Un Assaig Beatnik

A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, acabada l'adolescència i sense comprendre el que va passar durant el servei militar, va arribar el moment de descobrir els primers llibres que es publicaven és aquesta part d'Europa d'una, aleshores, encara poc coneguda generació de rebels sense causa, que, també aquí, va llançar a alguns joves a la carretera. Llegir mes  Veure les fotografies

Les Cases de l'Onyar

És una de les imatges més conegudes de Girona, la de les façanes que treuen el cap a ponent i reflecteixen el seu colorit sobre les aigües del riu Onyar travessant la ciutat entre el Pont de Pedra i el de Sant Feliu. Llegir mes  Veure les fotografies

L'Ambaixada del Cel

És un Estat dins d'un altre Estat que tan sols ocupa una petita part d'una ciutat, tot just mig quilòmetre quadrat. El Vaticà és com una ambaixada a la Terra del Regne del cel. Cap altra religió aspira a tenir semblant legació terrenal. Llegir mes  Veure les fotografies

Napier, la Ciutat Art Deco

Notes de fox-trot i de dixie flueixen al llarg dels carrers en un volum cada vegada més perceptible. Seguint-les s'arriba a una placeta on una banda que sembla sortida d'alguna petita ciutat d'Alabama o de Missouri s'esplaia arrancant-les dels seus instruments. Les parelles dansen al ritme, vestides com si encara visquessin en els feliços anys vint. Les façanes de les cases que els envolten són acords. És Napier, Nova Zelanda. La ciutat del Art Deco. Llegir mes  Veure les fotografies

Eslovènia, la Costa Breu

Eslovènia no és un microestat, però tampoc un país molt extens. En el seu occident davalla de les muntanyes del Parc Nacional Triglavski, vora Àustria pel corrent del riu Isonzo, Soča en eslovè, que va ser fronterer amb Itàlia. En conseqüència la costa és un breu testimoni adriàtic i un pessic de Istria. Llegir mes Veure les fotografies

Lady Isabella

No diré que estigui com en el seu primer dia, però Lady Isabella es conserva força bé per haver superat de llarg el seu primer segle i mig. Una altra Lady, Lady Dundas va descobrir el 27 setembre 1954 una placa per commemorar el seu primer centenari. Lady Isabella és, ni més ni menys, una enorme noria de 22 metres de diàmetre i gairebé dos d'ample, que va ser emprada per bombar l'aigua de les mines de Laxey. Llegir mes  Veure les fotografies

Al País del Foie Gras

La Dordogne correspon, grosso modo, a l'antiga província del Perigord a l'Aquitània francesa. Es mereix pels suaus paisatges tallats pels seus plàcids rius, per la rica i variada gastronomia i els seus vins, tot i no ser tan reconeguts com els de Bordeus ni els de Borgonya. També pels innombrables castells, un d'ells, el de Milandes, va ser adquirit per Josephine Baker per als seus dotze fills adoptius. Llegir mes  Veure les fotografies

Ícar a Ronda

La ciutat malaguenya és fonamentalment coneguda pel penya-segat del Guadalevín que separa els seus barris i pel Pont Nou que els uneix a través dels seus altíssims arcs. És una imatge que els gravats de David Roberts es van encarregar de difondre en els anys en què el Romanticisme va posar de moda els paisatges orientalitzants i de ruïnes del passat. No obstant això altres fills il·lustres que van néixer als anys de l'apogeu d'Al Àndalus han estat més reconeguts a Orient que a la seva terra. Llegir mes  Veure les fotografies

Les Tres Fonts de Mavrogenus

Nicolaos Mavrogenus va ser un dels fills pròdigs de Paroikia, la major població de l'illa de Paros, a les Cíclades gregues. Enyorat del seu Egeu natal i ja governador de Valàquia va decidir beneficiar a la petita pàtria dotant-la a càrrec seu d'un subministrament públic d'aigua potable: tres belles fonts de marbre. Llegir mes  Veure les fotografies

Miracle a la Vinya

El barri de la Vinya, un dels més populars del centre històric de Cadis, va rebre aquest nom per una raó òbvia, en aquesta part de la ciutat, una de les més baixes respecte al nivell del mar, es va conrear, en el seu moment, el raïm. Els diumenges al migdia alguns dels seus carrers desborden, en les taules que els restaurants treuen al carrer, de comensals que gaudeixen del peixet fregit i altres delícies de la cuina gaditana: sardina, llagostins, huevas adobades ... Llegir mes  Veure les fotografies

Hampstead, Londres

Hampstead Village és un elegant barri del districte de Camden, al nord de Londres, que disposa a més d'una de les majors zones verdes de la Ciutat, Hampstead Heath. Residència de famílies benestants també va atreure artistes, pintors i poetes que van trobar aquí la seva font d'inspiració. Llegir mes  Veure les fotografies

En els Meandres de l'Ebre

A la comarca de la Ribera Baixa, en terres aragoneses, el riu discorre mandrosament per terrenys d'argiles i calcaris que l'obliguen a retorçar-se en el camí cap al Mediterrani, formant sinuosos meandres encaixats successivament un darrere l'altre, serpentejant entre les poblacions que viuen de les seves aigües. Llegir mes  Veure les fotografies

Milà o la Radiografia d'un Record (Actualitzat 2017)

... Els records són fragments de vida arrencats al buit. Res els amarra. Res els fondeja, res els fixa. Pràcticament res els ratifica. (Georges Perec

Es tracta d'una placa radiogràfica antiga, ha de vorejar els trenta cinc anys si és que encara no els té. Examinant-la al contrallum s'observen clarament alguns buits, algunes mancances. De fet és el que predomina. El pas del temps ha deteriorat notablement la imatge. Llegir mes Veure les fotografies

 

Bon Any 2017 

Als 266.353 lectors que heu visitat 931.696 pàgines en aquest 2016 que s'acaba.

Gràcies a tots pel vostre temps i que el 2017 sigui un any millor per a tothom.

Salut!!

Un Lloc Anomenat Granyena

Granyena de Segarra és una petita població que amb prou feines habiten cent quaranta ànimes. Es recull a la cara meridional d'un turó que destaca entre les ondulades planes sembrades de cereals en terres lleidatanes, a l'ombra d'una antiga fortalesa templera. Llegir mes  Veure les fotografies

Els Espectacles de l'Imperi

Els ciutadans de l'antiga Roma eren aficionats als espectacles públics que, excepte en alguns detalls poc difereixen als que avui s'ofereixen als camps de futbol, palaus d'esports o en curses de braus. En temps de l'Imperi desenes de milers d'espectadors omplien recintes on presenciaven carreres, lluites o funcions dramàtiques. El poeta Decimus Iunius Juvenalis ho va resumir afirmant que els romans només desitjaven dues coses: panem et circenses, pa i circ. Res ha canviat. Llegir mes  Veure les fotografies

Pedres Menorquines

La prehistòria menorquina es va escriure amb pedres, blocs que es van alinear formant construccions funeràries en forma de nau invertida i pedres ciclòpies que sostenen a altres en uns singulars conjunts megalítics únics al món. Totes elles conformen la que s'ha anomenat cultura talaiòtica de les Balears. Llegir mes  Veure les fotografies

Un Palau vora del Riu

Quan el rei de Siam Phrabat Somdet Phra, també conegut com Rama I el Gran, va decidir traslladar la capital del regne des de Thonburi fins a la veïna Krung Thep, devia pensar en una residència que no desmereixis la del Rei Sol a Versalles. Va fer construir al costat del riu Chao Phraya el Gran Palau Reial de Bangkok, Phra Borom Maha Ratcha Wang. Llegir mes  Veure les fotografies

Cotentin, a l'Oest de Normandia

A vista d'ocell semblaria una desmesurada escullera, i una mica, ja és això. Conté la fúria de l'Atlàntic abans que pretengui esdevenir els corrents marins que travessen el Canal de la Mànega. És una prolongació del massís d’Armòrica i ha vist passar des de les legions romanes als paracaigudistes nord-americans. Llegir mes  Veure les fotografies

La Vall dels Reis

Els antics egipcis van anomenar Ta-sekhet-ma'at, Gran Camp, a la vall que el sol abrasa sota Meretseger, el turó que estima el silenci. El silenci que ha acompanyat durant segles als centenars d'extraordinàries tombes que es van ocultar, excavades a la roca, sota la sorra de la Vall dels Reis. Llegir mes  Veure les fotografies

Alfabets Mediterranis

Quatre mil anys abans de la nostra era es va desenvolupar a Egipte un dels primers sistemes d'escriptura coneguts. Als jeroglífics seguirien alfabets simplificats i, en un món veí, el fenici que donaria lloc posteriorment als alfabets més difosos en l'àmbit mediterrani: el grec i el llatí. Llegir més Veure les fotografies

E la Nave Va

Són àmpliament conegudes les peculiars característiques de la trama urbana del nucli antic de Venècia, els carrers comuns s'alternen amb canals i rius que han obligat a emprar la navegació marítima fins i tot per al més comú dels transports públics, que aquí, en lloc d'autobusos, són anomenats vaporetto. Llegir mes  Veure les fotografies

Van Gogh a Arle

La relació del pintor holandès amb Arle va ser peculiar i productiva. Sobretot productiva. Tant sols en el període que va passar a la ciutat va concloure tres-centes teles, esbossos i dibuixos. Va ser l'etapa més prolífica i de major qualitat en la seva curta carrera. A Provença hi buscava la llum i la va trobar.  Llegir mes  Veure les fotografies

Tarifa, en l'Any del Desembarcament

Al-Walid ibn Abd al-Malik, sisè califa omeia, jugava amb el seu fill a l'àmplia estança, al costat d'una pila de ablucions en el seu palau de Damasc quan dos missatgers li van portar simultàniament noves des dels extrems del seu regne. La primera anunciava la conquesta de la Transoxiana, a l'Àsia Central, la segona l'èxit en el pas de l'estret, a Occident. El Califat Omeia acabava de posar un peu al país dels Vàndals, a Al-Àndalus.  Llegir mes  Veure les fotografies

La Muntanya de Tariq

El berber Tariq ibn Ziyat a Layti, a les ordres del general iemenita Musa Ibn Nusair, no va poder ni tan sols imaginar que en aquell punt on s'estrenyen les aigües, allà on van creuar les primeres tropes àrabs en la seva conquesta d'un nou món al qual anomenarien Al Andalus, que més d'un mil·lenni més tard apareixerien unes estranyes cabines vermelles des de les quals la gent podria comunicar-se a distància i que aquell peix que menjaven arrebossat i cuit en oli es vendria sobre paper d'estrassa amb el nom de fish'n'chips. Llegir mes  Veure les fotografies

Αθήνα, Atenes!

Ai Soló, Soló! Els grecs sempre sou nens, no hi ha un grec vell. Aquestes paraules les va pronunciar un ancià sacerdot de la ciutat de Sais, al delta del Nil a un dels set savis de Grècia sis segles abans de Crist. Vint-i-sis segles després, a la voràgine de la moderna capital grega, gairebé ningú recorda a Soló, menys encara al de Sais. Llegir més  Veure les fotografies

Les Portes de l'Infern

A principis de l'any 1900 el controvertit autor irlandès George Bernard Shaw va passar uns dies al voltant de Tikitere, prop de Rotorua i del llac homònim. Com el seu personatge Pigmalió, transformant a Elisa Doolitle, Shaw va transformar el lloc rebatejant-lo. Després de la seva visita Tikitere es va convertir en Hell 's Gate, les Portes de l'Infern. Encara que ateu, aquesta va ser la impressió que es va endur l'escriptor d'aquest lloc. Llegir més  Veure les fotografies

Les Litografies del Baró Taylor

Durant gairebé seixanta anys el Baró Taylor va dirigir un extens equip d'escriptors, dibuixants i gravadors que van elaborar un amplíssim inventari del patrimoni històric i monumental de França, publicat en vint i quatre volums.  Llegir més  Veure les fotografies

El Millor de l'Ulster

El van anomenar el cinquè Beatle, però no era músic. Tocava les pilotes, però generalment només ho feia amb els peus. I diuen que, d'acord amb el seu nom, va ser el millor futbolista de tots els temps que el món havia vist. D'altra banda va ser l'únic ídol dels anys seixanta que van compartir a l'Ulster tant catòlics com protestants. Llegir més

Temples a la Jungla

Des de la terrassa més alta, el sol del matí caldeja la superfície rugosa de les pètries campanes que cobreixen les estàtues dels Bodhisattva. Una rere l’altra en una successió que sembla interminable. De lluny el cim del mont Merapi fumeja per sobre els núvols que amaguen les seves faldilles. Sembla una majestuosa apsara, una nimfa celestial, suspesa en l'aire. Borobudur es desperta.  Llegir més  Veure les fotografies

Entre Copes

Voluntària o involuntàriament la ciutat de Logronyo està vinclada al vi que es produeix en una de les denominacions d'origen més conegudes a la península i fora d'ella. També forma part de la ruta jacobea que mena, pel camí francès, als pelegrins cap a Santiago, una etapa que es pot passar entre copes de bon Rioja. Llegir més  Veure les fotografies

Armenis a Venècia

La relació dels armenis amb Venècia ve de lluny, gairebé dels dies de la formació de la ciutat quan els llaços amb Constantinoble eren estrets. Van tenir el seu propi barri, després la seva pròpia església i la seva illa on es va establir una activa comunitat de monjos dedicada als llibres. Lord Byron en va ser un usuari exemplar. Llegir més  Veure les fotografies

La Via Domitia

Circulant per l'autopista A9 que travessa el Llenguadoc, de tant en tant un cartell recorda que ho fem sobre l'antiga Via Domitia, la calçada romana que va unir la província de Tàrraco a Hispània amb la Gàl·lia Cisalpina, els Pirineus amb als Alps. Llegir més Veure les fotografies

L'Illa de Madeira

Madeira és una illa extremadament muntanyosa, amb pics i cims que pugen fins a arribar gairebé als dos mil metres sobre el nivell del mar i que després es deixen caure abruptament sobre valls, gorges i penya-segats. Ho és fins al punt que es podria dir que el seu aeroport està sobre el mar perquè no hi havia un pam on construir-lo. No és completament cert però tampoc falta a la veritat.  Llegir més  Veure les fotografies

La Medina de Tunis

Els seus atapeïts carrerons combinats amb l'amplitud dels patis de les seves mesquites i madrasses, els seus minarets otomans i els seus antics i nombrosos socs li van valer, el 1979, a la medina de la ciutat de Tunis, entrar a formar part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Llegir més  Veure les fotografies