La Porta dels Déus

2014-11-27 17:00

Quan Anum, l'Altíssim, Rei dels Anunnakus i el diví Enil, senyor de cels i terra, van atorgar al diví Marduk, primogènit del déu Ea i el van magnificar entre els Igigu; quan van imposar a Babilònia el seu sublim nom i la van fer la més poderosa dels Quatre Quadrants, quan em van assegurar també a mi, Hammurabi, príncep devot i respectuós dels déus, perquè jo mostrés la Equitat al País, perquè jo, com el diví Shamash aparegués sobre els "Caps Negres" i il·luminés la terra.

Són les primeres línies de l’estela cuneïforme coneguda com a Codi d'Hammurabi, sisè rei de la dinastia amorrea qui va viure i regnar a Babilònia entre 1728 i 1686 AC i es va proclamar rei de Sumèria, Acadia i les Quatre Regions. Sota el seu regnat va convertir a la petita ciutat-estat en un imperi que va dominar Mesopotàmia entre el Kurdistan i el Golf Pèrsic, entre les terres de Mari fins a Susa, a l'actual Iran, superant la capital assíria Nínive.

Babilònia era anomenada en temps dels sumeris Ka-dingirra, la Porta dels Déus, fundada segons la Bíblia per Nemrod, fill de Cush, nét de Cam i besnét de Noè. Cadascuna de les portes de la ciutat rebia el nom d'un déu: Shamash, Ishtar, Marduk, Adad, Enlil, Zababa, Uresh. En temps de Nabucodonosor, durant el segon regne caldeu, es va construir la famosa porta d'Ishtar, per la qual s'accedia al temple de Marduk. Més que una porta es tractava d'un recinte fortificat que controlava l'accés a la zona nord de la ciutat, que, també en aquest període va albergar una de les Meravelles de l'Antiguitat: els Jardins Penjants fets construir per Amytis, esposa del monarca.

Després del domini dels reis perses Cir el Gran i Dario I, el grec Alexandre el Gran va voler convertir la ciutat en la seva capital. Va morir-hi en el 322 AC.

 Tornant als temps d'Hammurabi, el rei amorreu, aquest va dictar allà el codi que porta el seu nom, inspirat probablement en els antics corpus legislatius d'Ur-Nammu, Bilalama de Esnunna i Lipistar de Isin. Els tres-cents articles que conté van ser gravats sobre una llosa de diorita de dos metres i mig d'altura. A la part superior un baix relleu representa el déu del sol Shamash fent lliurament de les lleis a Hammurabi. Sota ambdues figures, en escriptura acadia cuneïforme es desenvolupen les normes que estableixen barems per fixar preus i salaris, responsabilitats civils, protocols judicials i les penes aplicables per a cada tipus de delicte.

La llosa va ser objecte de saqueig durant les invasions del veí regne d'Elam cap al 1200 AC, i va ser portada com trofeu a la ciutat de Susa pel rei Shutruk-Nakhunta. Aquí no seria descoberta de nou fins al desembre de 1901 per una expedició arqueològica francesa, que portaria el monòlit fins a París, on va ser traduït. Actualment es conserva al Museu del Louvre.

Les ruïnes de Babilònia van començar a ser objecte d'estudis arqueològics a principis del segle XX. Entre 1902 i 1914 arqueòlegs alemanys van descobrir les restes de la Porta d'Ishtar. La gran majoria dels fragments trobats es van traslladar a Berlín on va ser reconstruïda i es conserva al Museu de Pèrgam.

Després de l'arribada al poder del partit Baas a l'Iraq, i la creixent megalomania del seu líder, Saddam Hussein, es va iniciar el 1978 un projecte de restauració de l'antiga ciutat mesopotàmica. Es va reconstruir, encara que en menors dimensions, la Porta d'Ishtar i el Etemenanki, el ziggurat destruït per Alexandre el Gran i que en la Bíblia s'identifica amb la torre de Babel. Es van refer completament el temple de la mateixa deessa, Ishtar, i el Palau de l’Èufrates, i parcialment, el Palau del Sud i l'amfiteatre grec. Saddam, en el seu deliri, es va creure un nou Nabucodonosor. Va arribar a manar intercalar maons en què figurava el seu nom com reconstructor de Babilònia al segle XX, i a falta d'enemics elamites, es va embrancar en una interminable guerra contra el seu veí Iran, va envair el petit emirat de Kuwait i es va enfrontar al gegant americà el 1991 amb resultats desoladors per al seu país.

Després de l'última guerra de l'Iraq, el 2003, la Porta dels Déus, Babilònia, es va ocupar de nou. No van ser els antics hurrites, ni el regne d'Elam, ni els Perses. Aquesta vegada la moderna rèplica de la ciutat d'Hammurabi va servir de base de la 155 Brigada de Combat de l'Exèrcit dels Estats Units.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos