Talaies Gaditanes

2013-12-11 11:08

La millor és, sens dubte, la Torre de Ponent de la Catedral Nova. Des d'ella s'albira, a llevant, tota la badia, des del Puerto de Santa Maria fins a Puerto Real, i cap a occident l'Oceà interminable. Però també es distingeixen una petita miríade de torrasses que, impertèrrites, projecten l'atenció sobre la blava superfície de l'Atlàntic. Són les torres miradors de Cadis.


Fins a 1717 tot el comerç que arribava del Nou Continent es descarregava a Sevilla. El port fluvial de la ciutat andalusa monopolitzava el tràfec de mercaderies entre Amèrica i Espanya des del segon viatge de Colom, ja que es considerava el port més segur, protegit d'atacs i més fàcil de fiscalitzar per la Hisenda Reial. L'inconvenient que presentava el port sevillà era precisament el perfil del llit del riu, amb arenals d'escassa profunditat en alguns trams, com a la barra de Sanlúcar, que dificultaven l'accés a galions de gran tonatge. De fet es va acabar prohibint la navegació de vaixells de més de 400 tones. Pràctics i naus de menor calat transvasaven les mercaderies fins a la urbs sevillana. Es calcula que sobre el nou per cent de les embarcacions en trànsit cap a Sevilla havien embarrancat en algun punt del riu entre els anys 1503 i 1650. Aquesta no va ser l'única raó, però va afavorir, durant el regnat de Felip V, el trasllat de la Casa de Contractació i del Consolat d'Índies de Sevilla a Cadis.


Aquest canvi en la ruta de les mercaderies va atreure un gran nombre de comerciants, no només de la península, sinó també a genovesos, britànics, holandesos i francesos que es van establir a la Tacita de Plata. Enriquits, van construir noves edificacions de dues o tres plantes d'acord amb les necessitats del comerç: les cases de carregadors a Índies. Amplis patis porticats on emmagatzemar el gènere, estances per a la família i el servei, i, als terrats, van aixecar petits torrasses per millor vigilar l'arribada o la partida de les naus. Els miradors, petites torres quadrades construïdes sobre la teulada, solien tenir un o dos pisos. Amunt hissaven una ensenya característica de cada comerciant per poder ser reconeguts pels navilis. A la maqueta de la ciutat del 1777 que es mostra al Museu de Cadis hi ha fins 166 miradors, dels que encara existeixen 126.


Els primers que es van erigir eren simples terrasses sobre la torre de planta quadrada, després es van afegir petites garites per resguardar-se de la intempèrie. Les anomenades torres de butaca són les que tenen aquesta forma, proporcionada pels seus murs laterals. També es van aixecar torres mixtes, amb forma de butaca i amb garita. Només hi ha una excepció, l'única torre octogonal, coneguda com la Escondida, ja que només es pot veure des de qualsevol altre mirador, i que es troba al carrer José del Toro. Dues excepcions més es troben prop de la plaça d'Espanya. Són les cases de les Quatre i de les Cinc Torres, que per esquivar la norma que només permetia la construcció d'un mirador per finca, van dotar a l'edifici de quatre i cinc portes.

Una altra torre particular era la Torre del Vigia, dependent de la Marina i que registrava el moviment de vaixells del port. Inicialment va estar emplaçada a la casa del Pare Calderón, al barri de Santa Maria. Després de diversos trasllats es va ubicar definitivament, el 1778, al mirador més elevat de la ciutat, a la casa palau dels Marquesos de Recaño, a la cruïlla dels carrers Sagrament i Marquès del Reial Tresor. La torre del palau va prendre el nom dels seus primers sentinelles, els tinents de fragata Antonio Tavira i el seu fill Aureli. Quan el cel està clar es pot veure, des dels quaranta-un metres que la separen del nivell del mar, el perfil de la costa africana.

Avui el palau alberga el Conservatori de Música Manuel de Falla. A la Torre Tavira, que es pot visitar, hi ha habilitada una càmera fosca, inaugurada el 1994, des de la qual es pot observar, amb tota discreció, una curiosa panoràmica de la ciutat.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos