La Plaça d'Edith Piaf
Gluges és una petita població al nord de la regió de Quercy, avui al departament del Lot, al sud-oest francès. La vintena de cases que el componen s'alineen sota la protecció d'un gran faralló rocós on, antigament, es van obrir alguns habitatges troglodítics. Des de 1997, la petita plaça que hi ha davant de l'església del segle XIX du el nom de l'autora de la Vie en Rose, la diva gal·la Edith Piaf. Llegir més Veure les fotografies
Procida, Itàlia
És la més petita de les illes del golf de Nàpols, no arriba als quatre quilòmetres quadrats, i és a mig camí entre la ciutat i l'illa d'Ischia. La tercera és la cèlebre Capri, més al sud. Segons Plini i Estrabó, Procida va ser separada de terra ferma a causa d'un gran terratrèmol que va tenir lloc durant l'erupció del Mont Epomeu, a Ischia. Llegir més Veure les fotografies
La Casa de Keats
John Keats, va ser contemporani de Percy Bysshe Shelley i de Lord Byron, amb els quals va encarnar la segona onada de poetes romàntics britànics seguint les petjades de Samuel Taylor Coleridge i William Wordsworth. La casa on va residir Keats va ser amenaçada d'enderrocament, però diplomàtics anglesos i nord-americans van impulsar el projecte de mantenir-la com un museu dedicat al poeta. Amb el títol de Keats-Shelley Memorial House es va inaugurar l'abril de 1909. Llegir més Veure les fotografies
Les Portes de Colònia
Colònia va disposar, des de temps de Roma, d'unes muralles fortes per assegurar la defensa de la ciutat. Posteriorment, en època medieval, es van aixecar noves muralles i portes per franquejar-les, algunes han arribat fins als nostres dies. Llegir més Veure les fotografies
Conques, a Aveyron
La petita població de Conques, a l'antiga província de Rourge i a pocs quilòmetres de la Vall del Lot, avui entre els departaments de Cantal i d'Aveyron, conserva l'encant d'haver preservat l’aparença medieval a l'ombra de la gran abadia de Sainte Foy, en la mesura del que en queda, una joia del romànic. Llegir més Veure les fotografies
Fauvistes a Cotlliure
A principis del segle XX, Cotlliure havia començat a atreure l'atenció d'artistes que es van aplegar a la població costanera com a centre preferent de les estades de treball. Ja des del 1905, Henri Matisse i André Derain la van prendre com a base. Matisse hi residí, periòdicament, fins al 1914. Altres pintors van ser convidats a Cotlliure: Albert Marquet, Juan Gris, Henri Manguin i Charles Camoin. Aquí, Matisse va pintar nombrosos paisatges. Si Ceret va ser la meca del cubisme, Cotlliure es va convertir en la del fauvisme, el moviment pictòric d'arrels expressionistes sorgit a París. El nom, despectiu, va néixer de les crítiques que van rebre al Saló de Tardor de 1905, anomenant-los fauves, bèsties. Llegir més Veure les fotografies
Els Bronzes d'Oviedo
La capital asturiana està sembrada amb més d’un centenar d’estàtues, majoritàriament de bronze que, impassibles sota la pluja cantàbrica, decoren els carrers del centre urbà. Representen personatges reals i ficticis, que són o han estat, cèlebres i als quals la ciutat ret homenatge. Llegir més Veure les fotografies
La Vila del Llibre
Urueña és un poble singular, no per les seves ben conservades muralles medievals ni per les vistes que té sobre les planes val·lisoletanes de Tierra de Campos, sinó per la particularitat que els seus, amb prou feines, dos-cents habitants disposen de més llibreries que bars. Llegir més Veure les fotografies
Les Esglésies d'Àneu
Paral·lela a les valls d'Andorra, Aran o a la del Boí, amb les cèlebres esglésies romàniques, la vall d'Àneu, amb les seves recòndites variants, també amaga els tresors arquitectònics del canvi de mil·lenni, encara que no siguin tan espectaculars o famosos com els veïns. Llegir més Veure les fotografies
La Línia Pérez
Acabada la Guerra Civil i amb la incerta evolució de la Segona Guerra Mundial a Europa, el nou govern feixista espanyol va decidir crear una línia defensiva al llarg dels Pirineus per prevenir una potencial invasió de la península. Llegir més Veure les fotografies
Els Escacs de Lewis
Lewis és la més gran de les Illes Hèbrides, a l'oest d'Escòcia i, encara a l'oest d'aquesta, a la badia de Uig, es va trobar el 1831 un curiós tresor. Setanta-vuit extraordinàries peces d'escacs del segle XII tallades en ivori. Llegir més Veure les fotografies
Aquest és un dels capitols del darrer llibre dels Diaris de Viatges, Escandinàvia (www.niceditions.com). Un dels que estarà a la venda aquest Sant Jordi
Nou disseny dels Diaris de Viatge. Renovem les portades i la maquetació interior, amb correccions i ampliacions en alguns casos, com el de les Escapades Literàries, amb nous capitols afegits.
Morituri te Salutant
Els espectacles que van abarrotar de públic els amfiteatres romans van ser, fonamentalment, de dos tipus: aquells en què van participar parelles o grups de lluitadors, que van ser coneguts com a munera i aquells en què els protagonistes van ser bèsties salvatges enfrontant-se als seus caçadors o lluitant entre elles, aquestes van ser les venationes. Llegir més Veure les fotografies
Bon Any Nou 2023
Als 256.280 lectors que han passat per les nostres pàgines durant aquest 2022 que acaba.
Moltíssimes gràcies a tots pel vostre temps i que 2023 sigui un gran i millor any per a tots. Salut!
Beaumaris, rere la finestra
“L'absence n'est-elle pas la plus certaine, la plus efficace, la plus vivace, la plus indestructible, la plus fidèle des présences?”
Marcel Proust
Stavkirkes, les Esglésies del Drac
A Dinamarca i Suècia, com en altres regions del nord d'Europa, les velles esglésies van ser progressivament substituïdes per construccions de pedra, però, la tradició de construir-les de fusta va perdurar a Noruega i va reviure admirablement al segle XII. Es caracteritzen per les línies de les teulades que no deixen d'evocar, d'una manera o altra, a les pagodes orientals i a les figures de dracs que sobresurten de les cantonades. Llegir més Veure les fotografies
El Delta
L'acumulació dels sediments arrossegats pel riu Ebre al llarg dels segles ha creat aquest gran espai canviant de més de tres-cents quilòmetres quadrats, que, en les zones humides, acull una abundant fauna protegida pel Parc Natural i una agricultura caracteritzada pel cultiu de l'arròs. Llegir més Veure les fotografies
A la Torre de Joyce
Seguint amb el centenari de la publicació de l'Ulisses de James Joyce, visitem avui la Torre Martello de Sandycove, al sud de Dublín, escenari del primer capítol de la novel·la i avui convertit en un museu dedicat a la memòria de l'escriptor irlandès. “El majestuós i grassonet Buck Mulligan va sortir de l'escala, portant un bol d'escuma sobre el qual hi havia un mirall i una navalla. Una bata groga, sense cenyir, se sostenia suaument darrere seu per l'aire temperat del matí. Va agafar el bol enlaire i va entonar: -Introibo Ad altare Dei”. Llegir més Veure les fotografies Comprar el llibre
Dublín en el Centenari de la Publicació de l'Ulisses
Aquest any es compleix el primer centenari de la publicació de l'Ulisses de l'escriptor irlandès James Joyce. Un treball controvertit quan va veure la llum, no va ser fàcil trobar un editor complaent i una lectura que, si més no, requereix una certa atenció. En qualsevol cas, és una bona excusa per recórrer el Dublín on es desenvolupa l'acció i del que va fugir l'escriptor. Llegir més Veure les fotografies Comprar el llibre
Murals de l'Ulster
Belfast va sobreviure als Disturbis, en majúscula, així es coneix el període de violència sectària entre catòlics i protestants que es va viure entre els anys seixanta i les conseqüències de l'acord de Divendres Sant de 1998, tot i que encara queden seqüeles i cicatrius. Cicatrius com els 17 trams de mur que encara separen alguns dels barris de la ciutat i que tanquen puntualment les portes a les sis de la tarda. Llegir més Veure les fotografies
Les Rajoles de la Beata
Valldemossa, situada a la mallorquina serra de Tramuntana, és principalment coneguda per la Reial Cartoixa. Al segle XIII, Jaume II de Mallorca va ordenar la construcció d’un palau per al seu fill, el rei Sanç. El 1399, Martí l'Humà el va cedir als frares cartoixans que el van habitar fins a la desamortització de Mendizábal de 1835. Les visites a la Cartoixa es concentren a la cel·la que van ocupar Frédéric Chopin i la seva amant, l'escriptora francesa George Sand. Llegir més Veure les fotografies
Il Santo
Vaig deixar lliscar suaument el palmell de la mà sobre la superfície de pòrfir verd, tal com veia fer-ho a la resta de pelegrins un cop havien recorregut la cua en la que havien esperat pacientment fins a arribar a l'Arca. No vaig sentir ni fred ni calor ni cap sentiment estrany més que el mateix tacte del marbre. Vaig continuar el recorregut seguint per la capella de la Verge Mora cap a la capella circular de les Relíquies, rere l’Altar Major. Vaig pujar lentament els esglaons fins albirar els reliquiaris daurats que contenen les restes del Sant: la llengua incorrupta, el mentó i els cartílags de la laringe. Llegir més Veure les fotografies
Nizioleti de Venècia
Ser carter a Venècia, si més no un carter novell, no ha de ser tasca fàcil. Els carrers, al marge de repetir amb una certa assiduïtat els noms, no tenen una numeració correlativa. Aquesta correspon, si fa o no fa, a l'ordre de construcció dels edificis i es comparteix, amb el mateix esquema, a cada sestiere – barri - de la ciutat. No és sorprenent després d'haver vist el nombre 500, girar una cantonada i trobar el 2000. O que just davant d'aquest 500 es trobi un 700 a la façana oposada en un carrer que no té més de quinze portals. Per exemple, el 1918 existeix al carrer del Pignater, a la Fondamenta de la Tana, a la corte Bollani o al Campo San Fantin, en sestieri diferents. Llegir més Veure les fotografies
L'Arquitectura del Fascio
En els anys en què el Dodecanès va ser administrat per Itàlia, dos arquitectes van desembarcar a l'illa de Leros amb l'encàrrec de desenvolupar una nova ciutat on allotjar al personal i als serveis de la base naval. Eren els anys d'eclosió de l'arquitectura racionalista i de l'Art-Déco. També els del feixisme de Mussolini. Llegir més Veure les fotografies
El Cagallibres
Niccolò Tommasèo va ser un lingüista, periodista i assagista, precursor del moviment irredentista que advocava per la incorporació dels territoris de l'Adriàtic oriental al procés d'unificació d'Itàlia al segle XIX. El seu treball més destacat es va plasmar en un diccionari i el seu sobrenom va sorgir per una estàtua erigida a Venècia. Llegir més Veure les fotografies
Visions de París
Aquest mes d'agost fa 41 anys de la primera de les visions de París, un simple sobre amb els segells i mata-segells impresos en una petita oficina de correus pròxima a Étoile. El segueixen les ganes d'evacuar la bufeta periòdicament a la capital francesa i els records que s'amunteguen un sobre un altre, de vegades sense un ordre aparent. Són unes visions particulars. Són les meves visions de París. Llegir més Veure les fotografies
Francesos a Akaroa
Pocs quilòmetres al sud de Christchurch, gairebé a les afores, s'eleva un gran cràter d'origen volcànic obert al mar cap al sud. És Kai Tahu per als maoris, i Banks, en reconeixement a Joseph Banks, naturalista de l'Endeavour, per James Cook. Aquest, en descobrir-lo el febrer de 1770, va errar creient que es tractava d'una illa en lloc de la península que és en realitat. A la cala, un perfecte port natural, s'assenta la plàcida població d’Akaroa que acull a penes sis centenars d'habitants. Llegir més Veure les fotografies
L'Illa del Déu Bes
Ybshm o Iboshim va ser el nom que van donar els fenicis a Eivissa. Significa l'Illa del Déu Bes, un déu nan i panxut que van importar d'Orient, del panteó egipci. Bes era un déu benèvol i protector associat a la bona sort, la que semblen adorar els nous idòlatres que, en temporada, abarroten discoteques i sales de festes, els actuals temples d'Eivissa. Veure les fotografies Llegir més
Jordaan
Aquest barri situat a l'oest de la ciutat holandesa ha passat de ser un suburbi inhòspit a una desitjada zona residencial exempta de la massificació turística del centre urbà al llarg d'un lent procés de gentrificació. Llegir més Veure les fotografies
Els Mestres del Haiku
Poetes, escriptors amb sensibilitat, compositors de haikus... són innombrables al Japó. Aquests són només uns quants, encara que els més rellevants, entre els qui van conrear aquest breu gènere, fins i tot abans que existís com a tal. Llegir més Veure la galeria.
L'Última Duquessa
El palau Venier dei Leoni treu el cap a les aigües del Gran Canal entre les mansions Da Mula Morosini i el palau maleït de Ca Dario. No destaca precisament per la seva alçada, és l'únic d'una sola planta entre els veïns, però, acull una col·lecció d'art contemporani d'envergadura, la de Peggy Guggenheim (1898-1979), a qui els venecians van anomenar afectuosament l'ultima dogaressa, l'última duquessa. Llegir més Veure les fotografies
Un Te a la vora del Cel
Es podria dir que Nuwara Eliya és un lloc atípic en el cor de Sri Lanka i en el càlid sud d'Àsia. La raó és que és un dels pocs llocs de l'illa on es pot adquirir un plomissol o un jersei d'abric i, a més, fer-los servir. Llegir més Veure les fotografies
Or Negre
Cada vegada que la miro construeixo silenciosament la mateixa frase entre els meus pensaments: Déu meu!, Que bona que està! Abans l’he estat observant pausadament, sense voler perdre detall, amb la certesa hedonista del plaer imminent, amb la mateixa parsimònia amb què ella es torna plena, sabedora de la subtil i alhora profunda coloració que reflecteix a la penombra, una fosca ombra de robí. La cerimònia amb què la inclino delicadament amb la mà esquerra mentre l’acarono suaument amb la dreta. La pacient espera abans d’aproximar-la lentament als meus llavis. L’agradable sabor amarg de vellut negre que transpira. I tot ha començat amb un crit esmorteït enmig de la multitud. Llegir més Veure les fotografies
Molokai
- Jack què?
- London, Jack London.
I l'homenet va girar l'esquena i sense molestar tan sols en acomiadar-se ni en mirar cap enrere va obrir la porta i se'n va anar. Tan fugaçment com havia aparegut. Llegir més Veure les fotografies
El Campanar de Cotlliure
A l'extrem septentrional de la platja d’Amunt el campanar de l'església de Notre Dame des Anges és la principal icona de la visitada població de la Côte Vermeille. No marca només les hores, també ha marcat el ritme dels canvis que ha viscut la població amb el pas de la història. Llegir més Veure les fotografies
Les Colònies dels Estrets
Per la Janira
Els estrets de Malaca i de la Sonda, o simplement the Straits, que separen la península de Malàisia de la gran illa de Sumatra, van concentrar la major part del trànsit marítim entre l'Índia i la Xina, entre Orient i Occident. Fins i tot en l'actualitat és una important artèria naval en la qual encara es cometen actes de pirateria. Cent deu incidents van ser denunciats el 2004. L'Imperi Britànic va tractar de controlar les seves aigües mitjançant tres grans ports: Penang, Malaca i Singapur. Llegir més Veure les fotografies
