La Dent de Buda

2013-09-05 18:03

Quan Siddhartha Gautama va acabar el seu cicle de reencarnacions a causa d'una intoxicació gàstrica, uns 486 anys abans que ho fes Crist, el seu cos va ser incinerat amb fusta de sàndal al costat del riu Chotta Gandak, a Kushinara, en l'actual estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.

S'explica que acabada la cerimònia de la cremació, vuit relíquies del seu cos es van distribuir per l’orb budista i van ser dipositades en diversos temples i monuments construïts per a tal fi. Una d'aquestes relíquies va ser el caní esquerre, del qual s'explica que un monjo el va entregar al rei Brahmadatte, perquè fos venerat. La relíquia va ser dipositada a Dantapuri, Orissa.

Vuit segles més tard les lluites internes en el regne de Kalinga, on es conservava, van aconsellar el trasllat per protegir-la. El príncep Dhantha i la seva consort la princesa Hemamali, que va ocultar el caní entre el seu pentinat, van embarcar a la desembocadura del Ganges, a Tamralipti i van arribar al port singalès de Lankapattama durant el regnat de Siri Meghavanna. El rei va ordenar construir un temple, el Meghagiri Vihara, a la llavors capital Anuradhapura.

La relíquia es va considerar sempre vinculada al poder reial. Així, amb el desplaçament, per motius polítics o militars, de la capital del regne, aquesta també va viatjar successivament d'Anuradhapura a Polonnaruwa, a Dambadeniya, Beligala i Yapahuwa, fins que sobre l'any 1280 el general indi Aryacakravarti va envair l'illa i va incloure la relíquia com a part del botí del saqueig. Una dècada més tard el rei singalès Parakramabahu II va obtenir la seva devolució i el caní va ser guardat primer a Kurunegala i posteriorment en Kotte, al costat de l'actual capital, Colombo.

L'existència de la relíquia de Buda també va arribar a oïdes de l'Imperi Xinès. Ja al segle VII, entre els anys 629 i 645, el monjo, viatger i traductor Hiuen Tsiang, o Xuanzang, segons la grafia, va viatjar a través del sud d'Àsia per visitar els llocs més sagrats del budisme. Pel que sembla no va aconseguir visitar Ceilan, sinó que es va entrevistar a Índia amb monjos de l'illa. Hiuen Tsiang va tornar del seu viatge carregat amb més de sis-cents llibres relacionats amb els ensenyaments de Sakyamuni. Va traduir un bon nombre del sànscrit al mandarí i també va escriure, en 646, les seves Memòries d'Occident compilades durant la Dinastia Tang, en què recull les impressions sobre el Temple de la Dent a l'illa de l'Índic, el qual està decorat amb tot tipus de gemmes i la seva esplendor enlluerna la vista com si fos el sol ... visible de dia i de nit, de lluny sembla una gran estrella brillant.

Sis segles més havien passat quan Kublai Khan va ordenar l'enviament d'una flota a Ceilan el 1284. Segons algunes fonts amb el propòsit d'apoderar-se de la relíquia. Segons Marco Polo, qui va participar en aquesta expedició i així ho va reflectir en el Llibre de les Coses Meravelloses de l'Orient, va ser per aconseguir el més gran i bell robí que arreu del món hi ha ... doncs té un pam de llarg i és tan gruixut com el braç d'un home. Ni dent ni robí arribarien a la Xina.

El 15 novembre 1505 van arribar els portuguesos. En el seu afany per estendre el catolicisme es van obsessionar en la destrucció de la relíquia. En dues ocasions van portar un exemplar fals a Goa per ser mòlt en un morter, cremades les seves cendres i llançades les restes al riu.

Al segle XVII la veritable relíquia va arribar a Kandy, en aquells dies capital del regne homònim al centre de l'illa. L'últim rei singalès, Narandrasinha va iniciar llavors la construcció de l'actual complex de palaus i temples, Dalada Maligawa, conclòs en el XVII.

El caní es conserva en un conjunt de set caixes d'or, amb pedreria incrustada, encaixades una dins de l'altra a la manera de les nines russes, sobre una taula de plata i rere d'una reixa daurada vigilada per dos guardians.

Tres vegades al dia, al so de tambors, les portes de la cambra, on es guarda el reliquiari, s'obren per permetre als fidels realitzar les seves ofrenes. Per descomptat, només es pot veure el mateix reliquiari. Fins a 1815 només li estava permès al rei contemplar la dent sagrada.

Cada any, des dels temps del rei de Kandy Kirthi Sri Rajasinghe, a finals del segle XVIII, es celebra a la ciutat una de les més vistoses processons de tota Àsia per commemorar el Esala, aniversari del naixement de Buda, deu dies abans del pleniluni de juliol. Si fins llavors només el rei tenia el privilegi de contemplar la dent de Buda, durant el Esala Perahela, la processó de Esala, el caní es passeja per la ciutat. Ballarins i músics percudint milers de tambors precedeixen un interminable desfilada d'elefants sumptuosament ornats amb teles de colors i pedreria, i fins i tot bombetes, que els cobreixen el dors, el cap i la trompa. L'últim d'ells prové de Maligawa, del temple, i és el més ricament ornat. Durant la processó de l'última nit transporta en el seu llom un dosser on hi ha una rèplica del reliquiari de la dent de Buda.

Com les restes de la Veracruz o els pèls de la barba del Profeta, la dentadura de Siddhartha Gautama es va multiplicar. A més del temple de Kandy, els seus canins es poden reverenciar al temple de Lingguang, a Pequín, en el monestir Fo Guang Shan, a Kaohsiang, Taiwan, en el Shari-donin d'Engaku-ji, a Kamakura, Japó, i al Buddha Tooth Relic Temple del barri xinès de Singapur.

© J.L.Nicolas