La Petita Venècia Londinenc

2015-06-02 13:20

Al sud del barri londinenc de Maida Vale s'estén una zona residencial banyada per les aigües d'un canal. Per al visitant és un agradable passeig que porta a través d'habitatges flotants, la gran zona verda de Regent 's Park i el zoo fins a la resclosa de Camden, o viceversa. En realitat recorda més als canals d'Amsterdam, però, sembla ser que va ser el poeta Robert Browning qui va pensar més aviat en la ciutat vèneta a l'encunyar el terme Little Venice.

Als segles XVIII i XIX, molt abans de l'eclosió del transport per carretera i fins i tot en els inicis del ferrocarril, l'enviament de mercaderies era més eficient, ràpid i fiable sobre l'aigua. Per reduir llargs desplaçaments navals en territori propi Anglaterra va crear, en trenta cinc anys, una xarxa de canals interns que van facilitar enormement aquests transvasaments de béns.

Grand Union Canal, entre Birmingham i Brentford, feia 461 quilòmetres de recorregut. Un dels seus ramals, Grand Junction, va arribar a Londres l’any 1801, acabant a Paddington Basin. El primer d'agost de 1820 es va inaugurar el traçat d'un nou canal de gairebé catorze quilòmetres que uniria després del pas per dotze rescloses, aquesta prolongació de Paddington fins als molls del Tàmesi a Limehouse Basin. És Regent's Canal, ideat per l'empresari Thomas Homer i dissenyat i construït per l'arquitecte John Nash, que va haver de resoldre amb un túnel de 251 metres de longitud el pas sota Maida Hill. Les barcasses eren remolcades per cavalls des d'un camí que ressegueix tot el recorregut del canal i que avui s'ha convertit en via de passeig. Diverses companyies explotaven el transport de mercaderies pel canal, la Thomas Pickford Limited of City Road Basin va arribar a disposar de cent vint bots més els cavalls necessaris per efectuar el tir de les naus.

El 1837 la primera línia de ferrocarril recalava a la nova estació d'Euston iniciant una ferotge competència que limitaria progressivament l'eficàcia de les vies d’aigua. Avui, com a relíquies arquitectòniques de la Revolució Industrial, sobreviuen al costat del canal antics magatzems de façana de maó vermell. Alguns s'han convertit en elegants lofts, un altre, el del 12 de New Wharf, al costat del Battlebridge Basin, prop de l'estació de St Pancras, s'ha transformat en el London Canal Museum, on, a més de recórrer la història dels canals britànics, es poden adquirir models en escala dels narrowboats, les barcasses de càrrega que el recorrien i que actualment, una bona part d'elles, són utilitzades com a habitatges.

Una mica més a l'oest, Camden és un formiguer de gent que es reparteix entre els pubs i botigues de High Street, allà on els comerços competeixen en l'espectacularitat de les elaborades façanes que més semblen ninots de falla valenciana, es concentren entre els passadissos del mercat i les olors que emanen de les cuines dels take away, on també se serveix paella. Un pont creua Regent 's Canal, molt pròxim a la resclosa, Camden Lock, allà on hi ha la primera estació de l'autobús aquàtic.

Poc abans d'arribar al parc, en una bestreta semàntica prèvia a Little Venice, es troba l'església de Sant Marc, que, anàlogament a la seva homònima veneciana també comparteix el nom de la plaça. I, a l'altra riba, Feng Shang Princess, un conegut restaurant xinès flotant amb una espectacular façana que es reflecteix a les aigües del canal que, aquí, iniciava una derivació, avui cegada, anomenada Cumberland Basin. A partir d'aquí la regència ho impregna tot, Regent's Canal, Regent's Park... també les estructures del zoo inclòs el seu aviari, Snowdon Aviary, fins a arribar al Centre Cultural Islàmic i la mesquita. Allà on s'acaba el parc hi ha set mansions obra de l'arquitecte Decimus Burton, una d'elles és la residència de l'ambaixador dels Estats Units. En un eixamplament del canal amarren transversalment una cinquantena de bots que són a la vegada habitatges. Són els amarratges privats de Lisson Grove, una avantsala de la petita Venècia.

Travessat el túnel de Maida Hill, sobre aquest hi ha el Cafè Laville, un adequat punt d'observació de la continuació del canal. Blomfield Road i Maida Avenue avancen en paral·lel a cada riba, on les barcasses amarren en doble filera. És pròpiament on comença Little Venice. Abans de passar sota el pont de Warwick Avenue la Junction House va ser en un altre temps cabina de peatge. Aquí s'obre el triangle que formen Blomfield, Warwick Crescent i els jardins de Rembrandt, parada final de l'autobús aquàtic. Inicialment va ser conegut com The Broadwater i era usat com a avantsala d'espera abans de l'entrada als molls de Paddington. Ara és Little Venice Basin, també conegut com Browning’s Pool o Browning’s Pond en honor al poeta londinenc Robert Browning qui va residir al barri entre 1862 i 1887, després de la mort de la seva esposa a Florència el 1861. Browning va ocupar el 19 de Warwick Crescent, una casa que va ser demolida en la dècada dels seixanta per edificar un bloc de pisos. Es diu que va ser ell qui va forjar el nom de Petita Venècia, tot i que també se li atribueix a Lord Byron, qui va habitar a la Venècia italiana i acostumava a nedar al Gran Canal fins i tot en ple hivern. Encara que també és altament possible que fossin agents de la propietat immobiliària que ideessin el topònim per augmentar l'atractiu o l'interès per la finques.

Una barcassa acull en un escenari gens menyspreable, amb aforament per a cinquanta persones, un teatre de titelles, és la Puppet Theatre Barge; en una altra cantonada Canal Cafè Theatre, aquest a terra ferma, ofereix les seves comèdies mentre un bot restaurant, el Waterside Cafè, ofereix els seus menjars. La beguda està garantida al Warwick Castle Pub, de nou a terra ferma.

Deixant enrere el Browning Pool i seguint el canal cap al sud s'acaba arribant a Paddigton Basin, parada final de narrowboats i terme del Gran Union Canal a Londres.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos