L'Illa de la Calma

2017-08-25 19:22

Cal una certa voluntat per arribar-hi. No hi ha aeroport, per tant l'única via és la marítima que l'enllaça amb el Port d'Eivissa. Les seves dimensions han limitat forçosament la capacitat d'absorbir visitants, fet que l'ha allunyat lleugerament del turisme de masses. Formentera està encara relativament aïllada de la resta de les seves veïnes majors i de la resta del món.

La porta de Formentera està en els Freus, els poc més de sis quilòmetres que separen els estrets que, l’un darrere l'altre, se succeeixen entre les dues illes i que a causa dels vents i les seves aigües turbulentes han estat pròdigs en contratemps marítims. Mentre el transbordador avança recorden les Roques Erràtiques de les que Circe va advertir a Ulisses: unes roques altíssimes, contra les que s'estavella l'onatge de la fosca Amfitrite. Els déus feliços en diuen Roques Errants. No se'ls acosta cap au, ni tan sols els tremolosos coloms que duen ambrosia al pare Zeus; que, fins i tot d'aquests, sempre pren algun la llisa pedra.

El Freu Petit separa les roques del Escull de Terra, la Seca de Sa Barqueta i En Caragoler de Ses Illes Negres i l'illa des Penjats, el seu nom fa referència al fet que antigament va existir un patíbul per advertir els pirates, encara que una llegenda l'atribueix a set reus condemnats a mort que van ser abandonats a l'illot. En mancar de botxí la feina es va encarregar secretament a un d'ells a canvi de la seva pròpia vida. Dos dies més tard, quan van anar a recollir als sis cadàvers i al traïdor van trobar, amb sorpresa, els cossos dels set penjant de les respectives forques. El pas principal, Es Freu Gros, està entre aquesta última i l'Illa des Porcs. Tot i ser el pas principal amb prou feines arriba a tenir una milla d’amplitud. El següent, el Freu del Far, està entre aquesta i la de Sa Torreta i S'Espalmador, que va ser refugi de contraban i on hi ha alguns restes púnics. Finalment, i abans d'arribar al port de la Savina, hi ha el Pas de S'Espalmador que acaba a la Punta des Borronar, en l'estreta franja de terreny que forma al nord l'illa de Formentera i on estan les platges de Llevant i de Ses Illetes.

Abans que els actuals i moderns transbordadors enllacessin Eivissa amb La Savina petits llaüts facilitaven el transport de passatgers i mercaderies. Amb Es Caló, que es considerava perillós i difícil o amb l'Estany del Peix a l'hivern. A finals del segle XIX recalaven en el primer els llaüts Sant Agustí, el Verge del Pilar i el Dos Germans. A La Savina amarraven els llaüts Verd, Jove Caterina i Jove Pepito. Va ser 1907 l'any en què es va introduir el vapor. El Vapor Constante en va ser pioner. L’esmentava la Guia del Turista d'Arturo Pérez Cabrero publicada el 1909: Para ir a Formentera conviene hacer el viaje en el vaporcito Constante, un martes o un jueves, pues los domingos hace escala en los faros y se pierde todo el día en el viaje... Se sale a las 8 y se llega entre las 10 y las 11. Josep Plà narrava que, abans de la seva visita a l'illa, la travessia la realitzava una barca a la qual, ostentosament, anomenaven el falucho, en paraules de l'escriptor empordanès una bona embarcació per anar a palangre. El trajecte no es cobria diàriament, es feien sortides dilluns, dimarts, dijous i dissabtes. Li van seguir altres i la constitució de les companyies navilieres que garantien l'enllaç entre les illes, però són particularment recordats els dos últims abans de l'aparició dels moderns transbordadors. El Vapor Manolito va ser mereixedor fins i tot d'un carrer a La Savina, al costat del port. El Manolito va ser construït a les drassanes de Gijón el 1925. Els seus setze metres d'eslora i poc més de quatre de màniga van ser emprats per a la pesca a Andalusia abans que fos adquirit per realitzar l'enllaç entre Eivissa i Formentera. Protegit per un tendal que, suposadament, havia d'alleujar al passatge de l'exposició als raigs del sol va començar a cobrir la línia el 1950, fins al 15 de març de 1960, dia en què passada la Torre de Sa Guardiola va suportar amb prou feines un fort cop de mar. Va poder arribar fins al Racó de s'Alga on definitivament va escorar i va tocar fons. Els dinou passatgers, sans i estalvis van ser rescatats pel Ciutat de Formentera. El 1965 va entrar en servei la motonau Joven Dolores, de l'armador Josep Serra i Ferrer construïda a Tarragona, de la qual deien que era l'única capaç de completar el recorregut amb mala mar, fins que va ser adquirida per la Marítima de Formentera. Va prestar servei regular fins a l'any 1995 i va ser desballestada a Dénia el 2005.

Pràcticament el primer que es troba en desembarcar són les salines. Sembla que les mateixes que ocupen el migdia d'Eivissa es perllonguessin al nord de Formentera. De fet el Parc Natural abasta a ambdues i a Formentera comprèn quatre estanys de diverses dimensions, a ponent de La Savina l'Estany des Peix i a llevant les Salines Ferrer, les d'en Marroig i l’Estany Pudent. Aquest havia estat una llacuna d'aigua dolça que amb prou feines arribava al punt més profund als quatre metres. Al segle XVIII es va obrir un canal, Sa Sèquia, que el va comunicar amb el mar obert deixant de ser un lloc insalubre d'aigües estancades que, però, no ha modificat el nom. A la part externa de sa Sèquia es va tallar en la mateixa pedra un viver per conservar viva la pesca provinent de la llacuna.  S'extreien els ous que, un cop secs, s'exportaven a la península. Un tren que transportava la sal fins al port recorria la barrera septentrional. L'Estany Pudent s'hauria anomenat anteriorment Estany des Flamencs, aus avui pràcticament inexistents en aquestes aigües, encara que com passa en moltes ocasions la llegenda li atribueix altres orígens, en aquest cas a la disputa entre dues germanes per l'herència dels terrenys avui negats. Ambdues van passar de les paraules a les malediccions:

- Mala fi puguis teu fermen, i s'hisenda també!

- El que desitges tenguis!

que es van acabar complint quan una gran onada va creuar sobre les dunes inundant les seves cases i els seus terrenys. L'enginyer Pablo Ordovás, destinat a Eivissa el 1796 recollia les seves impressions sobre el lloc: Los ardores del sol en el estío lo corrompen, causando un fetor intolerable en sus inmediaciones, lo que hase se respire un ayre pestilente y nocivo. (sic)  

Entre l'estany Pudent i Marroig, un sepulcre megalític deixa constància que l'illa va estar habitada des de l'antiguitat, encara que fos discontínuament. És Ca Na Costa, que, descobert el 1974, era popularment conegut com el rellotge, per la seva disposició geomètrica en tres cercles concèntrics que recorda evidentment a un rellotge. A Barbaria hi ha tres jaciments arqueològics d’uns altres tants assentaments megalítics que daten del 1900 al 1600 AC. Roma també va deixar la seva empremta amb el Castellum de Can Blai, un lloc d'observació i defensa a la zona de l'istme, descobert el 1979 entre les poblacions de Sant Ferran i Es Caló. Durant el període andalusí, Formentera va patir la visita dels homes del nord. Ja feia anys aquests havien devastat les costes gallegues i la pròpia Ishbiliya, Sevilla, gairebé a les portes de la capital de l'Emirat. Ara, l'any 1109, el rei Sigurðr Magnusson, també conegut com el Creuat, tornant de Terra Santa va recalar a l'illa atacant a la guarnició musulmana a la Cova des Fum que deu el nom a aquest episodi. Els fets estan relatats en el poema Útfararkviða de Halldórr Skvaldri, inclòs en la història dels reis de Noruega al Heimskringla de Snorri Sturluson de 1220: Varð fyrir stafni/ styrjar gjornum / friðraskaði/ Forminterra / þar varð eggjar/ ok eld þola/ blámanna lið/ áðr bana fengi. (Davant l’estrau Forminterra es féu al noedor de la pau, delerós de combatre. La host dels sarraïns, abans de rebre-hi la mort, hi hagué d’endurar tall i foc.)

Entre la conquesta catalana el 1235 i l'any 1696 l'illa va estar pràcticament deserta. Les incursions pirates desaconsellaven repoblar-la fins que d'una manera més o menys voluntària o més o menys forçada, es van establir els primers colons dels quals hi ha constància dels seus noms, Marc Ferrer i Blai Tur Damià i ho van fer prop de Sa Tanca Vella. Aquesta primera capella va ser construïda a l'illa el 1336, un segle després de la conquesta de Guillem de Montgrí. Fins al segle XVIII no es construirien nous temples a l'illa. El 1738 la església de Sant Francesc Xavier i el 1772 la del Pilar de la Mola, sobre una de les dues masses rocoses que dominen l'illa i que li proporcionen la seva peculiar forma. Entre tots dos promontoris s'allarga l'istme d'Es Carnatge, el qual, en el seu punt més estret amb prou feines arriba al quilòmetre i mig i comença a la petita població d’Es Caló, amb prou feines un refugi de barcasses sinó fos per alguns allotjaments i restaurants.

El massís triangular que s'alça a ponent forma el cap de Barbaria. La seva superfície és un altiplà despoblat que acaba abruptament sobre el mar formant penya-segats que sobrepassen els cent metres d'alçada. Al vèrtex hi ha el far, el més meridional de les Balears i prop d'ell una antiga torre de vigilància, la d'en Garroveret. Que amb altres quatre, la de Sa Guardiola a l’illa de l’Espalmador, la de Sa Gavina, la d’es Pi des Català i la de Punta Prima, totes construïdes al segle XVIII, organitzava la vigilància de l’illa en temps convulsos.

A llevant, com si es tractés d'un contrapès, el territori torna a elevar-se per, de la mateixa manera que a Barbaria, precipitar-se al mar des de les altures. El punt més alt és la Talaiassa de la Mola que arriba als 195 metres. Sobre el massís de la Mola hi ha l'església del Pilar, molt a prop de l’antic molí de vent, de 1778, al nord la Cova Fumada que remet a la llegenda de sarraïns i normands i a l'est el far. Va ser construït el 1861 i en el seu anecdotari particular figura el rescat d'un pilot d'aviació durant la Segona Guerra Mundial que va ser portat fins a la base d'hidroavions que llavors existia a l'Estany Pudent. El faroner va rebre mil pessetes de l'època com a recompensa. Prop d'aquest una placa instal·lada el 1978 recorda l'escriptor francès Juli Verne, qui es va inspirar a Formentera, sense haver-la trepitjat mai, per la seva novel·la Hector Servadac, voyages et aventures à travers le monde solaire, en la qual el xoc d'un aeròlit contra la terra provoca la separació d'un fragment d'aquesta que viatjarà per l'espai. El fragment no és altre que una part de la Mediterrània occidental:  

Formentera! s’écrièrent presque à la fois le comte Timascheff et le capitaine Servadac. Ce nom était celui d’une petite île du groupe des Baléares, situé dans la Méditerranée.

 (Formentera! Van cridar gairebé alhora el comte Timascheff i el capità Servadac. Aquest era el nom d'una petita illa del grup de les Balears, que es troba a la Mediterrània.)  

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies