Les Céltiques, Sota la Bandera de l'Or
Caporetto
El 23 de maig de 1915 el Regne d'Itàlia s'havia unit als aliats occidentals de la Triple Entente declarant la guerra a les Potències Centrals - l'Imperi Austrohúngar, Alemanya, Bulgària i l'Imperi Otomà -. El curs del riu Isonzo, als Alps Julians, era la frontera entre Itàlia i Àustria i la clau que havia de donar als italians l'accés al Ducat d'Estíria. Entre juny de 1915 i novembre de 1917 dotze batalles es van succeir en la línia que conforma la trajectòria del riu i que es va transformar al llarg d'aquest en un front estancat. Es van conèixer com les Batalles del Isonzo. L'onzena es va saldar amb un cert avantatge dels italians, que van aconseguir trencar les línies austrohongareses i penetrar a l'altiplà de Bainsizza. La dotzena i última amb aquest nom també es va conèixer com a Batalla de Caporetto. En aquesta, Austro Hongria va rebre el reforç de les tropes alemanyes procedents del front rus.
Caporetto, Kobarid en eslovè o Karfreit en alemany, és un petit i encantador poble enclavat a l'Alt Vall del riu Soča, Isonzo en italià. Com es pot entreveure per la desfilada de noms Caporetto-Kobarid-Karfreit ha estat i és zona fronterera. Ho era completament, i del costat italià, el 24 d'octubre de 1917. Almenys fins a les dues de la matinada, hora en què es va iniciar l'ofensiva dels exèrcits austrohongaresos de Borojević i Kosak i l'alemany de Von Below. Cinc hores més tard Caporetto ja no era italiana. Malgrat la resistència del Regio Essercito, a les ordres del comandant Luigi Cadorna, els italians van ser completament desbordats. Només en la primera jornada de combats van patir entre morts i ferits, més de quaranta mil baixes contra sis o set mil dels seus adversaris.
Després de dues setmanes de caòtiques retirades, fins al punt que, en italià, Caporetto s'ha convertit en sinònim de desastre, el front es va estabilitzar en el curs del Piave, un centenar de quilòmetres al sud i pràcticament a les portes de Venècia. Des que va començar l'ofensiva fins al 8 de novembre els austrohongaresos havien fet un quart de milió de presoners entre les tropes italianes i havien capturat unes dos mil tres-centes peces d'artilleria. Aquest mateix dia Cadorna va ser rellevat del comandament i substituït pel cap del Stato Maggiore Armando Diaz.
Després del desastre els italians van anar reforçant lentament les seves posicions en el nou front del Piave mentre l'exèrcit alemany transferia la 5ª, 12ª i 26ª divisions al front occidental de la contesa europea, afeblint les línies austrohongareses al front italià. Al novembre començarien els contraatacs que derivarien en la primera Batalla del Piave i en la recuperació de les posicions italianes.
© J.L.Nicolas
Les Céltiques, Sota la Bandera de l’Or, 1917; La Salute di Livenza, Santo Stino, Véneto 2010
Les Céltiques, Sota la Bandera de l’Or, 1917; Passarella, San Donà di Piave, Véneto 2010
Les Céltiques, Sota la Bandera de l’Or, 1917; Sette Casoni, Eraclea, Véneto 2010
