On el Drac va alçar el Vol

2014-05-29 10:53

Ja fa una mica més d'un mil·lenni, un emperador vietnamita, Lý Thái Tổ, va fer construir una nova capital pel seu regne. En un rampell poètic la va anomenar Thăng Long, el drac naixent. Canviaria més vegades de nom fins que el colonialisme occidental va transformar Đông Kinh per Tonkín. Un altre emperador menys poètic, Minh Mang, va simplificar el topònim i la va convertir en la ciutat entre dos rius: Hà Nội

Hanoi és una ciutat considerablement agradable amb l'excepció de l'experiència de creuar un carrer. La millor fórmula, encara que sigui necessària una certa dosi de gosadia i inconsciència consisteix en tancar els ulls i avançar per la calçada cap a la vorera contrària. La miríada de motociclistes i ciclistes preveuen els moviments dels vianants i es desvien en conseqüència. Iniciar una sobtada carrera o un sobtada aturada causada pel pànic només pot esdevenir en un error de càlcul causant el consegüent atropellament.

Resumint en excés una bona part dels carrers de la ciutat vella proporciona agradables ombres que mitiguen la calor humida mentre es passeja per elles. Dos grans parcs amb sengles llacs donen el contrapunt creant zones obertes lliures del trànsit rodat.


Al centre d'una d'aquestes últimes el llac Hoàn Kiếm esdevé melic i centre neuràlgic de la ciutat. Tháp Rùa, la torre de la tortuga s'aixeca gràcilment en una petita illa enmig de l'aigua. Una altra petita ínsula acull al temple de Ngoc Son, el temple de Jade, accessible mitjançant el pont de fusta de The Huc, pintat en un pujat to de color vermell brillant. Al costat del altre gran llac urbà, Ho Tay, el llac de l'Oest, s'aixeca la venerable, almenys per la seva antiguitat, pagoda de Trấn Quốc. Aquesta data del segle VI, del regnat de l'emperador Ly Nam De. La seva estilitzada torre es reflecteix sobre el llac, prop de la figuera sagrada que va ser portada en forma d'esqueix des de l'Índia. Esqueix de l'arbre en el qual Buda va assolir la il·luminació. 

 També és venerable la Pagoda d'un sol Pilar, Chùa Một Cột, construïda al segle XI durant el regnat de l'emperador Lý Thái Tông a causa d'un somni. En aquest l'emperador va somiar amb un avatar de Buda qui li va donar un nadó mentre estava assegut sobre una flor de lotus. Poc temps després Lý Thái es va casar i va tenir un fill. El temple va ser construït en fusta sobre un únic pilar de pedra de metro vint i cinc de diàmetre. Els francesos el van abatre abans d'abandonar la colònia, després va ser reconstruït de nou.

No menys antic és Văn Miếu, el Temple de la Literatura, antic centre educatiu, Acadèmia Imperial i temple confucionista, va ser també la primera universitat de Vietnam. Va romandre oberta entre els anys 1076 i 1779, quan la capital de l'imperi es va desplaçar a Huế. En el segon recinte hi ha diversos llocs amb noms evocadors: Khuê Văn Các ,el Pavelló de la Constel·lació de la Literatura; Suc Văn, les portes de la Cristal·lització de les Lletres, Suc Văn, i Bi Văn, de la Magnificència de les Lletres. Làpides verticals sostingudes per tortugues de pedra preserven els noms i llocs de naixement de més d'un miler de graduats. Hi ha fins i tot més noms brillants al Temple de la Literatura, des de Dai Thanh, la Porta de la Gran Síntesi, a Kim Thanh, les del So Daurat, Kim Thanh o Ngoc Chan, la Vibració de Jade.

Quan es va establir la concessió francesa a 1875 la ciutat era poc més que la ciutadella fortificada de Thăng Long, on estava la Ciutat Prohibida i la trentena de carrers que s'obrien cap al riu. Al sud i cap a ponent, sota el llac, els arrossars s'estenien en totes direccions. D'aquesta ciutadella imperial una bona part va ser enderrocada durant una revolta contra el govern colonial francès. Al segle XX, durant la guerra, els bombardejos nord-americans van donar bon compte de la resta. Avui les ruïnes són parcialment restaurades i altres àrees estan sent sistemàticament excavades.

Sota el domini colonial Hanoi va esdevenir capital de Tonkin i el 1902 capital de tota la Indoxina francesa. La majoria de carrers del que avui és el casc antic estaven especialitzats en una activitat comercial, cadascun dels trenta-sis carrers correspon a un gremi diferent i l'activitat comercial o industrial passava de generació en generació. Les havia dedicades al mobiliari, a la confecció tèxtil com Phó hang Dao, especialitzada en sederia; Phó Hàng Giay, en calçats; Phó Hàng Bac, en joies i tantes altres en què es pot trobar qualsevol cosa. L'especialització es continua mantenint encara que en menor grau.   Particularment s'ha reflectit en els noms dels carrers, tot i que algun, tot i conservar l'apel·latiu, ha canviat d'activitat, com Phó Hàng Hanh, l'antic carrer de les cebes avui ple de cafeteries i petits bars. Els francesos també van deixar empremta en l'arquitectura de la ciutat, a l'Òpera, de 1911, que van voler una rèplica del Palais Garnier de París, al Banc del Vietnam, aleshores Banc d'Indoxina, a la Catedral neogòtica de Saint Joseph de 1886, inspirada en Notre-Dame i construïda sobre la demolida pagoda Bao Thiên, al Palau Presidencial o en l'històric Hotel Metropol. Una altra fita arquitectònica va ser el pont metàl·lic dels arquitectes Daydé & Pillé, construït el 1903. En aquells moments el pont de Long Biên, anomenat llavors de Paul Doumer, va ser un dels més llargs de tot el continent asiàtic. Per ell circulava sobre el riu Vermell el ferrocarril que unia el nord de Vietnam amb Xina, per aquesta mateixa raó va ser repetidament bombardejat durant la guerra amb els Estats Units. Els francesos no van deixar de tenir alguna idea peregrina com la d'instal·lar una rèplica de l'estàtua de la llibertat de Bartholdi sobre una pagoda. El diari L'Avenir du Tonkin es va fer ressò titulant: La Liberté sur la pagode, c'est la victoire de la lumière sur l'obscurantisme.


Pocs mesos després de la fi de la Guerra del Vietnam es va concloure el Mausoleu de qui va ser president del Vietnam del Nord, Hồ Chí Minh, que va ser embalsamat a l'estil d'altres líders comunistes. Els visitants, majoritàriament del país guarden llargues cues per accedir a la sala central, refrigerada i protegida per una guàrdia d'honor. Sota una llum esmorteïda i després de la caixa de vidre que la tanca es veu la faç de l'antic dirigent. El vell drac no va escollir el seu lloc de naixement. Ni Hồ el seu de repòs.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos