Pedres Menorquines

La prehistòria menorquina es va escriure amb pedres, blocs que es van alinear formant construccions funeràries en forma de nau invertida i pedres ciclòpies que sostenen a altres en uns singulars conjunts megalítics únics al món. Totes elles conformen la que s'ha anomenat cultura talaiòtica de les Balears. Llegir mes  Veure les fotografies

Un Palau vora del Riu

Quan el rei de Siam Phrabat Somdet Phra, també conegut com Rama I el Gran, va decidir traslladar la capital del regne des de Thonburi fins a la veïna Krung Thep, devia pensar en una residència que no desmereixis la del Rei Sol a Versalles. Va fer construir al costat del riu Chao Phraya el Gran Palau Reial de Bangkok, Phra Borom Maha Ratcha Wang. Llegir mes  Veure les fotografies

Cotentin, a l'Oest de Normandia

A vista d'ocell semblaria una desmesurada escullera, i una mica, ja és això. Conté la fúria de l'Atlàntic abans que pretengui esdevenir els corrents marins que travessen el Canal de la Mànega. És una prolongació del massís d’Armòrica i ha vist passar des de les legions romanes als paracaigudistes nord-americans. Llegir mes  Veure les fotografies

La Vall dels Reis

Els antics egipcis van anomenar Ta-sekhet-ma'at, Gran Camp, a la vall que el sol abrasa sota Meretseger, el turó que estima el silenci. El silenci que ha acompanyat durant segles als centenars d'extraordinàries tombes que es van ocultar, excavades a la roca, sota la sorra de la Vall dels Reis. Llegir mes  Veure les fotografies

Alfabets Mediterranis

Quatre mil anys abans de la nostra era es va desenvolupar a Egipte un dels primers sistemes d'escriptura coneguts. Als jeroglífics seguirien alfabets simplificats i, en un món veí, el fenici que donaria lloc posteriorment als alfabets més difosos en l'àmbit mediterrani: el grec i el llatí. Llegir més Veure les fotografies

E la Nave Va

Són àmpliament conegudes les peculiars característiques de la trama urbana del nucli antic de Venècia, els carrers comuns s'alternen amb canals i rius que han obligat a emprar la navegació marítima fins i tot per al més comú dels transports públics, que aquí, en lloc d'autobusos, són anomenats vaporetto. Llegir mes  Veure les fotografies

Van Gogh a Arle

La relació del pintor holandès amb Arle va ser peculiar i productiva. Sobretot productiva. Tant sols en el període que va passar a la ciutat va concloure tres-centes teles, esbossos i dibuixos. Va ser l'etapa més prolífica i de major qualitat en la seva curta carrera. A Provença hi buscava la llum i la va trobar.  Llegir mes  Veure les fotografies

Tarifa, en l'Any del Desembarcament

Al-Walid ibn Abd al-Malik, sisè califa omeia, jugava amb el seu fill a l'àmplia estança, al costat d'una pila de ablucions en el seu palau de Damasc quan dos missatgers li van portar simultàniament noves des dels extrems del seu regne. La primera anunciava la conquesta de la Transoxiana, a l'Àsia Central, la segona l'èxit en el pas de l'estret, a Occident. El Califat Omeia acabava de posar un peu al país dels Vàndals, a Al-Àndalus.  Llegir mes  Veure les fotografies

La Muntanya de Tariq

El berber Tariq ibn Ziyat a Layti, a les ordres del general iemenita Musa Ibn Nusair, no va poder ni tan sols imaginar que en aquell punt on s'estrenyen les aigües, allà on van creuar les primeres tropes àrabs en la seva conquesta d'un nou món al qual anomenarien Al Andalus, que més d'un mil·lenni més tard apareixerien unes estranyes cabines vermelles des de les quals la gent podria comunicar-se a distància i que aquell peix que menjaven arrebossat i cuit en oli es vendria sobre paper d'estrassa amb el nom de fish'n'chips. Llegir mes  Veure les fotografies

Αθήνα, Atenes!

Ai Soló, Soló! Els grecs sempre sou nens, no hi ha un grec vell. Aquestes paraules les va pronunciar un ancià sacerdot de la ciutat de Sais, al delta del Nil a un dels set savis de Grècia sis segles abans de Crist. Vint-i-sis segles després, a la voràgine de la moderna capital grega, gairebé ningú recorda a Soló, menys encara al de Sais. Llegir més  Veure les fotografies

Les Portes de l'Infern

A principis de l'any 1900 el controvertit autor irlandès George Bernard Shaw va passar uns dies al voltant de Tikitere, prop de Rotorua i del llac homònim. Com el seu personatge Pigmalió, transformant a Elisa Doolitle, Shaw va transformar el lloc rebatejant-lo. Després de la seva visita Tikitere es va convertir en Hell 's Gate, les Portes de l'Infern. Encara que ateu, aquesta va ser la impressió que es va endur l'escriptor d'aquest lloc. Llegir més  Veure les fotografies

Les Litografies del Baró Taylor

Durant gairebé seixanta anys el Baró Taylor va dirigir un extens equip d'escriptors, dibuixants i gravadors que van elaborar un amplíssim inventari del patrimoni històric i monumental de França, publicat en vint i quatre volums.  Llegir més  Veure les fotografies

El Millor de l'Ulster

El van anomenar el cinquè Beatle, però no era músic. Tocava les pilotes, però generalment només ho feia amb els peus. I diuen que, d'acord amb el seu nom, va ser el millor futbolista de tots els temps que el món havia vist. D'altra banda va ser l'únic ídol dels anys seixanta que van compartir a l'Ulster tant catòlics com protestants. Llegir més

Temples a la Jungla

Des de la terrassa més alta, el sol del matí caldeja la superfície rugosa de les pètries campanes que cobreixen les estàtues dels Bodhisattva. Una rere l’altra en una successió que sembla interminable. De lluny el cim del mont Merapi fumeja per sobre els núvols que amaguen les seves faldilles. Sembla una majestuosa apsara, una nimfa celestial, suspesa en l'aire. Borobudur es desperta.  Llegir més  Veure les fotografies

Entre Copes

Voluntària o involuntàriament la ciutat de Logronyo està vinclada al vi que es produeix en una de les denominacions d'origen més conegudes a la península i fora d'ella. També forma part de la ruta jacobea que mena, pel camí francès, als pelegrins cap a Santiago, una etapa que es pot passar entre copes de bon Rioja. Llegir més  Veure les fotografies

Armenis a Venècia

La relació dels armenis amb Venècia ve de lluny, gairebé dels dies de la formació de la ciutat quan els llaços amb Constantinoble eren estrets. Van tenir el seu propi barri, després la seva pròpia església i la seva illa on es va establir una activa comunitat de monjos dedicada als llibres. Lord Byron en va ser un usuari exemplar. Llegir més  Veure les fotografies

La Via Domitia

Circulant per l'autopista A9 que travessa el Llenguadoc, de tant en tant un cartell recorda que ho fem sobre l'antiga Via Domitia, la calçada romana que va unir la província de Tàrraco a Hispània amb la Gàl·lia Cisalpina, els Pirineus amb als Alps. Llegir més Veure les fotografies

L'Illa de Madeira

Madeira és una illa extremadament muntanyosa, amb pics i cims que pugen fins a arribar gairebé als dos mil metres sobre el nivell del mar i que després es deixen caure abruptament sobre valls, gorges i penya-segats. Ho és fins al punt que es podria dir que el seu aeroport està sobre el mar perquè no hi havia un pam on construir-lo. No és completament cert però tampoc falta a la veritat.  Llegir més  Veure les fotografies

La Medina de Tunis

Els seus atapeïts carrerons combinats amb l'amplitud dels patis de les seves mesquites i madrasses, els seus minarets otomans i els seus antics i nombrosos socs li van valer, el 1979, a la medina de la ciutat de Tunis, entrar a formar part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Llegir més  Veure les fotografies

Bremen, Museus i Musics

La ciutat va formar part, intermitentment, de la unió comercial de la Lliga Hanseàtica, del seu port van salpar milers d'emigrants amb destinació al nou món i allà van acudir a refugiar-se els cèlebres músics protagonistes de la faula dels germans Grimm. Avui, no molt lluny de ser una ciutat estat, forma, juntament amb el seu port, el més petit dels Länder de la República Federal Alemanya. Llegir més  Veure les fotografies

El Pont de la Torre

No és el més recent ni el més gran, però sens dubte és el més reconegut per l'estructura de les dues torres neogòtiques que el sostenen. El seu perfil figurava en el logotip de famoses sèries d'humor britàniques. El Tower Bridge, el Pont de la Torre, creuat diàriament per més de quaranta mil persones, és una icona consolidada de la identitat de la ciutat de Londres. Llegir més  Veure les fotografies

Carmen i els Turons de Xocolata

Sembla el nom d'un conte i pràcticament ho és. Hi havia una vegada una illa envoltada de més illes on dos gegants enemistats la van emprendre a cops de pedra l’un contra l’altre. Tal era el seu descontentament que la baralla es va perllongar durant dies i dies fins que, finalment, exhaustes, van comprendre que no hi hauria vencedor i van acabar fent amistat. En abandonar l'escenari de la baralla van deixar enrere un enorme caos de pedres soltes que a ulls humans semblen turons. Llegir més  Veure les fotos

Florència, des del Campanar

El visitant està advertit. No hi ha ascensor. A canvi hi ha, ni més ni menys, que 414 inexorables graons que porten fins a la cúspide del campanar de Giotto, a 82 metres del terra. Se succeeixen un rere l'altre, passen per estrets finestrals que proporcionen un indici de la vista que s'estendrà sota els peus quan s’hagi recuperat l'alè.  Llegir més  Veure les fotos

Esgotant Saint Sulpice

George Perec, l'inimitable escriptor nascut a Paris, en el seu esforç per descriure les coses que no val la pena explicar, el que passa quan no passa res, va tractar de censar i enumerar el que existia o passava o succeïa a la plaça de Saint Sulpice. Tot això va acabar plasmat en la publicació, el 1975, de Temptativa d'esgotament d'un lloc parisenc.  Llegir més  Veure les fotos

De Nova Amsterdam a Nova York

Els intents de colonització holandesos al Nou Món no es van veure coronats d'un èxit aclaparador. Al marge d'un territori en la Sud-amèrica amazònica, Surinam, que van conservar fins el 1975 i algunes illes del Carib a les petites Antilles la resta van ser aventures diverses i anècdotes curioses. Alguna amb conseqüències. Llegir més  Veure les fotos

De Machado a Brassens

La frontera pirinenca va presenciar el pas de desenes de milers de persones que fugien de la barbàrie totalitària. Massivament cap al nord després de l'ocupació de Barcelona. Ocasionalment cap al sud quan aquesta mateixa barbàrie es va estendre per gairebé tota Europa, encara que en aquest últim cas fos per fugir del foc per caure a les brases.  Llegir més  Veure les fotos

El Senyor del Bosc

Un dels primers llibres que recordo haver llegit és El secret del bosc vell, de l'escriptor de Belluno, al Vèneto, Dino Buzzati. En el seu conte, Buzzati, parla d'un antic bosc, on els arbres estan habitats per genis, follets i vents amb nom propi que posseeixen el do de la paraula. Llegir més  Veure les fotos

El Llibre de Kells

Kells és una petita població del comtat de Meath que compta amb uns cinc mil habitants Dista uns seixanta-cinc quilòmetres de Dublín. L'obertura de l'autopista M3 l'ha aproximat considerablement a la capital, en reduir el temps de desplaçament i convertint-la en desitjable com a alternativa per viure. Mil dos-cents anys abans que existís l'autopista s'estava acabant de construir el monestir. Els víkings havien saquejat Iona, a les Hèbrides escoceses, expulsant als monjos de Sant Columba i matant-ne a seixanta-vuit. Aquests van buscar refugi a Irlanda. Llegir més  Veure les fotos

Un Bastó Batak

És la principal eina dels bruixots Batak. Amb ell convoca la pluja, el benestar i la protecció de la comunitat, allunya els enemics, és la panacea per a gairebé tot. En diuen tunggal panaluan o tunggal malek o malehat. El bastó màgic del sacerdot. Llegir més  Veure les fotos

La Teta de Julieta

Verona va ser una important urbs romana envoltada en les aigües del riu Adige; a l'Edat Mitjana es va unir a la Lliga Llombarda i les successives senyories que la van dirigir la van convertir en la pròspera ciutat comercial que va seguir sent quan es va incorporar a la República de Venècia. No obstant això és fonamentalment coneguda per la trista història de dos infortunats amants.  Llegir més  Veure les fotos