Al País del Foie Gras
La Dordogne correspon, grosso modo, a l'antiga província del Perigord a l'Aquitània francesa. Es mereix pels suaus paisatges tallats pels seus plàcids rius, per la rica i variada gastronomia i els seus vins, tot i no ser tan reconeguts com els de Bordeus ni els de Borgonya. També pels innombrables castells, un d'ells, el de Milandes, va ser adquirit per Josephine Baker per als seus dotze fills adoptius.
Les seves ciutats més poblades són Bergerac i Perigueux, aquesta última capital del departament, però Sarlat-la-Canéda, al cor del Perigord Negre, té un encant especial i conserva un extraordinari patrimoni medieval. Sarlat va ser la primera ciutat francesa que es va beneficiar de la llei Malraux de 1962 per la qual es protegien antics nuclis medievals i altres monuments del país i s'establien uns estrictes criteris de restauració.
Sarlat està partida per la Rue de la République, un dels pocs carrers oberts al trànsit al centre de la ciutat. I no sempre, ja que en els dissabtes de mercat està ocupat per les paradetes i la miríada de curiosos que pul·lula entre elles. Per la rue de Magnanat o per la paral·lela des Consuls s'arriba a la place de la Liberté, autèntica plaça major on hi ha l'ajuntament i també se celebra mercat. En un costat s'obre a la place du Marché des Oies, un petit complement. En els seus comerços es troben les especialitats de la regió, patés o rillettes d'au en nombroses varietats i per descomptat la seva majestat el foie gras. D'ànec o d'oca, macerat o mi-cuit, en llauna o pot de vidre i en qualsevol de les múltiples marques dels productors locals. Tampoc hi manquen les preuades tòfones negres en una de les principals àrees productores de tota França, els bolets i les castanyes, ni els vins de la regió: els potents Bergerac, els dolçament afruitats de Monbazillac o els vellutats Pécharmant.
Prop de la place de la Liberté es troba l'església de Sainte Marie, convertida en mercat cobert per l'arquitecte Jean Nouvel, fill de Sarlat. Tampoc està lluny la catedral de Saint Sacerdos. Rere d'ella hi ha una antiga lanterne des morts, de les quals es diu que s'usaven per orientar els difunts en la foscor, a la qual anomenen torre de Saint Bernard i que es va utilitzar ocasionalment com a capella funerària ja que al seu costat encara es poden veure antics sarcòfags de pedra en el que va ser el cementiri adjacent a la catedral. La torre es va construir per commemorar el retorn del sant de les croades en 1147. Un altre edifici singular és la Maison de la Boétie, a la place du Peyrou, on va habitar l'escriptor humanista i fill de la ciutat, Étienne de la Boétie.
L'ambient que proporciona el casc antic ha estat utilitzat per rodar llargmetratges d'època, no és d'estranyar trobar a la llista a Jeanne d'Arc de Luc Besson, La Fille d'Artagnan de Bertrand Tavernier o Els Duelistas de Ridley Scott.
Sarlat, sense posseir cap fortificació extraordinària va estar ben protegida pels nombrosos castells que hi ha als voltants. Només seguint el curs del Dordogne hi ha els de Beynac i Castelnaud.
La regió és rica en jaciments arqueològics de la prehistòria i coves naturals. Seguint la conca del riu Vézère es troben Lascaux i la seva rèplica Lascaux II a Montignac. Font-de-Gaume a Les Eyzes de Tayac, Rouffignac i a La Bugue l'anomenada catedral de vidre de Proumeyssac. Lascaux conté a la Salle des Taureaux unes excepcionals pintures rupestres policromades. Van ser pintades fa disset mil anys.
En el curs del Vézère, tributari del Dordogne, continuen els exemples del paleolític regional. Al costat de Peyzac le Moustier està La Roque Saint Cristophe. Als penya-segats que s'aboquen al riu s'intueix ja des de lluny una franja que sembla tallar-los per la meitat. En realitat són els habitatges troglodítics que van ser habitats des de la prehistòria fins acabada l'Edat Mitjana.
El riu Vézère es troba amb el Laurence allà on està Montignac, una altra petita població que conserva estrets carrers medievals i cases amb façanes de bigues de fusta. El castell que va ser destruït al segle XIX guardava un dels guals del riu.
Encara que ja fora dels territoris del Perigord, Rocamadour està en el Haute Quercy, al departament del Lot, aquesta població va ser un important centre de peregrinació a l'edat mitjana. A l'esplanada que es troba a meitat d'un penya-segat d'uns cent cinquanta metres es concentren set temples i santuaris: la basílica de Saint Saveur, la cripta de Saint Amadour, les capelles de Sainte Anne, Saint Blaise, Saint Jean Baptiste i Sant Michel i l'església de Notre Dame, on es troba la Verge Negra. Els pelegrins que acudien a contemplar la imatge ascendien de genolls els dos-cents setze esglaons que duen fins al santuari i un cop allà feien les seves ofrenes o dipositaven els seus exvots. A Rocamadour també es produeix un excel·lent formatge de cabra que ha merescut el reconeixement de la seva denominació d'origen controlada.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
