Un Sant Expeditiu

2012-11-27 18:59

Hi ha qui creu que realment va existir, que existeixen les proves. Hi ha qui creu que és fals, que no va existir i que és simplement un mite, una mena de llegenda urbana. Hi ha qui creu que possiblement va existir encara que potser hi hagi errors en la transcripció de les hagiografies. Hi ha qui no creu absolutament res. El que hi ha de cert és que el culte a Saint Expédit és un dels més estesos en el departament francès de la Reunió, a l'Oceà Índic.

Estès i expeditiu, valgui la redundància. Saint Expédit té fama de ser efectiu i respondre prestament a pregàries i sol·licituds elevades davant els seus altars. Resolutiu per comerciants, mariners i particularment per a estudiants en vigílies dels seus exàmens, de manera que hi ha pregàries particularment dedicades a aquest efecte:

O Saint Expédit, toi qui es le patron des écoliers,

plein de confiance en ta fidèle intercession,

je viens te demander de m'obtenir la grâce

de réussir dans l'examen que je redoute.

 

(Oh Saint Expédit, tu que ets el patró dels alumnes,

amb plena confiança en la teva fidel intercessió,

vinc a demanar-te el favor

d'aprovar l'examen que em fa por.)

Però realment va existir el P'tit Bon Dieu? Segons el Martyrologium Hieronymianum, compendi hagiogràfic del segle VI, Saint Expédit va ser un comandant romà convertit al cristianisme a l'Armènia del segle IV, i per aquesta raó, l'any 303, l'emperador romà Gaius Aurelius Valerius Diocletianus, durant la Gran Persecució dels cristians, va ordenar expeditivament que se separés el cap del seu cos, amb els seus companys Caius, Aristónico, Rufus i Galatas, a la localitat de Melitene, actualment Eskimalatya, a l'Anatòlia Oriental, on tenia el seu campament la XII Legió Romana , anomenada La fulminant. El mateix compendi, però, repeteix el seu nom per als dies 18 i 19 d'abril.

Qui qüestiona les fonts d'aquesta hagiografia aporta que es va tractar d'un error de transcripció. El sant no es diria Expédit, es tractaria però de Sant Helpidius o Elpidius, que segons s'esmenta al Còdex Justinianeus, va ser prefecte sota les ordres de Constantí el Gran, fundador de Constantinoble, fet que allargaria la vida del Sant uns anys, més tenint en compte que Constantí va ser el primer emperador cristià de l'Imperi Romà d'Orient i que després de l'Edicte de Milà de l'any 313 es van aturar les persecucions.

En els Annales Ecclesiastici del cardenal i historiador italià del segle XVI Caesar Baronius s'identifica el prefecte amb un màrtir, però aquesta associació va ser discutida un segle més tard per Louis-Sébastien de Tillemont, també historiador eclesiàstic, en la seva obra Histoire des empereurs et autres princes qui ont Regne pendant els six premiers siècles de l'Église. Segons aquest és possible que Helpidius fos castigat sota el mandat de Flavius ​​Claudius Iulianus, Julián l'Apòstata, i que d'aquest fet es deriva un suposat martiri.

El fet que no hi relíquies del Sant també ha alimentat les llegendes i suscitat les sospites. S'explica que a mitjans del segle XIX unes germanes parisenques van rebre en el seu convent una caixa provinent de Roma contenint algunes restes. Al remet de l'embalatge simplement venia la inscripció en italià Spedito. Ignorant el seu significat, simplement expedit, les monges van assumir que el contingut correspondria a les relíquies de Saint Expédit.

El dubte sobre l'existència real del Sant va arribar a l'extrem que el Papa Pius XI, va esborrar, el 1905, el seu nom dels martirologis, va demanar la seva retirada dels altars i prohibir, sense èxit, el seu culte.

Una primera estàtua va ser instal·lada en una església amb un nom de certes reminiscències postals: Notre Dame de la Deliverance, a Saint Denis, capital de l'illa. El 1938 es van elevar a la Reunió les dues primeres capelles en honor del Sant, a les poblacions de Saint Philippe i Saint Benoît. Des d’aleshores han proliferat els altars a l'illa fins a sobrepassar els tres centenars. L'estat de la bona conservació denota que són visitats amb assiduïtat.

Saint Expédit vesteix de romà, subjecta una fulla de palma a la mà dreta, símbol del martiri cristià. Amb un peu aixafa un corb, representació del diable que amb la llegenda cras, que significa demà en llatí, li demana que esperi a convertir-se. Al costat de la fulla de palma sosté una creu en la qual es pot llegir hodie, avui. Resumint ve a dir: no deixis per demà el que puguis fer avui. I això és el que s'espera d'ell.

D'aquesta guisa Saint Expédit reposa en la multitud de petits altars de carretera repartits per tota la geografia de l'illa. I no tan petits, el que es troba a La Plaine des Cafres, gairebé al centre de la Reunion, és de talla natural, i per si fos poc, més de dues dotzenes d'esglaons el separen del sòl. Als altars se'ls reconeix de lluny pel seu color vermell, símbol de sang, de vida i de mort. El seu culte sobrepassa al cristianisme i s'ha convertit en una devoció sincrètica amb certes connotacions hinduistes i també paganes. Acompanyen a l'estatueta del Sant, exvots, flors, ciris, monedes, trossos de mocador de color vermell, petites notes, en molts casos de ceràmica, d'agraïment pels desitjos sol·licitats i els favors concedits: Merci à Saint Expédit  ...

En alguna ocasió es pot veure alguna representació del Sant decapitat, i probablement no es tracti d'un referència a la manera en que va traspassar, sinó a algun devot no prou satisfet per la seva intercessió.

Un altre culte particular de l'illa mascarenya, no menys curiós, és la devoció per la Verge del Parasol. A principis del segle passat un pagès de Bois Blanc, al sud-est, a mig camí entre Saint Philippe i Sainte Rose, per protegir les seves collites va plantar entre elles una efígie de la Verge Maria. Més que per les plagues les collites estaven amenaçades per la proximitat del volcà Piton de la Fournaise. Per protegir la Verge, més bé de la intempèrie que de la lava, li va posar un parasol de ferro. Un dia una colada de lava que baixava del volcà va cremar les seves collites però va respectar la imatge de la Verge. Una nova erupció, el 1961, va ser menys pietosa. La Verge va ser reemplaçada de totes maneres.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos