Serendipity

2013-02-25 18:30
f. Serendip, un antic nom de Sri Lanka +-tat. Un terme encunyat per Horace Walpole, qui diu (Carta a Mann, 28 de gener 1754), que l'havia format sobre el títol del conte de fades 'Els tres prínceps de Serendip ", els herois que` sempre estaven fent descobriments, per accidents i sagacitat, de coses que no estaven recercant'.

La facultat de fer descobriments feliços i inesperats per accident. A més, el fet o una instància d'un descobriment. Anteriorment rara, aquesta paraula i els seus derivats han tingut àmplia acceptació en el segle 20 (del Diccionari d'Anglès d'Oxford)

Serendipity pot ser traduït com un accident agradable, o una agradable sorpresa. És un terme prés de l'àrab sarandib que a la vegada prové del sànscrit suvarnadweepa, que significa illa daurada. Sarandib és com coneixien els musulmans l'antiga Ceilan i així consta en la faula de fades persa Els Tres Prínceps d'Sarandib que a Venècia Michele Tramezzino va traduir el 1557 com Peregrinaggio di tre giovani figliuoli del re di Serendippo on s'hi relata com un rei oriental s'esforça en donar una bona educació als seus tres fills, per això els mana partir de viatge, en el qual, a través de diverses aventures en les què encadenen les seves dots d'observació amb algunes coincidències afortunades facilitaran un desenllaç airós.

Weligama treu el cap sense curiositat alguna a la seva pròpia badia sorrenca, entre Matara, més important potser per ser la capital de districte i, al nord, les suaus platges de Unawatuna. Poblat sorrenc, això significa el seu nom, més o menys. En els estrangers desperta la curiositat la tècnica de pesca dels seus habitants, suspesos literalment sobre llargs bastons varats al fons de la rada. La carretera que du a Colombo voreja lacònicament el perfil de la costa.

L'agradable sorpresa la va causar una tempesta tropical que va alleujar el sufocant estiu singalès. Refrescava i humitejava l'aire a consciència, gairebé voluntàriament, com si les gotes fossin fetes una a una. Els cocoters es gronxaven al ritme del vent que transportava capritxosament les gotes de pluja en direccions diferents. Ara cap a l'interior, ara cap a la platja. De vegades simultàniament en sentits oposats. Es diria que la gent era gairebé indiferent a l'aiguat. Algú desplegava un paraigua, altres recorrien el passeig amb bicicleta, altres protegits a l'interior d'un rickshaw. Contrastos sobre un fons pla desdibuixat per la densitat de la tempesta. Vaig dipositar curosament la càmera sobre una taula a resguard de l'aigua, vaig fixar l'exposició, el focus i l’enquadrament. Vaig deixar que els accidents agradables es fixessin en la pel·lícula succeint-se un darrere l'altre. Un matí de serendipity.

© J.L.Nicolas