L'Últim Far de Roma

2013-08-22 19:38

Des del mirador hi ha una excel·lent panoràmica. Cap avall l'herba, sempre verda, queda a 68 metres i, sobre aquesta una gran rosa dels vents situa l’indret. El mar trenca contra les roques més avall, a 106 metres. Cap a llevant i al fons es veuen Cap Prioriño i l'entrada a la ria de Ferrol. Més properes, les boques de les ries de Betanzos i de la Corunya i, gairebé a tocar, Punta Herminia. A ponent la cala de Orzón, la platja de Riazor i, al sud, la ciutat.


Segons la llegenda, una escrita en el segon llibre del Leabhar Ghabhála Érenn, o Llibre de les Conquestes, des de la torre construïda per Breogan en l’aleshores recent fundada Brigantia també s'hauria de veure, si les condicions climàtiques ho permetien, una terra verda. Una terra verda anomenada Erin, Eire o Irlanda, la qual va albirar Ith, fill de Breogan, nét de Gaedel Glas i de l'egípcia Scotta. Ith va navegar cap a ella per conquistar-la i allà va ser assassinat. Els fills del seu nebot Mil, en venjança, sotmetrien l'illa verda. O, dit d'una altra manera: els irlandesos són descendents de Galícia, per tant el irish stew seria una variant del brou gallec.

Una altra llegenda, recollida tant per Alfons X el Savi en la Crònica General, com pel cardenal del Hoyo, el 1608, esmenta que Gerió, el tirà rei de Brigantium, va ser vençut per Hèrcules, qui sobre la seva tomba va aixecar una torre que va coronar amb una torxa.

Més proper a la realitat hi ha el fet que l'avui anomenada Torre d'Hèrcules va ser construïda pels romans a finals del primer segle de la nostra era, entre l'època de Neró i la de Vespasià, per guiar la navegació fins al port de Brigantium, convertint-se, amb el pas dels segles, el far en actiu més antic del món i un dels més ben conservats de la Roma Imperial. Al peu de la torrassa es va trobar una pedra de silleria amb la inscripció llatina: MARTIAVG.SACR.G. SEVIUSLVPVSARCHTECTVSA ENSIS LVSITANVS EX VO, (Consagrat a Mart August, Cayo Servi Lupo arquitecte de Aeminium a Lusitània, d'acord amb el seu jurament), pel que es creu que podria correspondre al constructor del far.


Després de la caiguda de l'Imperi va començar un llarg període de declivi. Fins i tot en el segle V la Historiæ Adversum Pagans, de Paulo Orosio, esmenta el altissimvm farvm de la ciutat de Brigantia. Però des de llavors el far es va convertir bàsicament en torre de guaita. Les escales i el mur exteriors es van desmantellar gairebé del tot per proveir de material de construcció a les edificacions religioses i a les noves fortificacions de la ciutat. Al segle XI es troba representat al mapamundi de Burgo de Osma, on també es reconeix el far d'Alexandria. Impresa el 1550, la Descripció del reyno de Galizia, del llicenciat malagueny Bartholomé Sagrari de Molina al·ludeix a la Torre d'Hèrcules com el castell vell a causa del deteriorament en què el troba durant la seva visita a la Corunya. En 1602 el rebel irlandès Hugh Roe O'Donnell, després de la derrota contra els anglesos a Kinsale, fuig arribant fins a la Corunya, recordant que, segons les llegendes dels bards, van ser des d’allà on els fills de Milesius van partir cap a la Illa del Destí.

No seria fins 1682 que s'encarregaria, a l'arquitecte Amaro Antúnez, una primera restauració del far. Es va construir una escala interior de fusta que travessava les voltes romanes originals, ja que l'escala original ascendia per l'exterior de la torre. Durant el regnat de Carles III, el 1788 s'inicia la reparació encarregada al Tinent de Navili Eustaquio Giannini. Quaranta mil duros van costar els nous murs exteriors de granit, es va refer l'escala interior en pedra amb uns passamans de fusta i es va instal·lar una llanterna giratòria portada de Londres. El Consolat Marítim de Galícia va finalitzar els treballs el 1790.

Per tornar de la verda Irlanda cal desfer el camí pujat. Cents trenta quatre graons son suficients per tornar a tocar de peus a terra, sobre la també verda Brigantium.

© J.L.Nicolas