El País Toraja

2017-10-25 09:51

Plou. No para de ploure. M'agrada la pluja però això és una exageració. No cau una gota rere l'altra. Arriben totes juntes. Incessantment. Si el Lord Jim de Joseph Conrad hagués visitat aquesta terra hauria cregut que havia caigut per la borda del Patna en lloc d'haver desembarcat. És Tana Toraja, el país dels Toraja a les illes Cèlebes.


Macassar, o pel seu altre topònim Ujung Pandang, no és encara país Toraja, però és una porta pràcticament obligada, s'arribi per aire o per mar. Una ciutat que el mateix Conrad va descriure com the prettiest and perhaps, cleanest looking of all the towns in the islands. (La més bonica i potser, la que sembla més neta de totes les ciutats de les illes). Ni tan sols un segle més tard, en una guia dels anys vuitanta, es podia llegir: The capital of Sulawesi province is also its foremost, grottiest, noisiest, dirtiest city. (La capital de la província de Sulawesi és també la principal ciutat, més cutre, més sorollosa, i més bruta.) Al segle XVI ja era un dels principals centres comercials del sud-est asiàtic. Aquí es van establir comerciants i mercaders xinesos, indis, siamesos, àrabs, javanesos, malais i portuguesos abans de l'arribada 1667 de la VOC, Veerenigde Oost-Indische Compagnie, la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Es carregaven i es descarregaven, es venien i compraven riques teles, perles, or i coure, càmfora i nou moscada, clau i altres espècies provinents de les veïnes Moluques. El primer que van fer els holandesos va ser ocupar i canviar el nom de la fortalesa construïda pel sultà de Gowa que guardava la ciutat, Fort Rotterdam, ara Beteng Ujung Pandang, alberga un parell de museus. Un parell de mesquites i el barri xinès poden completar la visita que pot acabar al costat del port on un agradable passeig marítim, Pantai Losari, està ple de paradetes on es pot menjar algun mos indonesi.


A mig camí de les terres altes de Sulawesi, o Cèlebes, s'estén Danau Tempe, el llac Tempe, al costat de la ciutat de Sengkang, coneguda per les seves sedes manufacturades. A una hora en canoa s'arriba als poblats de pescadors Buguis de Salotangah i Batu Batu. Les seves cases de fusta suren sobre les aigües que els alimenten.

Per als habitants Buguis de les costes el mot Toraja significa la gent de les terres altes. Al llarg de dos segles d'ocupació els holandesos no es van preocupar d'ells a causa del difícil accés al seu territori i a l'escassa productivitat d'aquest. A finals del segle XIX els va importar més l’expansió de l'Islam entre els macasaressos i els buguis. Van enviar missioners per convertir al cristianisme als animistes toraja.

Ja a Tana Toraja, Rantepao i Makale són els principals centres urbans des dels quals recórrer el país. A prop, en el mercat de Sangalla, sota les carpes de lona ataronjada, es pot adquirir qualsevol cosa en les seves parades, algunes poca cosa més que uns draps estesos sobre el terra. Els accessoris de cuina s'alternen amb roba interior i amb el mercat de queviures. En aquest hi ha des dels omnipresents bitxos vermells i verds a gossos i ratpenats ja cuits. Menjars més mundans: verdures, peix sec de la costa i peix fresc del llac, fins i tot anguila viva. Calendaris religiosos es barregen amb altres en què les models semblen provenir d'un futur passat.

Els Toraja són especialment reconeguts pels seus complexos ritus funeraris i pels seus particulars enterraments en penya-segats rocosos, coves i fins i tot en arbres. Tallen estàtues de fusta per representar els seus morts. Les anomenen Tau tau, guarden per sempre les tombes dels morts i protegeixen als vius. Tau tau significa homes, i són realment com a tals, Intenten emular les faccions dels que ja han abandonat aquest món. Els familiars els vesteixen, els deixen aliments, beguda i fins i tot cigarrets.


Entre Rantepao i Makale, els enterraments de Lemo són espectaculars. La paret rocosa del turó sembla un bloc d'habitatges on els habitants treuen el cap simultàniament als balcons, recolzats sobre les baranes. El que semblen finestres no són altra cosa que més nínxols funeraris. Els Tau tau donen la sensació, en alguns casos, d'estar aplaudint un imaginari espectacle que esdevé davant els seus ulls de mirada perduda. No gaire lluny, a Kambira, s'utilitzen les cavitats dels arbres, que posteriorment són segellades, per als enterraments de nens i nadons. A Bira hi ha un cementiri similar en una paret, però els Tau tau semblen més relaxats, plàcidament asseguts i amb unes faccions més elaborades. També hi ha crucifixos i alguna inscripció en la qual es llegeix Selamat Jalan, bon viatge. A Tampagallo i a Londa hi ha inhumacions col·lectives a l'interior de coves poc profundes i en compartits sarcòfags en forma de canoa. Aparentment són més descuidades. Els cranis es troben fins i tot sobre un calze florit i en taüts entreoberts. De Londa una llegenda compte que els aquí enterrats són descendents de Tangdilinoq, qui va ser un cap Toraja quan el seu poble va ser forçat a desplaçar-se fins les muntanyes després de ser expulsats ​​de la regió de Enrekang. De Tampagallo es diu que són descendents de Tamborolangiq, el primer ancestre, aquell que baixà dels cels per una escala de pedra.

Dispersos en el territori encara hi ha poblats tradicionals: Ke'te'kesu ', Palawa, Bori. Les cases ancestrals es diuen Tongkonan i solen agrupar al voltant d'una esplanada comú on es comparteixen les petites i grans coses que s'acaben anomenant vida. Segons la llegenda el primer Tongkonan va ser construït al cel per Puang Matua, el creador, sobre quatre pilars i un alt teulat fet amb roba de l’índia. Quan el primer ancestre va descendir a la Terra va edificar de la mateixa manera la seva casa.

Des del cafè de Batu Tumonga, a Lempo, el panorama és excepcional. Cap al sud, rere Rantepao, s'estenen la vall de Sa’dan i les muntanyes del país Toraja mentre la boira puja sobre els camps d'arròs ja irrigats. En ells, entre l'aigua que envolta els brots, es reflecteixen els núvols que anuncien un imminent i garantit nou xàfec.  De nou l'aigua sembla abraçar-ho tot, búfals, tau tau, tongkonans i al propi país. Sobre la barana una solitària ampolla de cervesa Bintang sembla no necessitar cap reflex.

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies