Washington (Irving)

2014-04-29 10:27

Partint de la plaça Nova de Granada i ascendint per la costa de Gomérez, un cop passada la porta de les Magranes, pujant encara una mica més, s'arriba al passeig del Generalife. Allà cal parar uns segons per recuperar l'alè. En aixecar la vista del terra, a mà dreta, de l'altra banda del carrer, queda l'hotel Washington Irving. Una ruïna semiabandonada.


Un dia no gaire llunyà, a finals de la dècada dels noranta, va tancar les portes al públic. Fou un bulliciós hotel de tres estrelles, amb una immillorable ubicació a l'interior del recinte de l'Alhambra. En temps millors, durant les dècades dels seixanta i setanta, la clientela, majorment nord-americana, feia anar i venir a una trentena d'empleats. A l'antiga recepció van demanar acomodament el pintor Fortuny i l'escriptora nord-americana Helen Nicholson. Anteriorment, en aquest mateix espai, havia existit una fonda des del segle XVII. Es deia Siete Suelos. I es diu que allà van allotjar bona part dels autors romàntics que van visitar Granada, entre ells, el 1829, el mateix escriptor nord-americà que va donar nom a l'hotel, abans que li fos concedida autorització per pernoctar en els palaus nassarites.


Mentre d’aquest costat de la vorera cauen les lletres del nom de l'hotel, a l'altra banda una placa propera a la porta de la Justícia i una estàtua de bronze rememoren la visita de l'escriptor a Granada. Irving ja havia publicat algunes de les seves obres, entre elles la llegenda de Sleepy Hollow, quan, durant una estada a París a l'hivern de 1826, va rebre d'Alexander Hill Everett, ambaixador nord-americà acreditat a Espanya, una invitació per visitar Madrid. L'ambaixador posseïa una important biblioteca sobre història d'Espanya que va fascinar a Irving. De les seves consultes i estudi i de la seva curiositat sobre la península va sortir el germen que forjaria la base de diverses de les seves novel·les. Irving, va començar a utilitzar la vasta documentació que tenia a la seva disposició per combinar història i ficció, un gènere prolífic avui en dia.

En els viatges per Andalusia Irving havia residit al Puerto de Santa Maria, a la badia de Cadis, a la cantonada del carrer Palacios amb San Bartolomé, on arribaria un 24 d'agost convidat per la família Bölh de Faber, emparentats amb els Osborne, abans d'iniciar el periple que el portaria fins a Granada. Una llosa de marbre a la façana de l'edifici dóna fe de l'esdeveniment.


El 1829 va obtenir permís per residir a la mateixa Alhambra, encara habitada en aquella època. Volia romandre en l'escenari de les seves narracions, tal com ell mateix deia per aconseguir alguns escrits que el connectessin amb el lloc. Va poder instal·lar-se en una sala dels palaus nassarites, on avui una altra placa recorda la seva estada al lloc, prop de la torre de Comares.

Però aquest mateix any, 1829, va ser reclamat per ocupar la secretaria de la legació nord-americana a Londres. Irving no va poder declinar l'oferta i el mateix mes de juliol va partir cap a la capital britànica. Ja al gener de l'any anterior havia publicat el primer dels seus treballs sobre Espanya: The Life and Voyages of Christopher Columbus. Durant la seva etapa londinenca Irving va perfilar la resta de les seves novel·les dedicades a la història peninsular: Chronicles of the Conquest of Granada, Voyages and Discoveries of the Companions of Columbus i Tales of the Alhambra, aquesta última publicada simultàniament als Estats Units i Gran Bretanya.

Washington Irving tot tornaria a Espanya com a ambaixador entre 1842 i 1846, any en què retornaria definitivament a casa seva a Sunnyside, Nova York.

Les seves obres espanyoles, han tingut àmplia difusió, però cap d'elles al nivell dels Contes de l'Alhambra, escrita a l'estil de les anteriors sobre una sòlida base històrica i en una línia que, de vegades, recorda a les narracions que van llegir a Harun al Rashid en les Mil i una Nits. Els Contes de l'Alhambra semblen un souvenir més en les prestatgeries de les botigues de la Bibarrambla o de la Alcaicería granadina, on una mateixa portada té el títol en alemany, al costat d'altres en francès, japonès o rus. Un best seller del segle XIX i encara en venda.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos