Roses de Picardia, ara fa Cent Anys

Ja fa un segle, entre el 20 i el 21 d'abril de 1918, Corto Maltès vivia l'inici de la primavera a la vora del riu Somme, al nord de França, durant les últimes accions bèl·liques de la Primera Guerra Mundial. Allà presència com va ser abatut el cèlebre Baró Roig, Manfred von Richthofen, en l'episodi que Hugo Pratt va titular Côtes de Nuits i Roses de Picardia. Llegir mes

Els Vells Cafès de Braga

Al casc antic de la ciutat portuguesa, veïna de Porto, es conserven tres cafès que solem anomenar, no sense una certa satisfacció, d'aquells de tota la vida. En aquest cas tota la vida va començar a la segona meitat del segle XIX. Llegir mes  Veure les fotografies

Baux de Provença

Les Plus beaux villages de France és una associació de 157 municipis que reuneix i promociona les localitats més boniques de França. Les Baux de Provença, penjada sobre un gran promontori rocós a la Serra de les Alpilles, és una d'elles. Llegir mes  Veure les fotografies

Christchurch, N.Z.

Les tranquil·les aigües del riu Avon (el Avon de Hampshire, no confondre amb els Avon de Devon, Bristol o del Warwickshire) desemboquen plàcidament al Canal de la Mànega a Christchurch, al costat de la estiuenca Bournemouth. Invertint pràcticament del tot un globus terraqüi es podria, exceptuant la precisió al voltant dels rius Avon, repetir la mateixa frase.  Llegir mes  Veure les fotografies

Al Sud del Rosselló

On la costa es torna abrupta i, on abans de dir-se brava es diu vermella, en un territori que es coneix com la Marenda i on els Pirineus, en el seu descens cap al mar, es tornen suaus i prenen el nom de Serra de les Alberes.  Llegir mes  Veure les fotografies

La Ciutat dels Escriptors

Edimburg, la capital escocesa, sembla haver exercit algun magnetisme especial amb la gent de lletres. Nombrosos autors han nascut o residit a la ciutat, fins al punt que hi ha diversos monuments i un museu dedicat a ells.  Llegir mes  Veure les fotografies

Rotterdam, en Obres

La ocupació d'Holanda per l'Alemanya nazi va ser ràpida a causa de la seva contundència. Rotterdam va quedar pràcticament esborrada del mapa forçant la rendició del país. Acabada la guerra va començar la reconstrucció. La de la ciutat va ser diferent a la d’altres i avui en dia s'ha convertit en un catàleg d'arquitectura avantguardista a l'aire lliure. Llegir mes  Veure les fotografies

Niebla, una Taifa Occidental

Niebla, a mig camí entre El Condado i l'Andévalo, a la ruta de Sevilla a Huelva a una trentena de quilòmetres d'aquesta última i al costat del llit del Rio Tinto que abans, quan li deien Luxia, va ser navegable fins a la mateixa ciutat, conserva en un admirable bon estat l'anell de muralles que encerclen per complet el seu casc antic. Llegir mes  Veure les fotografies

Bon Any 2018 

Als 284.712 lectors que heu visitat 1.199.952 pàgines en aquest 2017 que s'acaba.

Gràcies a tots pel vostre temps i que el 2018 sigui un any millor per a tothom.

Salut!!

Trieste, el No Lloc

Ciutat canviant, tornassolada, límit i frontera dúctil. Alguns l'han definida com un no lloc, un lloc atòpic. Trieste ho és tot i res, es complementa i és contradictòria. Tot això - i res - l'han convertit en bressol i lloc de pas i estada d'escriptors que han deixat en les seves pàgines constància de tals matisos.  Llegir mes  Veure les fotografies

Somni d'un Matí d'Hivern

En el solstici hivernal de 1918 Corto Maltès és despertat per un corb enmig de les ruïnes de Stonehenge. Així arrenca una nova aventura del maltès que en la ficció va començar ara fa cent anys, era l'episodi de Les Cèltiques anomenat Songe d'un Matin d'Hiver i en el què Hugo Pratt fa una clara referència als personatges de la mitologia britànica que participen de l'obra de Shakespeare A Midsummer 's Night Dream, el Somni d'una Nit d'Estiu.

Miradors Lisboetes

La capital portuguesa, com la italiana, Roma, s'estén, d'una manera gairebé mítica, sobre set turons, un fet que propicia trobar punts elevats, miradouros, des dels quals poder atalaiar els barris des de les altures.  Llegir mes  Veure les fotografies

On va néixer Goya

Fuendetodos és una petita població aragonesa on amb prou feines viuen cent setanta ànimes. És tranquil·la, un autèntic recés de pau fins al moment en que d’algun autocar descendeixen els alumnes que van a visitar l'essència de la localitat on va néixer el pintor Francisco de Goya, aquí omnipresent. Llegir mes  Veure les fotografies

La Ciutat dins del Palau

Il·liri, nascut a Salona, Dalmàcia, Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va arribar al cim del poder a Roma el 20 de novembre de l'any 284, establint una reforma de govern que es coneixeria com la Tetrarquia, dividint el control de l'estat entre dos Augustos i dos Cèsars, entre Orient i Occident. Quan l'any 305, als seus 59 anys d'edat, es va retirar, va tornar a la seva terra natal on havia aixecat un monumental palau que amb el temps contindria a una ciutat en el seu interior. Spalatum per als romans, Spalato per als italians i Split en llengua croata.  Llegir mes  Veure les fotografies

L'Illa de les 500 Esglésies

Míkonos, la capital egea del turisme de sol i platja, de les festes, la disbauxa i l'hedonisme sense límit, posseeix curiosament un índex insospitadament desproporcionat d'esglésies, oratoris, ermites i capelles. Potser sigui per compensar els excessos.  Llegir mes  Veure les fotografies

Sota la Bandera de l'Or

És el nom del segon episodi de Les Cèltiques on Hugo Pratt situa a Corto Maltes enmig de la Primera Guerra Mundial, l'aventura succeeix després de la batalla de Caporetto, el 24 d'octubre de 1917, fa cent anys. En ella Corto coneix a uns joves Ernest Hemingway i Aristòtil Onassis en un confús escenari bèl·lic en un Vèneto de fronteres volubles. Llegir mes  Veure les fotografies

El País Toraja

Plou. No para de ploure. M'agrada la pluja però això és una exageració. No cau una gota rere l'altra. Arriben totes juntes. Incessantment. Si el Lord Jim de Joseph Conrad hagués visitat aquesta terra hauria cregut que havia caigut per la borda del Patna en lloc d'haver desembarcat. És Tana Toraja, el país dels Toraja a les illes Cèlebes. Llegir mes  Veure les fotografies

Benvinguts al Nord

Bienvenue chez els Ch'tis és el títol original de la comèdia francesa de Dany Boon estrenada el 2008. El llargmetratge és una àcida paròdia de la vida a les regions septentrionals de França, a Nord - Pas de Calais. Sota elles, en el Somme hi ha la florida regió de Picardia i els amargs records de la guerra a les trinxeres.  Llegir mes   Veure les fotografies

La Sublim Porta

Des de la terrassa del Cafè Loti, sobre l'últim dels set turons d'Istanbul, la vista mostra com la Banya d'Or separa la ciutat nova, a l'esquerra, del vell Serrallo i els records de passats imperis. Més enllà s'intueix Àsia. Sobresurten els ponts entre les dues ribes amb el seu frenètic trànsit i els nombrosos minarets que es projecten cap a les altures convocant als creients. Llegir mes  Veure les fotografies

L'Illa de la Calma

Cal una certa voluntat per arribar-hi. No hi ha aeroport, per tant l'única via és la marítima que l'enllaça amb el Port d'Eivissa. Les seves dimensions han limitat forçosament la capacitat d'absorbir visitants, fet que l'ha allunyat lleugerament del turisme de masses. Formentera està encara relativament aïllada de la resta de les seves veïnes majors i de la resta del món.  Llegir mes  Veure les fotografies

El Gran Canal

Els passatgers, després d'haver triat el baixador adequat a Piazzale Roma, aborden amb la precaució indispensable la passarel·la que els puja al vaporetto. D'allà surt la línia 1, la que recorre sense presses l'aparador de totes les vanitats que van créixer sobre el reflex de les aigües de la gran avinguda aquàtica que serpenteja entre els barris venecians. Llegir mes  Veure les fotografies

Un Assaig Beatnik

A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, acabada l'adolescència i sense comprendre el que va passar durant el servei militar, va arribar el moment de descobrir els primers llibres que es publicaven és aquesta part d'Europa d'una, aleshores, encara poc coneguda generació de rebels sense causa, que, també aquí, va llançar a alguns joves a la carretera. Llegir mes  Veure les fotografies

Les Cases de l'Onyar

És una de les imatges més conegudes de Girona, la de les façanes que treuen el cap a ponent i reflecteixen el seu colorit sobre les aigües del riu Onyar travessant la ciutat entre el Pont de Pedra i el de Sant Feliu. Llegir mes  Veure les fotografies

L'Ambaixada del Cel

És un Estat dins d'un altre Estat que tan sols ocupa una petita part d'una ciutat, tot just mig quilòmetre quadrat. El Vaticà és com una ambaixada a la Terra del Regne del cel. Cap altra religió aspira a tenir semblant legació terrenal. Llegir mes  Veure les fotografies

Napier, la Ciutat Art Deco

Notes de fox-trot i de dixie flueixen al llarg dels carrers en un volum cada vegada més perceptible. Seguint-les s'arriba a una placeta on una banda que sembla sortida d'alguna petita ciutat d'Alabama o de Missouri s'esplaia arrancant-les dels seus instruments. Les parelles dansen al ritme, vestides com si encara visquessin en els feliços anys vint. Les façanes de les cases que els envolten són acords. És Napier, Nova Zelanda. La ciutat del Art Deco. Llegir mes  Veure les fotografies

Eslovènia, la Costa Breu

Eslovènia no és un microestat, però tampoc un país molt extens. En el seu occident davalla de les muntanyes del Parc Nacional Triglavski, vora Àustria pel corrent del riu Isonzo, Soča en eslovè, que va ser fronterer amb Itàlia. En conseqüència la costa és un breu testimoni adriàtic i un pessic de Istria. Llegir mes Veure les fotografies

Lady Isabella

No diré que estigui com en el seu primer dia, però Lady Isabella es conserva força bé per haver superat de llarg el seu primer segle i mig. Una altra Lady, Lady Dundas va descobrir el 27 setembre 1954 una placa per commemorar el seu primer centenari. Lady Isabella és, ni més ni menys, una enorme noria de 22 metres de diàmetre i gairebé dos d'ample, que va ser emprada per bombar l'aigua de les mines de Laxey. Llegir mes  Veure les fotografies

Al País del Foie Gras

La Dordogne correspon, grosso modo, a l'antiga província del Perigord a l'Aquitània francesa. Es mereix pels suaus paisatges tallats pels seus plàcids rius, per la rica i variada gastronomia i els seus vins, tot i no ser tan reconeguts com els de Bordeus ni els de Borgonya. També pels innombrables castells, un d'ells, el de Milandes, va ser adquirit per Josephine Baker per als seus dotze fills adoptius. Llegir mes  Veure les fotografies

Ícar a Ronda

La ciutat malaguenya és fonamentalment coneguda pel penya-segat del Guadalevín que separa els seus barris i pel Pont Nou que els uneix a través dels seus altíssims arcs. És una imatge que els gravats de David Roberts es van encarregar de difondre en els anys en què el Romanticisme va posar de moda els paisatges orientalitzants i de ruïnes del passat. No obstant això altres fills il·lustres que van néixer als anys de l'apogeu d'Al Àndalus han estat més reconeguts a Orient que a la seva terra. Llegir mes  Veure les fotografies

Les Tres Fonts de Mavrogenus

Nicolaos Mavrogenus va ser un dels fills pròdigs de Paroikia, la major població de l'illa de Paros, a les Cíclades gregues. Enyorat del seu Egeu natal i ja governador de Valàquia va decidir beneficiar a la petita pàtria dotant-la a càrrec seu d'un subministrament públic d'aigua potable: tres belles fonts de marbre. Llegir mes  Veure les fotografies

Miracle a la Vinya

El barri de la Vinya, un dels més populars del centre històric de Cadis, va rebre aquest nom per una raó òbvia, en aquesta part de la ciutat, una de les més baixes respecte al nivell del mar, es va conrear, en el seu moment, el raïm. Els diumenges al migdia alguns dels seus carrers desborden, en les taules que els restaurants treuen al carrer, de comensals que gaudeixen del peixet fregit i altres delícies de la cuina gaditana: sardina, llagostins, huevas adobades ... Llegir mes  Veure les fotografies

Hampstead, Londres

Hampstead Village és un elegant barri del districte de Camden, al nord de Londres, que disposa a més d'una de les majors zones verdes de la Ciutat, Hampstead Heath. Residència de famílies benestants també va atreure artistes, pintors i poetes que van trobar aquí la seva font d'inspiració. Llegir mes  Veure les fotografies

En els Meandres de l'Ebre

A la comarca de la Ribera Baixa, en terres aragoneses, el riu discorre mandrosament per terrenys d'argiles i calcaris que l'obliguen a retorçar-se en el camí cap al Mediterrani, formant sinuosos meandres encaixats successivament un darrere l'altre, serpentejant entre les poblacions que viuen de les seves aigües. Llegir mes  Veure les fotografies

Milà o la Radiografia d'un Record

... Els records són fragments de vida arrencats al buit. Res els amarra. Res els fondeja, res els fixa. Pràcticament res els ratifica. (Georges Perec

Es tracta d'una placa radiogràfica antiga, ha de vorejar els trenta cinc anys si és que encara no els té. Examinant-la al contrallum s'observen clarament alguns buits, algunes mancances. De fet és el que predomina. El pas del temps ha deteriorat notablement la imatge. Llegir mes Veure les fotografies

Un Lloc Anomenat Granyena

Granyena de Segarra és una petita població que amb prou feines habiten cent quaranta ànimes. Es recull a la cara meridional d'un turó que destaca entre les ondulades planes sembrades de cereals en terres lleidatanes, a l'ombra d'una antiga fortalesa templera. Llegir mes  Veure les fotografies