'ample conviuen unes cent cinquanta mil persones, més o menys la meitat de la població de la República de Maldives, de la qual és capital. De fet bona part de la superfície que ocupa són terrenys guanyats al mar. Però ja no hi ha més que guanyar, l'antic escull ja està completament ple: de terra importada, d'edificis i carrers i d'habitants.

Malé s'ha acabat estenent sobre les illes properes. Villingili acull una nova urbanització i s'ha convertit en el desitjable cinquè districte de la ciutat. L'aeroport internacional és a la veïna Hulhule on sembla que els aeroplans aterrin sobre el perfil de l'escuma de les ones. Els residus es dipositen en Hulhumalé mentre aquests alimenten les bases d'una nova illa. Funadhoo suporta els dipòsits de petroli que supleixen el combustible que alimenta el tràfic dels limitats carrers de la capital.

El nom d'aquesta prové del sànscrit i ve a significar alguna cosa així com la gran casa. La petita mansió està travessada d'oest a est per Majeedi Magu, un dels seus carrers principals i eix comercial en algun dels seus trams. Marina Drive envolta la ciutat a manera de passeig marítim, o si més no, així ho entenen els seus habitants quan, abans de la posta de sol, deambulen en les proximitats dels enormes blocs tetràpodes de ciment que, a manera d'escullera, protegeixen el passeig. Allà seuen a xerrar bevent algun refresc, mirant als peixos que s'acosten a la vora i observant les barques que inicien el retorn a casa.

 Marina Drive també es coneix com Boduthakurufaanu Magu, en homenatge al gran heroi local que el 1573 va expulsar, un cop facilitat el traspàs a millor vida, als portuguesos: el gran Mohammad Thakurufan.

Jumhooree Maidan, la plaça de la República, és la principal de la ciutat. Hi un enorme estendard de Maldives, morat i verd amb el quart creixent en blanc, oneja permanentment a les proximitats de la seu del govern i del flamant Centre Islàmic, inaugurat el 1984. No gaire lluny, en un carrer adjacent, al resguard de la brisa marina, Medhuziyaarai Magu, s'alça Hukuru Miskiiy, la Mesquita del Divendres i la més antiga del país, construïda el 1656 sobre els fonaments d'un antic temple pagà. Fora hi ha un petit cementiri musulmà. Les velles làpides proporcionen algunes pistes sobre qui reposa aquí. Les que estan rematades en una petita punta ogival corresponen als homes, les que ho fan en forma semicircular, a dones. Altres, les menys, tenen inscripcions gravades en or. Pertanyen a alguns dels sultans que, al seu dia, van governar Maldives.

Encara que alguna vegada també va governar una reina. Rehendi Kilege, o Khadija, qui regnava quan el cèlebre viatger de Tànger, Shams ad-Din Abu Abd Allah Muhammad ibn Muhammad ibn Ibrahim al-Luwati at-Tanyi, conegut simplement com Ibn Battuta, va recalar a Malé. Battuta va ser emprat en la cort en qualitat de Cadí, jutge, i va romandre a les illes durant un període de nou mesos abans de marxar cap a Ceilan. Durant aquest temps Battuta es va casar i es va divorciar de sis esposes, el que li va permetre, amb coneixement de causa, escriure en els seus llibres de viatges un petit apèndix dedicat a Les Dones de Dhîbat Almahal (Maldives), en el qual nota que no es cobreixen ni el cap ni els pits. Ni tan sols la reina. Sobre les esposoris i el divorci Battuta constata que és fàcil casar-se a aquestes illes, gràcies a les mòdiques dots ... quan arriba un vaixell, la marineria pren dona, es casa, i quan han de partir la repudien ... les dones de Maldives mai surten del seu país.

Avui, mentre estan en ell, a la seva capital, van a banyar-se, ironies del paradís, a la platja artificial construïda recentment a l'est de la ciutat, en terrenys guanyats al mar, amb el cap i els pits coberts.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos