Les Portes de l'Infern

2016-06-16 18:31

A principis de l'any 1900 el controvertit autor irlandès George Bernard Shaw va passar uns dies al voltant de Tikitere, prop de Rotorua i del llac homònim. Com el seu personatge Pigmalió, transformant a Elisa Doolitle, Shaw va transformar el lloc rebatejant-lo. Després de la seva visita Tikitere es va convertir en Hell 's Gate, les Portes de l'Infern. Encara que ateu, aquesta va ser la impressió que es va endur l'escriptor d'aquest lloc.


Al centre de la Illa Nord de Nova Zelanda, la regió de Bay of Plenty és una de les zones del país més sensibles a l'activitat volcànica i conseqüentment també a les manifestacions geotermals: guèisers, fumejants fumaroles, bullents piscines de fang i sulfuroses aigües termals. Entre la badia i la regió de Taupo, tots aquests fenòmens es concentren al voltant del llac Rotorua. Deu mil anys enrere un altre gran llac amb una profunditat de trenta metres ocupava la zona. En buidar-se cap al mar va deixar els dos llacs que existeixen avui i va possibilitar l'aflorament de l'activitat termal.

El parc de Hell's Gate està dirigit per la tribu que ancestralment ha habitat la regió: Ngati Rangiteaorere. El nom Tikitere prové d'una llegenda maori en què una jove princesa anomenada Hurutini es va precipitar en una piscina bullent per evitar una disputa familiar. La seva mare va trobar al costat d'una de les piscines la seva korowai, túnica. Creient, encertadament, que havia mort en ella, es va posar a plorar exclamant: Ane e tere nie taku tiki, aquí jeu la meva preciosa filla. Les dues paraules principals Tiki, abreviatura de Hei Tiki, una cosa preciosa que es porta penjada del coll, i Tere, desaparèixer, van formar la combinació Tikitere, que va donar origen al nom del lloc. La piscina on es va ofegar la jove conserva el seu nom: Hurutini. Un alt sacerdot maori, Te Unauhu, que va viure a la zona al segle XVIII, acostumava, amb un grup d'acòlits, banyar-se diàriament en aquestes primeres piscines, Devil’s Bath i Hurutini. Creia que els seus poders endevinatoris milloraven amb el seu tractament en les aigües càlides de Tikitere. Encara que els 95 graus centígrads que hi ha al bany del Dimoni només suggereix preveure que acabaria bullit, o si més no, poché.

Antigament els maoris acudien aquí a recollir l'aigua amb sofre, que empraven en l'elaboració d'ungüents medicinals. A Hell's Gate hi ha la major cascada d'aigua calenta de l'hemisferi sud, Karaki, on aquesta baixa des del seu nivell més alt a 38 graus centígrads.


Al sud de les portes de l'infern i del llac Rotorua s'estén altra gran àrea geotermal: Wai-O-Tapu, que en maori significa Aigua Sagrada i que ocupa una superfície de divuit quilòmetres quadrats. Potser la zona més espectacular sigui l'extensa i multicolor piscina central que es pot travessar gràcies a una passarel·la. No en va un dels seus costats es diu Artist 's Palette, la Paleta de l'Artista. Davant seu The Champagne Pool, la piscina de xampany, amb els seus seixanta metres de diàmetre i altres tants de profunditat és la més gran del complex. Les seves aigües contenen traces d'or, plata, antimoni, sofre, arsènic, mercuri i tal·li que s'acumulen a la vora creant unes cridaneres formacions calcàries vermelloses. Les bombolles del xampany són de diòxid de carboni i arriben a 74 graus centígrads a la superfície elevant-se en forma de vapor sobre el líquid. Grafit i petroli es conjunten per formar Devil’s Ink Pots, els Tinters del Diable. Opal Pool, les piscines de Òpal aboquen les seves aigües sulfuroses en un prolongat talús denominat Bridal Veil Falls, Vel de la Núvia, que es tenyeix en el seu fons del groc proporcionat pel sofre. Passats altres fenòmens de noms suggerents: Sulphur Cave, la Cova del Sulfur o Oyster Pool, la piscina de les Ostres, es percep el llac Ngakoro i la seva cataracta formats per una erupció fa gairebé un mil·lenni.

Prop de Wai-O-Tapu hi ha el puntual guèiser de Lady Knox. Puntualment, llença cada dia a les 10 i quinze minuts un monumental raig d'aigua que s'eleva a una altura d'entre deu i vint metres.

Amb tants noms referents a Satán: la casa, la cova, el tinter, etc ... no és d'estranyar que Shaw es sentís a l'avantsala de la morada del maligne. Només em sorprèn que, amb la seva ironia no volgués modelar-li una My Fair Lady. L'única explicació és que la va escriure una dotzena d'anys després de la seva visita a Nova Zelanda.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies