Un 6 de juny, a les set del matí

2014-06-05 16:57

A la pantalla el soldat Braeburn, marejat, vomita sobre el terra mullat de la barcassa. McCloskey es burla mentre el sergent Randall els posa en situació. Jo, el soldat Bill Taylor, els observo indiferent: falten trenta segons perquè s'obri la portalada frontal de la llanxa i posem els peus en terra ferma. Haurem de córrer per arribar indemnes fins els penya-segats de Pointe du Hoc, remuntar-los, si és que hem arribat amb vida, i neutralitzar sis bateries de 155mm en poder dels alemanys. Estem a Omaha Beach en un mal dia.

El videojoc Call of Duty reprodueix a la perfecció la situació amb què es va enfrontar la companyia D del 2n Batalló de Rangers de l'exèrcit nord-americà per prendre i consolidar les posicions que ocupaven les tropes alemanyes que defensaven el Mur Atlàntic. La situació i disseny de les fortificacions és pràcticament exacta. Pointe du Hoc, en el món real, té avui gairebé el mateix aspecte que el dia del desembarcament. Encara existeixen els enormes esvorancs que van provocar els bombardejos de l'aviació aliada en vigílies de l'atac i els búnquers, destruïts, encara hi són. A Grandcamp-Maisy un museu recorda la gesta dels Rangers.

Museus i memorials especialitzats en aspectes concrets del desembarcament de Normandia han proliferat en els últims temps al llarg de la costa que va ser escenari de la major operació amfíbia de tota la història. S'han creat museus generalistes com els de Caen, Bayeux o Cherbourg en què es descriuen globalment els moviments tàctics que es van desenvolupar en el transcurs de la Operacions Overlord i Neptú. Petits museus temàtics exhibeixen peces i fotos d'aspectes concrets que van succeir a cada localitat: el Mémorial Pegasus, el Centre Historique des Parachutistes du Jour J, el Musée Radar de Douvres, el Mémorial de la Liberté Retrouvée ...

A més cada any, al juny, antics combatents, familiars o simplement curiosos i turistes, com en un ritual, s'acosten a visitar els llocs relacionats amb el desembarcament i a commemorar l'efemèride. No falten els qui agraden de fer rodar antics jeeps Willys en perfecte estat. Afortunadament els blindats Sherman o Churchill i les peces d'artilleria estan sòlidament fixats en els seus suports.

Encara és colpidor contemplar, sota el cel cobert de núvols foscos que amenacen tempesta, les àmplies platges de sorra que van rebre els noms en clau de Utah, Omaha, Juno, Gold i Sword. Entre Vileville i Coleville-sur-Mer, Omaha, va ser on les divisions d'infanteria nord-americanes van tenir més problemes, la potència de foc alemanya, menys minvada pels bombardejos que a la resta de platges, va causar un gran nombre de baixes i un considerable caos en les operacions de desembarcament. Recentment s’ha instal·lat un modern monument d’acer dedicat al coratge dels homes que van desembarcar aquí. L’han anomenat Les Braves.

També s'han conservat complexos de galeries fortificades a Azeville, Mont Canisy, el Site Hillman o bateries a Masy o a Longues-sur-Mer. Aquesta última composta per un lloc de comandament i observació i quatre casamates amb les peces d'artilleria inutilitzades al seu interior. Aquests canons de 152mm tenien un abast de vint quilòmetres, és a dir podien atinar sense problemes a qualsevol objectiu a les platges d'Omaha i Gold. La nit del 5 al 6 de juny van caure sobre la bateria un miler de tones de bombes llançades per l'aviació. Els búnquers van resistir i les seves armes no serien silenciades fins al vespre del mateix dia 6 per l'artilleria dels creuers Arkansas, Georges-Leygues i Montcalm.

Arromanches-les-Bains, que mai havia tingut port de mar, els pescadors arrossegaven les barques sobre la sorra de la platja, va acollir repentinament un dels dos ports artificials anomenats Mulberries, els seus elements van ser traslladats per mar des d'Anglaterra i acoblats en el lloc. Es van arribar a descarregar fins a sis mil tones diàries de material divers. Encara sobresurten els grans blocs de formigó anomenats calaixos Phoenix que van compondre els molls, també queden restes dels pontons Whale que facilitaven el transport des de la zones de descàrrega fins a la costa. En acabar la guerra gairebé dos centenars d'aquests pontons van ser reutilitzats com a ponts.

Finalment queda la visita als protagonistes, a aquells que no van tornar amb els seus. Probablement el més impressionant per les seves dimensions sigui el Cementiri Americà de Coleville-sur-Mer, al costat de la mateixa platja d'Omaha, en ell hi ha 9.387 tombes assenyalades amb les corresponents creus de marbre. Formen interminables fileres blanques a les que de vegades s'intercalen les notes de color d'unes flors. Cada creu indica el nom, rang, l'edat i la procedència del difunt. Només en alguns casos la inscripció resa: Here rests in honored glory a Comrade in arms known but to God. Aquí reposa en honorable gloria un Camarada d’armes conegut només per Déu). Hi ha un altre cementiri nord-americà a Montjoie-Saint-Martin, el de Saint James, entre Avranches i Fouguéres. Cementiris britànics i de la Commonwealth existeixen en major nombre però en dimensions més reduïdes, el de Bayeux, al costat del Museu Memorial de la Batalla de Normandia, alberga 4.648 tombes. Als desconeguts correspon la inscripció: A Soldier of the Second World War known unto God. (Un Soldat de la Segona Guerra Mundial conegut per Déu). Encara més nombrós és el dels vençuts, situat a La Cambe, on en set hectàrees estan inhumats els cossos de 21.222 combatents alemanys, molts d'ells amb prou feines eren majors d'edat.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos