Bali, on els Déus Observan

2014-08-26 18:48

Liah reuneix amb habilitat uns grans d'arròs. Els hi afegeix uns petits trossos de fruita i uns pètals blancs de frangipà amb un matís de groc al centre, un pessic de sal i de xili. Amb la certesa que proporciona la rutina ho diposita tot plegat sobre un petit altar domèstic, davant d'una imatge de la deessa Sri Dewi mentre el fum d'unes barres d'encens envolten amb la seva fragància l'ofrena quotidiana. Després inclinar breument el cap salta cap enrere amb l'agilitat que li concedeix la seva incipient joventut i desapareix per la porta que dóna als arrossars.


És una escena que es repeteix a diari. Cada domicili posseeix un petit oratori particular dedicat als déus familiars. El panteisme hinduista, a Bali, va prendre un caràcter d'una certa intimitat litúrgica, després desmentida en els grans festivals que omplen els antics santuaris que esquitxen tota l'extensió de l'illa. No en va l'anomenen l'illa dels mil temples, encara que en realitat, sobrepassi àmpliament els deu mil.

I és que n'hi ha de diferents tipus amb diverses finalitats. Els més comuns són els esmentats que poden ser ínfims altars a l'entrada de l'habitatge. N'hi ha de gremials dedicats als que exerceixen una professió determinada, siguin pescadors o agricultors o comerciants. L'arròs, el cultiu més estès és el que ocupa en més ocasions a aquests. El major d'ells és Pura Ulun Danu Bratan, sobre les mateixes ribes del llac Bratan. Es va dedicar a la deessa dels llacs i dels rius Dewi Batari Ulun Danu. Part del temple, dues torres en forma de pagoda amb múltiples sostres, estan situades sobre una petita illa al costat de la riba. Donen la sensació de surar ingràvidament al llac.

A cada poble hi sol haver tres temples en una mena de tríada utilitària anomenada kahyangan tiga, els tres cels o paradisos. El primer d'ells, anomenat genèricament Pura Puseh, se sol situar a l'emplaçament més alt i mirant cap a la muntanya més elevada, que a Bali significa cap a Gunung Agung. Representa l'origen i està dedicat a Brahma i als esperits dels fundadors. El segon, Pura Desa, se situa al centre de la població, correspon a Vishnu i a la protecció de les activitats mundanes en la vida diària. El tercer i últim, Pura Dalem, és el temple dels ancestres ja desapareguts i el seu lloc està al costat dels cementiris.


La majoria dels temples sol tenir una estructura en la qual se succeeixen els recintes de menor a major sacralitat. Els primers patis solen estar reservats als preparatius de les ofrenes durant els festivals i a altres activitats marginals. Als recintes interns se situen els meru, els estilitzats pavellons en forma de pagoda amb teulades sempre senars.

Un altre tipus de santuaris, pura dang Kahyangan, veneren els llegendaris mestres que van introduir l'hinduisme a Bali. Els més destacats són al sud de l'illa. Són Pura Luhur Uluwuatu i un dels més coneguts, Tanah Lot. El primer és un dels més antics, que data del segle XI i sembla estar penjat sobre un penya-segat. De fet pràcticament ho està, a seixanta metres sobre el punt on trenquen les onades. Tanah Lot, convertit en una icona, és probablement el temple més famós de Bali. Atribuït al monjo Danghyang Nirartha i construït al segle XVI sobre una petita illa propera a la costa, l'accés només és possible durant la marea baixa. La restauració que es va realitzar en els anys noranta del passat segle va assegurar que l'edifici no acabés enfonsant sobre el mar.

Pura sad Kahyangan, els sis temples del paradís, són els més importants de l'illa, no estan dedicats a cap deïtat individual sinó a l'última manifestació de l'ésser suprem: Sanghyang Widhi Wasa, que correspondria a Brahma el creador en el panteó hindú. El major d'ells és Pura Besakih, al vessant meridional de la muntanya Agung. De fet és un complex que reuneix una vintena de temples i més de vuitanta construccions relacionades, tot envoltat d'arrossars. Li diuen el Temple Mare, potser per la seva venerable edat, alguns tenen ja un miler d'anys, potser per l'espai que ocupa, o perquè aquí resideixen tots els déus i deesses, al melic del món. El 17 març 1963, coincidint amb els preparatius del festival Eka Desa Rudra, Gunung Anung va iniciar una violenta erupció en què van morir més d'un miler de persones i més de cent mil van ser desplaçades. Corrents de lava van arribar fins al mar en diversos punts de la costa tallant carreteres i aïllant llogarets. Tot i l'escassa distància que hi ha entre la boca del volcà i el temple, amb prous feines sis quilòmetres, aquest no va patir danys significatius.

Altres santuaris i palaus estan relacionats amb el líquid element. Tirta Empul, prop de Tampaksiring, a una vintena de quilòmetres de Ubud, està construït sobre una deu d'aigües termals. Diuen que va ser creat pel déu Indra quan va perforar la terra buscant la font de la immortalitat. La zona de banys data del segle X. Els balinesos venen aquí a purificar-se en la creença que submergir-se en les seves piscines proporciona sort i salut. Tirta Gangga, a l'est de l'illa, significa literalment aigües del Ganges. Un laberint d'estanys i fonts esquitxat de blanques estàtues va ser on el Rajà de Karangasem va construir el seu palau. Als voltants d'Ubud, Goa Gajah, la cova de l'elefant, posseeix elements que daten dels temps de l'imperi Mahapajit al segle IX, quan es va crear com a monestir budista, ja que la seva existència està documentada en un manuscrit sobre fulla de palmell de 1365, anomenat Nagarakertagama. Dins de la cova, el llindar és la esculpida boca d'un dimoni qui s'obre pas amb les mans, hi ha una estàtua de Ganesh, el fill de Shiva amb cap d'elefant. Petris guaites excavats a la roca vigilen els dos estanys centrals les aigües dels quals flueixen de les mans de sis figures femenines. El temple va ser redescobert pels holandesos en 1923. Les fonts i les piscines no serien desenterrades i netes de mala herba fins a 1954.

Hi ha més temples en els voltants d'Ubud, gairebé al centre de l'illa. Gunung Kawi, la muntanya del Poeta, acull les cendres d'antics membres de la reialesa. Les seves figures estan esculpides en les ennegrides parets de roca que donen accés al conjunt. Probablement estiguin aquí les restes del rei Udayana, la seva reina Mahendradotta i els seus fills Airlangga, Anak Wungau i Marakata, així com les seves concubines.

Cada temple reviu durant la celebració dels seus festivals, en els dies, i a vegades nits, en que els recintes s'omplen de gent, de música i de color. Els càntics i les danses semblen estar dirigits a un doble públic. Un d’aquest món i un altre diví. És llavors quan els déus observen amb una certa curiositat.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos