Les Litografies del Baró Taylor

2016-06-03 09:26

Durant gairebé seixanta anys el Baró Taylor va dirigir un extens equip d'escriptors, dibuixants i gravadors que van elaborar un amplíssim inventari del patrimoni històric i monumental de França, publicat en vint i quatre volums.

Isidore Severin Justin Taylor, nascut a Brussel·les l'agost de 1789 i baró des que va ser nomenat com a tal per Carles X el 1825, va demostrar des de jove l’interès per viatjar. Als vint-i-un anys va recórrer Bretanya, Flandes, Alemanya i Itàlia. El 1829 gestiona el trasllat a París de l'obelisc de Luxor que s'instal·larà a la plaça de la Concòrdia. Nou anys més tard, el 1838, serà nomenat inspector general de Belles Arts i encarregat per Louis-Philippe d'adquirir a Espanya les teles que haurien de conformar la galeria espanyola del Museu del Louvre. També s'encarregarà, com a comissari reial, del Théâtre Français.

Eren els anys de plena efervescència del romanticisme i de la passió per l'exotisme d'Orient que afegeixen el concepte de pintoresc a les categories estètiques de la bellesa i el sublim. Aquest arriba a l'estètica de les ruïnes romanes i gregues i a tots aquells monuments del passat que es revesteixen d'una aura quasi mítica en un moment en què es valora la recuperació o, almenys, el manteniment del patrimoni històric, fet en el que va influir el nomenament de Prosper Mérimée com a inspector general de monuments històrics el 1834 i, també, la publicació dels Voyages pittoresques. Molts dels gravats presents a l'obra de Taylor i els seus col·laboradors veuran modificats els seus subjectes a causa de les restauracions efectuades.

Anys abans, el 1818, Taylor concep amb l'escriptor Charles Nodier el descomunal projecte de Voyages pittoresques et romantiques dans l’ancienne France que acabarà sent un exhaustiu inventari, pràcticament un catàleg, dels monuments històrics francesos. Els Voyages no constitueixen un treball aïllat i, probablement, estarien inspirats en altres projectes enciclopèdics previs. Entre maig de 1798 i agost de 1801, en plena expansió de l'Imperi Napoleònic, una comissió de científics, literats i dibuixants segueix la campanya de Bonaparte a Egipte. En retornar publicaran en vint-i-un lliuraments, entre 1809 i 1829, deu volums de textos i tretze de planxes, es tracta de la Description de l’Égypte, ou Recueil des observations et des recherches qui ont été faites en Égypte pendant l’expédition de l’Armée française. Altres treballs apareguts anteriorment o contemporàniament van ser la Description générale et particulière de la France, de Benjamin de la Borda el 1781, la Histoire de l’art par les monuments, depuis sa décadence au IV siecle jusqu’a son renouvellement au XVI de Jean Baptiste Seroux d'Agincourt, 1823, Antiquité nationales au recueil de monuments pour servir à l’histoire générale et particulière de l’Empire français d’Aubin Louis Millin, 1798 i Monuments de la France classés chronologicament et considérés sous le rapport des feits historiques et de l’etude des arts d'Alexandre de Laborde, publicat entre 1816 i 1836. A la mateixa època va tenir un gran èxit el pintor escocès David Roberts, qui va traslladar els esbossos i aquarel·les realitzats a Egipte i Espanya en gravats, proporcionant una major difusió al seu treball. Les seves obres van ocupar sis volums que contenen 248 litografies.

Els Voyages pittoresques del Baró Taylor es van elaborar, ni més ni menys, que al llarg de 58 anys, entre 1820 i 1878. En aquest període van aparèixer vint i quatre volums de format foli, de fet un en constitueix l'índex. En ells van col·laborar els escriptors Charles Nodier i Alphonse de Cailleux i nombrosos dibuixants i gravadors: Adrien Dauzats, Thomas Shotter Boys, Nicolas Chapuy, Louis Marie Baptiste Atthalin i molts altres que van col·laborar en un moment o altre al llarg de tants anys. Els volums van ser dividits per regions començant per Normandia, publicat el 1820, li seguirien el Franc-comtat, Alvèrnia, Picardia, Bretanya, el Delfinat, Champagne, Borgonya... sobre el Llenguadoc van aparèixer, entre 1833 i 1838, quatre volums sumant 760 planxes litografiades, totes elles acompanyades d'un succint text.

La fotografia s'estava formant en aquell temps, el 1826 Nicéphore Niepce efectuava els primers assajos que milloraria Louis Daguerre presentant-ne els resultats el 1839 a l'Académie des Sciences a Paris. No obstant això, per plasmar gràficament els documents, l'equip de Taylor va emprar la litografia, el procés creat per l'alemany Aloys Senefelder el 1800 que permetia la reproducció impresa de múltiples còpies emprant una planxa de pedra polida en la qual mitjançant un procediment químic es fixaven les tintes que transfereixen la imatge.

El Baró Taylor va morir a París el 6 de setembre de 1879, l'any següent de completar els Voyages pittoresques. La seva efígie és avui un monument més a l'interior del cementiri de Père Lachaise.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies