Pedres Menorquines

2016-12-02 10:46

La prehistòria menorquina es va escriure amb pedres, blocs que es van alinear formant construccions funeràries en forma de nau invertida i pedres ciclòpies que sostenen a altres en uns singulars conjunts megalítics únics al món. Totes elles conformen la que s'ha anomenat cultura talaiòtica de les Balears.

El nom ve de talaiot, talaia, per les construccions en forma de torre d'observació generalment còniques que hi ha per tota l'illa i dóna nom al període que abasta l'edat del bronze i del ferro, particularment ric arquitectònicament en estructures funeràries o de culte i defensives. Hi ha uns 1500 jaciments en els quals s'han censat dos-cents seixanta talaiots, vint taules, seixanta-quatre navetes i 691 troballes diverses. La majoria d'ells se situa a la zona meridional de l'illa i la raó es deu probablement a la proximitat de les pedreres de pedra calcària.

Els talaiots més antics es daten sobre el 2000 AC, es construïen amb pedres col·locades en sec, sense argamassa que les unís i la funció havia de ser generalment de vigilància i defensa de les comunitats que habitaven a l'entorn. La majoria eren massissos encara que s'han descobert petits espais interiors en alguns d'ells. Les taules són estructures en forma de ferradura al centre de les quals es combinen dos grans blocs de pedra, una gran columna que sosté un capitell de proporcions gairebé similars, conferint l'aspecte d'una gran lletra T. Segurament tenien alguna desconeguda funció religiosa i possiblement suportessin una estructura més lleugera de fusta o tela. Les navetes deuen el seu nom a la forma de la construcció que recorda la d'una nau invertida, en elles s'han trobat restes de múltiples inhumacions. Talaiots i taules no eren estructures aïllades sinó que estaven integrades en poblats habitats i generalment envoltats per una muralla.

Sortint de Maó i prenent el camí vell en direcció a Sant Lluís, fundat durant l'ocupació francesa, s'arriba al cap d'un parell de quilòmetres al poblat talaiòtic de Trepucó. Ocupa un àrea considerable, cinc mil metres quadrats. De les seves defenses queda algun fragment de muralla i un parell de torres. Dels tres talaiots que van existir es conserven dos, al centre s'alça el gran, de vint i sis metres de diàmetre, el menor posseeix un passadís interior que du fins al terrat. Al costat del primer s'alça un gran talaiot i una impressionant taula que supera els quatre metres d'altura i gairebé arriba als tres d'ample. El recinte forma un absis semicircular que va ser excavat en els anys trenta per l'arqueòloga anglesa Margaret Alice Murray i reconstruït a principis dels setanta. El poblat va ser emprat el 1781 com quarter general de les tropes franc espanyoles dirigides per Louis Berton de Balbé de Quiers, Duc de Crillon, per assetjar el castell de Sant Felip, bastió de les tropes angleses durant l'ocupació britànica.

També a prop de Maó però a quatre quilòmetres en direcció a Alaior es troba Talatí de Dalt, un poblat on probablement no hi va habitar més d'un centenar de persones. Com en altres assentaments a més de situar els talaiots a tocar de la muralla n’hi ha un de central sobre el punt més elevat.

Entre Alaior i la costa meridional de l'illa hi ha altres poblats prehistòrics notables. Torre d'en Galmés és el més extens en tot Menorca, ocupa una mica més de sis hectàrees. Els seus tres talaiots, com és habitual, estan situats a la zona més alta del recinte emmurallat. Al costat del major hi ha el santuari de la taula tancada en un perímetre quadrangular on es va descobrir una estatueta d'Imhotep, l'arquitecte egipci que va ser deïficat com a déu de la medicina que s'exposa al Museu de Menorca, a Maó. A finals del segle XIX l'arqueòleg francès Émile Cartailhac va visitar els monuments prehistòrics de l'illa, acabaria publicant en 1892 Monuments primitifs des îles Baléares i aquí es va interessar particularment per una àrea d'habitatges que avui porta el seu nom, el Cercle Cartailhac. Aquest tenia un accés porticat, un espai de cuina habilitat per a l'elaboració de fumats i un graner en una sala hipòstila. Altres habitatges circulars aprofiten el desnivell del terreny per distribuir en forma radial les diverses estances. Una d'elles arriba als catorze metres de diàmetre al voltant d'un pati central. El poblat disposava d'un sistema de recollida d'aigües pluvials que s'emmagatzemava en cisternes obertes al subsòl. No gaire lluny hi ha el nucli de Torralba d'en Salort, del qual destaca la taula de vint tones, prop d'on es va trobar la figureta de bronze que representa un bou i dues de terracota d'origen púnic que corresponen a la deessa Tanit.

A l'altre extrem de l'illa i ja prop de Ciutadella hi ha dos poblats destacables: Torre Trencada i Torre Llafuda. La primera té algunes sepultures en una cova artificial, una sala hipòstila i un aljub. La taula és particular per la columna addicional que ajuda a suportar la llosa del ciclopi capitell, rematada per una pedra que fa de falca. Torre Llafuda està envoltada d'alzines i la seva muralla tenia diverses portes d'accés en forma de corredor cobert. En un dels hipogeus es van trobar bales de foner. Aquests van ser combatents apreciats en l'exèrcit romà per la perícia que van demostrar en l'ús de les seves armes i que va dificultar el desembarcament dels exèrcits republicans a les illes.

La Naveta des Tudons és el millor exemple a l'illa d'aquest gènere d'enterraments col·lectius. Les datacions el situen al voltant del primer mil·lenni abans de la nostra era quan va ser emprat com a mausoleu. Les excavacions realitzades el 1959 van descobrir les restes d'un centenar de persones a més d'aixovar funerari i objectes ornamentals de bronze en el seu interior, que un cop travessat un corredor està dividit en dues plantes. Una construcció d'aquestes característiques no ha quedat al marge de la imatgeria popular que li ha atribuït un origen llegendari. En aquest cas expliquen que dos joves gegants enamorats per una donzella es van disputar les seves atencions mitjançant un singular concurs: un d'ells havia d'aixecar una construcció en forma de vaixell, l'altre perforar un pou en aquella zona rocosa. Després de dies de treball va arribar el moment en què l'últim va anunciar que havia trobat aigua, en el precís moment que l'altre carregava la pedra que completava la seva obra. Encegat va llançar el bloc al fons del pou acabant amb el seu competidor però sent d'aquesta manera incapaç de completar la naveta. Diuen que el bloc que falta en una cantonada està encara en el fons del proper Pou de Sa Barrina.

A prop de Maó també mereixen una visita el poblat talaiòtic de Cornia Nou, el monumental Talaiot de Torelló, els hipogeus de Binici Nou i, cap a Alaior, el Santuari de So na Caçana i les espectaculars navetes funeràries de Rafel Rubí i les de Biniac l'Argentina. Bona part dels objectes descoberts en tots ells s'exhibeixen al Museu de Menorca, a Maó, i al Museu Municipal Bastió de sa Font, a Ciutadella.

El temps dels poblats talaiòtics no va finalitzar sobtadament després de la conquesta de Roma i el procés d'aculturació. En alguns casos es va produir un progressiu abandonament mentre que en altres l'ocupació es va perllongar fins a l'Edat Mitjana, durant el domini d’Al Andalus.

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies