Ένα μηδέν ένα (101)

Una antologia de poesia grega contemporània, el número d'habitació d'un hotel i altres coincidències diverses conformen una mena de casuística, una dosi de serendipity hel·lena.  Llegir més  Veure les fotografies

Els Escacs de Lewis

Lewis és la més gran de les Illes Hèbrides, a l'oest d'Escòcia i, encara a l'oest d'aquesta, a la badia de Uig, es va trobar el 1831 un curiós tresor. Setanta-vuit extraordinàries peces d'escacs del segle XII tallades en ivori.  Llegir més  Veure les fotografies

Una Passejada per Filopappos

L'Acròpolis d’Atenes té al davant una àmplia zona verda que, al cor de la capital grega, es converteix en un relaxat espai on passejar lluny de l'enrenou urbà i a l'ombra d'alzines i xiprers. És el turó de Filopappos. Des d'allà hi ha unes vistes privilegiades sobre el Partenó, la resta d'Atenes i fins i tot de les aigües del golf Sarònic, a l'Egeu.  Llegir més  Veure les fotografies

El Tram 28

La capital portuguesa disposa a la xarxa de transport públic de cinc línies de tramvia, algunes d'elles dotades amb antics cotxes que han estat remodelats per seguir mantenint la seva funció. Entre ells el més clàssic és el que segueix la línia número 28, el qual és capaç de remuntar les fortes pendents que ascendeixen fins al barri de l'Alfama.  Llegir més  Veure les fotografies

Un 6 de juny, a les set del matí

A la pantalla, el soldat Braeburn, marejat, vomita sobre el terra mullat de la barcassa. McCloskey es burla mentre el sergent Randall els posa en situació. Jo, el soldat Bill Taylor, els observo indiferent: falten trenta segons perquè s'obri la portalada frontal de la llanxa i posem els peus en terra ferma. Es tracta d'un videojoc, però els fets reals van succeir fa 75 anys, un 6 de juny a les set del matí. Llegir més  Veure les fotografies

Notte a Burano

La nit canvia radicalment l'aspecte de Burano, amb l'últim vaporetto que torna cap a Venècia desapareixen els visitants que havien omplert alguns dels seus carrers al llarg de tot el dia.  Llegir més  Veure les fotografies

Les Ruïnes de Corbera

Corbera d'Ebre s'arremolinava entorn del turó de la Muntera protegida per les serres de Cavalls i de Pàndols. La Batalla de l'Ebre va devastar la població expulsant la major part dels seus habitants. Avui, com Belchite o altres escenaris de la Guerra Civil, s'han mantingut les ruïnes per al record.  Llegir més  Veure les fotografies

Els Antics Cementiris de Boston

Fundada a Nova Anglaterra l’any 1630, Boston és una de les ciutats més antigues dels Estats Units que va viure l'arribada de colons puritans, el Tea Party i la Guerra de la Independència. Els protagonistes del naixement d'una nació descansen ara en alguns dels cementiris més respectables dels Estats Units. Aquests van ser els tres primers de la ciutat.  Llegir més  Veure les fotografies

La Vall de l'Hepatitis

A l'oest de la capital, Katmandú, i geogràficament al centre del Nepal, Pokhara s'ha convertit en escala gairebé obligada per les expedicions de muntanyencs que es dirigeixen cap als cims de l'Annapurna però també ha aprofitat el seu llac, el Phewa, per a promocionar activitats relacionades amb el turisme. Gaudeix d'un clima subtropical a pocs quilòmetres dels cims més alts de l'Himàlaia, però no fa molts anys el lloc era conegut com la Vall de l'Hepatitis.  Llegir més  Veure les fotografies

La Colònia d'Önningeby

Un pintor finlandès, Victor Westerholm, director de l'escola de dibuix de Turku, es va enamorar dels paisatges de les illes Åland, entre Suècia i Finlàndia. Allà va reunir a altres artistes amb qui va formar l'anomenada Colònia d'Artistes d’Önningeby.  Llegir més  Veure les fotografies

El Tresor d'Egina

Egina és una illa no massa extensa en aigües del Golf Sarònic, prop de la capital grega, Atenes. El Museu Britànic ocupa un destacat espai al barri de Bloomsbury, al cor de Londres. Tots dos estan units per setanta joies d'or de l'edat del bronze. El vincle és la història del Tresor d'Egina. Llegir més  Veure les fotografies

Bon Any Nou 2019

Als 366.256 lectors que han passat per aquestes pàgines durant aquest 2018 que acaba.

Moltíssimes gràcies a tots pel vostre temps i que 2019 sigui un gran any per a tots.

Salut!

Hondartza Etxea

De Menorca a Guipúscoa hi ha una indeleble connexió que perdura en el temps, un fil de memòria reforçat per algunes postals antigues i els records d'alguns noms i llocs, vells àlbums i traços de llapis que no acaben d’esborrar-se.  Llegir més  Veure les fotografies

De Tartessos a Ibèria

Als antics grecs i fenicis van haver de fascinar-los els mites i el misteri que envoltaven les terres desconegudes d'Occident, l'existència d'un mar ignot, més enllà de les columnes d'Hèrcules o un jardí anomenat de les Hespèrides i una terra o un poble el nom del qual era Tartessos. Tot i que no ens hem d'enganyar, els mites amaguen interessos, en aquest cas els metalls, provinguessin de les mines de Huelva o de la ruta secreta que duia cap a les llunyanes explotacions de Cornualla i Gal·les.  Llegir més  Veure les fotografies

El Moll Audaç

S'endinsa a les aigües del port vell de Trieste com si es tractés d'una arma afilada, punyent, desafiant l'embat de les onades o del violent vent del nord que empeny a l'aigua sobre el moll. Aquí arribaven vapors carregats des de ports llunyans i ja des del principi, en dies plàcids, va ser per als triestins un lloc predilecte per al passeig. Llegir mes  Veure les fotografies

La Breu Singladura del Vasa

El que hauria d’haver estat el major navili de guerra del segle XVII, destinat a dominar les aigües del Bàltic durant la confrontació que va mantenir Suècia contra Polònia i Letònia en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, va acabar sent un fiasco que amb prou feines va navegar una milla abans d'enfonsar-se davant de l'illa de Beckholmen, a Estocolm, sense haver arribat ni tan sols a mar obert.  Llegir mes  Veure les fotografies

La Creu de Desideri

Brescia, a Itàlia, conserva al Museu de Santa Giulia un antic i excepcional crucifix d'origen longobard. Està cobert en ambdues cares per desenes d'incrustacions de pedres, vidre i fins i tot retrats de patricis romans. És la Creu de Desideri. Llegir mes  Veure les fotografies

Un Nom Interminable

Creuat el pont de Britannia, un dels dos que creuen l'estreta franja de mar que separa l'illa d’Anglesey, o Ynnis Món, de Gal·les, s'arriba a una població coneguda no pels seus monuments, bàsicament no en té, ni per la seva església de Saint Mary ni per cap atracció turística imaginable, com la columna del Marquès d'Anglesey, magnífic turó de vint metres d'alçada erigit en memòria del valor del primer marquès, Henry Paget, a la batalla de Waterloo, sinó per la longitud de seu nom impronunciable: LlanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogochLlegir mes  Veure mes fotografies

Porto, la Ciutat del Nord

A la vora del Duero, abans de desembocar a l'Atlàntic, diuen que va arribar un dels argonautes de Jàson per fundar una ciutat en la qual grecs o romans introduirien el cultiu de la vinya. Tot just dominada pels àrabs aviat es va establir un comtat anomenat Portucale que es va acabar coneixent simplement com el port, Porto.  Llegir mes  Veure les fotografies

A la Punta Curta, Seta

La Pointe Courte és un petit barri de pescadors que està gairebé aïllat rere de l'estació ferroviària i l'enllaç de l'autovia. Encarat al gran estany salat de Thau sembla un món a part a la ciutat on van néixer Paul Valéry i Georges Brassens.  Llegir mes  Veure les fotografies

Les Set Ciutats de Delhi

A les ribes del riu Yamuna, afluent del sagrat Ganges, a mig camí entre les sorres dels deserts del Rajasthan i els contraforts del sostre del món, l'Himàlaia, s'ha aixecat un cop rere altre una de les ciutats més populoses de l'Índia i del món: Delhi. Llegir mes  Veure les fotografies

Utrecht, on el Tractat

Utrecht va ser una de les ciutats que va participar en la fundació de la República de les Set Províncies Unides, embrió dels Països Baixos. Aquí es va signar el tractat pel qual Europa es va repartir entre les cases d'Àustria i la de Borbó, sense oblidar els interessos britànics. Llegir mes  Veure les fotografies

De Ragusa a Dubrovnik

Non bene pro toto libertas venditur auro, la llibertat no es ven ni per tot l'or del món. La República de Ragusa, quan va ser ciutat-estat a la costa dàlmata, va haver d'aprendre a nedar i guardar la roba entre les turbulentes aigües que separaven venecians de turcs per mantenir-se fidel al seu lema. Llegir mes  Veure les fotografies

Roses de Picardia, ara fa Cent Anys

Ja fa un segle, entre el 20 i el 21 d'abril de 1918, Corto Maltès vivia l'inici de la primavera a la vora del riu Somme, al nord de França, durant les últimes accions bèl·liques de la Primera Guerra Mundial. Allà presència com va ser abatut el cèlebre Baró Roig, Manfred von Richthofen, en l'episodi que Hugo Pratt va titular Côtes de Nuits i Roses de Picardia. Llegir mes

Els Vells Cafès de Braga

Al casc antic de la ciutat portuguesa, veïna de Porto, es conserven tres cafès que solem anomenar, no sense una certa satisfacció, d'aquells de tota la vida. En aquest cas tota la vida va començar a la segona meitat del segle XIX. Llegir mes  Veure les fotografies

Baux de Provença

Les Plus beaux villages de France és una associació de 157 municipis que reuneix i promociona les localitats més boniques de França. Les Baux de Provença, penjada sobre un gran promontori rocós a la Serra de les Alpilles, és una d'elles. Llegir mes  Veure les fotografies

Christchurch, N.Z.

Les tranquil·les aigües del riu Avon (el Avon de Hampshire, no confondre amb els Avon de Devon, Bristol o del Warwickshire) desemboquen plàcidament al Canal de la Mànega a Christchurch, al costat de la estiuenca Bournemouth. Invertint pràcticament del tot un globus terraqüi es podria, exceptuant la precisió al voltant dels rius Avon, repetir la mateixa frase.  Llegir mes  Veure les fotografies

Al Sud del Rosselló

On la costa es torna abrupta i, on abans de dir-se brava es diu vermella, en un territori que es coneix com la Marenda i on els Pirineus, en el seu descens cap al mar, es tornen suaus i prenen el nom de Serra de les Alberes.  Llegir mes  Veure les fotografies

La Ciutat dels Escriptors

Edimburg, la capital escocesa, sembla haver exercit algun magnetisme especial amb la gent de lletres. Nombrosos autors han nascut o residit a la ciutat, fins al punt que hi ha diversos monuments i un museu dedicat a ells.  Llegir mes  Veure les fotografies

Rotterdam, en Obres

La ocupació d'Holanda per l'Alemanya nazi va ser ràpida a causa de la seva contundència. Rotterdam va quedar pràcticament esborrada del mapa forçant la rendició del país. Acabada la guerra va començar la reconstrucció. La de la ciutat va ser diferent a la d’altres i avui en dia s'ha convertit en un catàleg d'arquitectura avantguardista a l'aire lliure. Llegir mes  Veure les fotografies

Niebla, una Taifa Occidental

Niebla, a mig camí entre El Condado i l'Andévalo, a la ruta de Sevilla a Huelva a una trentena de quilòmetres d'aquesta última i al costat del llit del Rio Tinto que abans, quan li deien Luxia, va ser navegable fins a la mateixa ciutat, conserva en un admirable bon estat l'anell de muralles que encerclen per complet el seu casc antic. Llegir mes  Veure les fotografies

Trieste, el No Lloc

Ciutat canviant, tornassolada, límit i frontera dúctil. Alguns l'han definida com un no lloc, un lloc atòpic. Trieste ho és tot i res, es complementa i és contradictòria. Tot això - i res - l'han convertit en bressol i lloc de pas i estada d'escriptors que han deixat en les seves pàgines constància de tals matisos.  Llegir mes  Veure les fotografies

Miradors Lisboetes

La capital portuguesa, com la italiana, Roma, s'estén, d'una manera gairebé mítica, sobre set turons, un fet que propicia trobar punts elevats, miradouros, des dels quals poder atalaiar els barris des de les altures.  Llegir mes  Veure les fotografies

On va néixer Goya

Fuendetodos és una petita població aragonesa on amb prou feines viuen cent setanta ànimes. És tranquil·la, un autèntic recés de pau fins al moment en que d’algun autocar descendeixen els alumnes que van a visitar l'essència de la localitat on va néixer el pintor Francisco de Goya, aquí omnipresent. Llegir mes  Veure les fotografies

La Ciutat dins del Palau

Il·liri, nascut a Salona, Dalmàcia, Gaius Aurelius Valerius Diocletianus va arribar al cim del poder a Roma el 20 de novembre de l'any 284, establint una reforma de govern que es coneixeria com la Tetrarquia, dividint el control de l'estat entre dos Augustos i dos Cèsars, entre Orient i Occident. Quan l'any 305, als seus 59 anys d'edat, es va retirar, va tornar a la seva terra natal on havia aixecat un monumental palau que amb el temps contindria a una ciutat en el seu interior. Spalatum per als romans, Spalato per als italians i Split en llengua croata.  Llegir mes  Veure les fotografies