La Vall dels Reis

2016-10-14 17:57

Els antics egipcis van anomenar Ta-sekhet-ma'at, Gran Camp, a la vall que el sol abrasa sota Meretseger, el turó que estima el silenci. El silenci que ha acompanyat durant segles als centenars d'extraordinàries tombes que es van ocultar, excavades a la roca, sota la sorra de la Vall dels Reis.

Els enterraments dels reis d'Egipte van abandonar l'ostentació per intentar protegir les tombes dels qui les profanaven tot a risc d'exposar-se a severs càstigs. A l'oest del Nil, a l'oest de Tebes, la capital, aquests es van convertir gairebé en llocs secrets. Malgrat les precaucions, la major part dels sepulcres van ser saquejats ja en temps dels faraons. El pas del temps tornaria a enterrar-los, aquesta vegada en l'oblit. Excepte per als 141 membres de la Commission des Sciences et des Arts que va acompanyar a l'estiu de 1798 a Napoleó en la seva campanya contra l'Imperi Turc a Egipte. Aquests van plasmar les seves investigacions i descobriments en els nombrosos volums de la Description de l'Égypte, ou Recueil des observations et des recherches qui ont été faites en Égypte pendant l'expédition de l'Armée française, imprès a París el 1809.

Després de l'expedició francesa va començar la febre per la caça de tresors, peces d'arqueologia per col·leccions de museus i de particulars i la nova passió per l'egiptologia. Giovanni Battista Belzoni, Johan Buckhardt, Jean François Champollion i altres curiosos es van aventurar en una recerca del passat carregada del romanticisme imperant en l'època. Tots participarien en els descobriments i l'estudi de nous jaciments, sens dubte un dels més cridaners va esdevenir en les proximitats de Luxor, on a la riba occidental del Nil es van començar a trobar enterraments reals i de nobles, tombes tan belles com les de Seti o la d'Horemheb.

El moment estel·lar de la vall es va produir el 4 de novembre de 1922, quan Howard Carter, en l'excavació finançada per un altre amant de l'egiptologia, Lord Carnavon, va descobrir prop de l'accés a la tomba de Ramsès VI un nou enterrament. Era el d'un faraó menor amb prous feines conegut aleshores, Tutankamon. El dia 26 Carter i Carnavon van poder entrar a la tomba tres mil·lennis després que aquesta fos segellada. El 16 de febrer de l'any següent van accedir a la cambra interior on es trobava el sarcòfag. Durant set anys van extreure uns cinc mil objectes que van dipositar al Museu del Caire, el més conegut és la màscara d'or del faraó. Tutankamon va morir en la seva adolescència i encara s'especula sobre la causa de la seva mort. El seu decés prematur sembla justificar un enterrament precipitat en una tomba gairebé improvisada. A la sala hi ha una representació de Nut, la deessa del cel, i de Tutankamon guiat per Osiris en el seu camí cap al regne dels morts. Quatre contenidors de fusta, un dins de l'altre, guardaven el sarcòfag que contenia en el seu interior tres taüts, els dos més externs de fusta decorada amb làmines d'or i l'intern d'or massís. Dins d'aquest últim reposava la mòmia del faraó amb la faç coberta per la famosa màscara.

Les parets de les tombes solien decorar-se amb escenes de la Lletania de Ra o del Llibre dels Morts en el qual es descriuen les fórmules dels textos sagrats que s'havien de pronunciar davant de cada un dels guardians de les portes de les hores de la nit.

A poca distància de la Vall dels Reis hi ha altres enterraments, aquests monumentals, en el conjunt de temples funeraris coneguts pel nom de Deir el Bahari. Deir el Bahari significa en àrab el Monestir del Mar i aquí van reposar Nebhepetre Mentuhotep II, Hatshepsut, filla de Tutmosis I i Tutmosis III. El nom egipci del lloc és Djeser-djeseru, i significa sagrat entre els sagrats. Durant una època va ser monestir copte.

Al costat de la carretera que parteix de Luxor i que travessa el Nil al sud de la ciutat es perceben ja en la distància dues grans figures sedents. Si és aviat al matí, es poden  veure volar els globus aerostàtics que mostren les valls dels reis i de les reines des de les altures. Els dos gegants petris són els Colossos de Memnon, que un dia van formar part d'un dels temples probablement més grans de l'antic Egipte, a jutjar per les seves dimensions. Representen Amenhotep III mirant a l'est , cap al sol naixent . El temple, i les estàtues, van ser afectats per un terratrèmol l'any 27 AC. Fins a la restauració que va fer Septimi Sever al segle III es deia que un dels colossos cantava cada alba, la raó era l'evaporació del vapor d'aigua a través de les fissures de la pedra amb la calor dels primers raigs de sol.

Deixant enrere els colossos, cap a l'esquerra, la carretera du fins a Medinet Habu, un antic complex administratiu on hi va haver un temple dedicat a la reina Maatkare Hatshepsut. I també a Ramsès III, en els seus murs figura el propi faraó derrotant als libis i als Pobles del Mar que van atacar el país en el vuitè any del regnat de Ramsès III, 1200 anys abans de la nostra era. I els anomena pels seus gentilicis: Peleset, Tjeker, Shekelesh, Denien i Weshesh. Els Peleset acabarien establint-se en la costa, a la regió que avui porta el seu nom: Palestina.

Cap a la dreta hi ha el gran temple que Ramsès II es va dedicar a si mateix i que Champollion denominaria Ramesseum. El francès va ser qui identificaria els noms del faraó en els murs del temple així com el nom original del lloc: la Casa del Milió d'anys d' Usermaatra Setepenra (Ramsès II) que uneix la ciutat de Tebes amb el regne d'Amón. En 1815 Giovanni Belzoni es va emportar un gran record, un bust de granit de set tones que representa el faraó. Tres anys més tard arribaria a Londres on avui en dia s'exhibeix a la sala quarta del Museu Britànic. Shelley li va dedicar un poema: Ozymandias.

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies