On va néixer Goya

2017-12-01 09:42

Fuendetodos és una petita població aragonesa on amb prou feines viuen cent setanta ànimes. És tranquil·la, un autèntic recés de pau fins al moment en que d’algun autocar descendeixen els alumnes que van a visitar l'essència de la localitat on va néixer el pintor Francisco de Goya, aquí omnipresent.

Ja a la carretera, abans de prendre el desviament que du cap al centre, un cartell amb el perfil del pintor i la inscripció Ruta de Goya indica la direcció a seguir per visitar la casa natal i el Museu del Gravat. El cartell està justament a prop de la font de tots que dóna nom a la població, encara que se la coneix com Font Vella i es restaurés afegint-li un arc gòtic. Sembla ser que el nom de Fuendetodos va acabar amb alguna antiga disputa originada a l'Edat Mitjana i que ningú recorda. A partir d'aquí les referències al pintor se succeeixen una rere l'altra, a més de les indicacions hi ha el carrer de Goya i, una mica més enllà la plaça de Goya a la qual es troba la casa natal i la Sala Zuloaga, tot presidit per un bust que sembla mirar fixament les dues instal·lacions. Una mica repartides per tot arreu hi ha rajoles amb cites i imatges del pintor: La fantasía, aislada de la razón, sólo produce monstruos imposibles. Unida a ella, en cambio, es la madre del arte y fuente de sus deseos o El tiempo también pinta.  Diversos establiments comparteixen l'entusiasme: Maja de Goya, Capricho de Goya, Forn Goyesc.

Francisco José de Paula Goya va venir a aquest món el 30 de març de 1746 a Fuendetodos una mica per casualitat, els progenitors, José Goya, un artesà daurador d'origen basc i Gràcia Lucientes residien a Saragossa fins que es van traslladar provisionalment a aquesta casa propietat de Miguel Lucientes, germà de la mare, on viurien durant sis anys. L'edifici de tres plantes, de principis del segle XVIII, s'identifica fàcilment per la seva sòbria façana amb dues finestres emblanquinades i alineades verticalment sobre la porta també emblanquinada. La casa s'ha ambientat amb mobiliari de l'època, a la planta baixa hi ha una sala que fa de distribuïdor, al fons hi ha la cuina mentre als costats hi ha una petita habitació i una escala que puja al primer pis, allà hi ha dos dormitoris i una sala, l'escala contínua fins al graner sota coberta de dues aigües habilitat a les golfes. Durant molts anys es va desconèixer que va ser la casa natal del pintor, fins que, l'any 1913, va ser identificada per un altre pintor, Ignacio Zuloaga qui la va comprar a una descendent, Benita Aznar Lucientes. El 1928 el Sindicat d'Iniciatives i Propaganda d'Aragó es va encarregar del manteniment de cara a la celebració del primer centenari de la mort del pintor, adquirint a més la finca adjacent que actualment s'ha convertit en la Sala d'Exposicions Ignacio Zuloaga.

Seguint pel carrer Alfóndiga, quan aquest canvia de nom, precisament, per Zuloaga, es troba el Museu del Gravat, inaugurat l'abril de 1989 en una casa tradicional similar. Aquí s'expliquen els diferents procediments d'aquesta tècnica que va emprar el pintor i s'exhibeixen quatre col·leccions de les sèries de gravats: els Caprichos, els Desastres, la Tauromàquia i els Disparates, realitzats entre els anys 1797 i 1824. Pierre Gassier, qui durant la seva vida va comissariar diverses exposicions sobre el treball de Goya, va assenyalar que reflecteixen tots els aspectes d'aquell home excepcional: vigor, humor negre, sàtira mordaç, els somnis, les obsessions i la vitalitat que el van portar durant tota la vida a observar, descobrir, fustigar o encoratjar als seus semblants.

Altres homenatges al pintor tenen forma de bust, l'esmentat davant de la casa natal, metàl·lic i obra de José Gonzalvo de 1978, a l'interior de la casa es conserva un altre bust, obsequi de l'artista Marià Benlliure i un tercer, més clàssic i sobre un estirat pedestal que es troba a la plaça de l'Església, va ser encarregat el 1920 pel mateix Zuloaga a l'escultor Juan Antonio.

L'església de Nostra Senyora de l'Assumpció també està relacionada amb el pintor, aquí es conserva la pica baptismal on va ser batejat i, fins a la Guerra Civil, es guardava l'armari de les relíquies al qual va pintar la porta.

Hi ha altres llocs que, amb tota seguretat, va haver de conèixer Goya durant la  seva infància. No gaire lluny de l'església, tot és a prop a Fuendetodos, i ja als afores, es troba l'anomenada Obra dels Moros, que va conèixer temps millors allà pels segles XII i XIII, quan es va repoblar la comarca. No obstant això la referència als moros està fora de lloc ja que la fortalesa va ser construïda després de la conquesta cristiana. Tot i que s'aprecien les bases de diverses torres i part d'una nevera construïda amb posterioritat.

Fuendetodos va arribar a tenir una mica més d'una vintena de pous de glaç, vint-i-un o potser vint-i-dos. En temps de Goya aquests estaven en ple rendiment, conservant la neu de l'hivern que es transformava en gel per dur a vendre a la capital, a Saragossa. Actualment en queden tres, un d'ells, el de la Culroya, està restaurat i es pot veure el seu interior descendint per unes escales metàl·liques. A dues passes, torna a aparèixer la Font Vella, la font de tots. Tot és a prop.

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies