<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" >
   <channel>
    <atom:link href="https://jose-luis-nicolas.webnode.es/rss/mediterrani.xml" rel="self" type="application/rss+xml" />
      <title><![CDATA[Mediterrani - world-in-words.com]]></title>
      <link>https://jose-luis-nicolas.webnode.es</link>
      <language>es</language>
      <pubDate>Tue, 09 Dec 2025 14:34:00 +0200</pubDate>
      <lastBuildDate>Tue, 09 Dec 2025 14:34:00 +0200</lastBuildDate>
      <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      <docs>http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss</docs>
      <generator>Webnode</generator>
      <item>
         <title><![CDATA[Napule, Napule]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/napule-napule2/</link>
         <description><![CDATA[“Il nome, il simplice nome di Napoli è uno dei più carichi di forza imaginativa che siano al mondo[1]”.
Des de l'aire, o alternativament des de les altures del Castell de Sant’Elmo, la perspectiva de les aigües del golf certifiquen el paper de Nàpols com una porta oberta al mar Tirrè, sempre amb la inconfusible perspectiva del perfil del Vesuvi al fons.

Els orígens de la ciutat cal buscar-los a les primeres colonitzacions gregues i també a la llegenda. Aquesta última, ancorada a les arrels de...]]></description>
         <pubDate>Tue, 09 Dec 2025 14:34:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/napule-napule2/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[El Mar Tirrè]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/el-mar-tirre/</link>
         <description><![CDATA[A l'oest de la península Itàlica, davant de les costes toscanes, les del Laci, de la Campània i Calàbria i tancat per les grans illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, s'estén una superfície marina que abasta uns 275.000 quilòmetres quadrats. És el Mar Tirrè, una sucursal de la Mediterrània.

La publicació de l'International Hydrographic Organization, Limits of oceans and seas, en la tercera edició publicada a Montecarlo, defineix concisament els seus límits geogràfics: “In the&nbsp;Strait of...]]></description>
         <pubDate>Sat, 22 Nov 2025 12:56:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/el-mar-tirre/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[El Delta]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/el-delta1/</link>
         <description><![CDATA[L'acumulació dels sediments arrossegats pel riu Ebre al llarg dels segles ha creat aquest gran espai canviant de més de tres-cents quilòmetres quadrats, que, en les zones humides, acull una abundant fauna protegida pel Parc Natural i una agricultura caracteritzada pel cultiu de l'arròs.

La geografia del Delta, tant la física com la humana, ha canviat al llarg de la història. La primera per la progressió i l'assentament dels sediments que han format la gran falca que s'endinsa vint-i-dos...]]></description>
         <pubDate>Fri, 26 Aug 2022 08:53:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/el-delta1/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[Les Rajoles de la Beata]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/les-rajoles-de-la-beata/</link>
         <description><![CDATA[Valldemossa, situada a la mallorquina serra de Tramuntana, és principalment coneguda per la Reial Cartoixa. Al segle XIII, Jaume II de Mallorca va ordenar la construcció d’un palau per al seu fill, el rei Sanç. El 1399, Martí l'Humà el va cedir als frares cartoixans que el van habitar fins a la desamortització de Mendizábal de 1835. Les visites a la Cartoixa es concentren a la cel·la que van ocupar Frédéric Chopin i la seva amant, l'escriptora francesa George Sand.

No obstant això, deambulant...]]></description>
         <pubDate>Fri, 31 Dec 2021 08:38:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/les-rajoles-de-la-beata/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[L'Arquitectura del Fascio]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/larquitectura-del-fascio/</link>
         <description><![CDATA[En els anys en què el Dodecanès va ser administrat per Itàlia, dos arquitectes van desembarcar a l'illa de Leros amb l'encàrrec de desenvolupar una nova ciutat on allotjar al personal i als serveis de la base naval. Eren els anys d'eclosió de l'arquitectura racionalista i de l'Art-Déco. També els del feixisme de Mussolini.

Leros va ser annexionada a Itàlia pels mariners del creuer San Giorgio, era el 12 de maig de 1912, quan encara no havia acabat la guerra italo-turca. Allà els italians van...]]></description>
         <pubDate>Fri, 02 Jul 2021 09:26:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/larquitectura-del-fascio/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[L'Illa del Déu Bes]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/lilla-del-deu-bes/</link>
         <description><![CDATA[Ybshm o Iboshim va ser el nom que van donar els fenicis a Eivissa. Significa l'Illa del Déu Bes, un déu nan i panxut que van importar d'Orient, del panteó egipci. Bes era un déu benèvol i protector associat a la bona sort, la que semblen adorar els nous idòlatres que, en temporada, abarroten discoteques i sales de festes, els actuals temples d'Eivissa.

Aquells qui els grecs van anomenar phoeniké, els homes de púrpura, a causa dels tints que empraven en les seves robes i amb els quals...]]></description>
         <pubDate>Sat, 03 Apr 2021 11:46:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/lilla-del-deu-bes/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[Sa Penya i Erwin Broner]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/sa-penya-i-erwin-broner/</link>
         <description><![CDATA[&nbsp; &nbsp;Sa Penya és el nom d’una barriada abocada al port de la ciutat d'Eivissa. Aquí va recalar, a mitjans dels anys cinquanta, l'arquitecte Erwin Broner.

&nbsp;&nbsp; Des del bastió de Santa Llúcia o alternativament des del mirador de Jaume el Conqueridor, al costat de la catedral, s'aprecia perfectament el traçat i el perquè del nom del veïnatge, encaixat entre les defenses renaixentistes que va dissenyar al segle XVII un altre arquitecte, aquest militar, Giovanni Battista Calvi, i el...]]></description>
         <pubDate>Thu, 05 Mar 2020 09:22:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/sa-penya-i-erwin-broner/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[El Tresor d'Egina]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/el-tresor-degina/</link>
         <description><![CDATA[Egina és una illa no massa extensa en aigües del Golf Sarònic, prop de la capital grega, Atenes. El Museu Britànic ocupa un destacat espai al barri de Bloomsbury, al cor de Londres. Tots dos estan units per setanta joies d'or de l'edat del bronze. El vincle és la història del Tresor d'Egina.

Durant l'època arcaica de Grècia i al principi de la clàssica, l'illa d'Egina, colonitzada pels doris arribats de l’Epidaure, segons Heròdot, va rivalitzar amb la ciutat estat d'Atenes. Al segle VII a.C....]]></description>
         <pubDate>Fri, 18 Jan 2019 13:19:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/el-tresor-degina/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[El Moll Audaç]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/el-moll-audac/</link>
         <description><![CDATA[S'endinsa a les aigües del port vell de Trieste com si es tractés d'una arma afilada, punyent, desafiant l'embat de les onades o del violent vent del nord que empeny a l'aigua sobre el moll. Aquí arribaven vapors carregats des de ports llunyans i ja des del principi, en dies plàcids, va ser per als triestins un lloc predilecte per al passeig.

La llarga passarel·la d'obra, arriba gairebé els tres-cents metres, separa les zones d'amarratge de San Giorgio i San Giusto. Veritablement el Molo...]]></description>
         <pubDate>Fri, 19 Oct 2018 11:54:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/el-moll-audac/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
      <item>
         <title><![CDATA[A la Punta Curta, Seta]]></title>
         <link>https://www.world-in-words.com/news/a-la-punta-curta-seta/</link>
         <description><![CDATA[La Pointe Courte és un petit barri de pescadors que està gairebé aïllat rere de l'estació ferroviària i l'enllaç de l'autovia. Encarat al gran estany salat de Thau sembla un món a part a la ciutat on van néixer Paul Valéry i Georges Brassens.

Per arribar-hi, caminant des del centre de la ciutat, cal superar un parell de ponts. El primer és un pont llevadís amb estructura de ferro colat per on circula el trànsit rodat que es dirigeix, en direcció al nord, a l'estació i cap a Frontignan o, en...]]></description>
         <pubDate>Fri, 15 Jun 2018 13:52:00 +0200</pubDate>
         <guid isPermaLink="true">https://www.world-in-words.com/news/a-la-punta-curta-seta/</guid>
         <category><![CDATA[Mediterrani]]></category>
      </item>
   </channel>
</rss>