Beaumaris, rere la finestra

L'absence n'est-elle pas la plus certaine, la plus efficace, la plus vivace, la plus indestructible, la plus fidèle des présences?

Marcel Proust

Stavkirkes, les Esglésies del Drac

   A Dinamarca i Suècia, com en altres regions del nord d'Europa, les velles esglésies van ser progressivament substituïdes per construccions de pedra, però, la tradició de construir-les de fusta va perdurar a Noruega i va reviure admirablement al segle XII. Es caracteritzen per les línies de les teulades que no deixen d'evocar, d'una manera o altra, a les pagodes orientals i a les figures de dracs que sobresurten de les cantonades. Llegir més Veure les fotografies

El Delta

L'acumulació dels sediments arrossegats pel riu Ebre al llarg dels segles ha creat aquest gran espai canviant de més de tres-cents quilòmetres quadrats, que, en les zones humides, acull una abundant fauna protegida pel Parc Natural i una agricultura caracteritzada pel cultiu de l'arròs. Llegir més  Veure les fotografies

A la Torre de Joyce

Seguint amb el centenari de la publicació de l'Ulisses de James Joyce, visitem avui la Torre Martello de Sandycove, al sud de Dublín, escenari del primer capítol de la novel·la i avui convertit en un museu dedicat a la memòria de l'escriptor irlandès. “El majestuós i grassonet Buck Mulligan va sortir de l'escala, portant un bol d'escuma sobre el qual hi havia un mirall i una navalla. Una bata groga, sense cenyir, se sostenia suaument darrere seu per l'aire temperat del matí. Va agafar el bol enlaire i va entonar: -Introibo Ad altare Dei”.  Llegir més  Veure les fotografies  Comprar el llibre

Dublín en el Centenari de la Publicació de l'Ulisses

Aquest any es compleix el primer centenari de la publicació de l'Ulisses de l'escriptor irlandès James Joyce. Un treball controvertit quan va veure la llum, no va ser fàcil trobar un editor complaent i una lectura que, si més no, requereix una certa atenció. En qualsevol cas, és una bona excusa per recórrer el Dublín on es desenvolupa l'acció i del que va fugir l'escriptor. Llegir més  Veure les fotografies  Comprar el llibre

 

 

Murals de l'Ulster

Belfast va sobreviure als Disturbis, en majúscula, així es coneix el període de violència sectària entre catòlics i protestants que es va viure entre els anys seixanta i les conseqüències de l'acord de Divendres Sant de 1998, tot i que encara queden seqüeles i cicatrius. Cicatrius com els 17 trams de mur que encara separen alguns dels barris de la ciutat i que tanquen puntualment les portes a les sis de la tarda.  Llegir més  Veure les fotografies

Bon Any Nou 2022

Als 308.340 lectors que han passat per 1.534.295 d’aquestes pàgines durant aquest 2021 que acaba.

Moltíssimes gràcies a tots pel vostre temps i que 2022 sigui un gran i millor any per a tots.  Salut!

Les Rajoles de la Beata

Valldemossa, situada a la mallorquina serra de Tramuntana, és principalment coneguda per la Reial Cartoixa. Al segle XIII, Jaume II de Mallorca va ordenar la construcció d’un palau per al seu fill, el rei Sanç. El 1399, Martí l'Humà el va cedir als frares cartoixans que el van habitar fins a la desamortització de Mendizábal de 1835. Les visites a la Cartoixa es concentren a la cel·la que van ocupar Frédéric Chopin i la seva amant, l'escriptora francesa George Sand. Llegir més  Veure les fotografies

Il Santo

Vaig deixar lliscar suaument el palmell de la mà sobre la superfície de pòrfir verd, tal com veia fer-ho a la resta de pelegrins un cop havien recorregut la cua en la que havien esperat pacientment fins a arribar a l'Arca. No vaig sentir ni fred ni calor ni cap sentiment estrany més que el mateix tacte del marbre. Vaig continuar el recorregut seguint per la capella de la Verge Mora cap a la capella circular de les Relíquies, rere l’Altar Major. Vaig pujar lentament els esglaons fins albirar els reliquiaris daurats que contenen les restes del Sant: la llengua incorrupta, el mentó i els cartílags de la laringe.  Llegir més  Veure les fotografies

Nizioleti de Venècia

Ser carter a Venècia, si més no un carter novell, no ha de ser tasca fàcil. Els carrers, al marge de repetir amb una certa assiduïtat els noms, no tenen una numeració correlativa. Aquesta correspon, si fa o no fa, a l'ordre de construcció dels edificis i es comparteix, amb el mateix esquema, a cada sestiere – barri - de la ciutat. No és sorprenent després d'haver vist el nombre 500, girar una cantonada i trobar el 2000. O que just davant d'aquest 500 es trobi un 700 a la façana oposada en un carrer que no té més de quinze portals. Per exemple, el 1918 existeix al carrer del Pignater, a la Fondamenta de la Tana, a la corte Bollani o al Campo San Fantin, en sestieri diferents.  Llegir més  Veure les fotografies

L'Arquitectura del Fascio

En els anys en què el Dodecanès va ser administrat per Itàlia, dos arquitectes van desembarcar a l'illa de Leros amb l'encàrrec de desenvolupar una nova ciutat on allotjar al personal i als serveis de la base naval. Eren els anys d'eclosió de l'arquitectura racionalista i de l'Art-Déco. També els del feixisme de Mussolini. Llegir més Veure les fotografies

El Cagallibres

Niccolò Tommasèo va ser un lingüista, periodista i assagista, precursor del moviment irredentista que advocava per la incorporació dels territoris de l'Adriàtic oriental al procés d'unificació d'Itàlia al segle XIX. El seu treball més destacat es va plasmar en un diccionari i el seu sobrenom va sorgir per una estàtua erigida a Venècia. Llegir més  Veure les fotografies

Francesos a Akaroa

Pocs quilòmetres al sud de Christchurch, gairebé a les afores, s'eleva un gran cràter d'origen volcànic obert al mar cap al sud. És Kai Tahu per als maoris, i Banks, en reconeixement a Joseph Banks, naturalista de l'Endeavour, per James Cook. Aquest, en descobrir-lo el febrer de 1770, va errar creient que es tractava d'una illa en lloc de la península que és en realitat. A la cala, un perfecte port natural, s'assenta la plàcida població d’Akaroa que acull a penes sis centenars d'habitants. Llegir més  Veure les fotografies

L'Illa del Déu Bes

Ybshm o Iboshim va ser el nom que van donar els fenicis a Eivissa. Significa l'Illa del Déu Bes, un déu nan i panxut que van importar d'Orient, del panteó egipci. Bes era un déu benèvol i protector associat a la bona sort, la que semblen adorar els nous idòlatres que, en temporada, abarroten discoteques i sales de festes, els actuals temples d'Eivissa. Veure les fotografies  Llegir més

Jordaan

Aquest barri situat a l'oest de la ciutat holandesa ha passat de ser un suburbi inhòspit a una desitjada zona residencial exempta de la massificació turística del centre urbà al llarg d'un lent procés de gentrificació. Llegir més  Veure les fotografies

Els Mestres del Haiku

Poetes, escriptors amb sensibilitat, compositors de haikus... són innombrables al Japó. Aquests són només uns quants, encara que els més rellevants, entre els qui van conrear aquest breu gènere, fins i tot abans que existís com a tal.  Llegir més Veure la galeria.

L'Última Duquessa

El palau Venier dei Leoni treu el cap a les aigües del Gran Canal entre les mansions Da Mula Morosini i el palau maleït de Ca Dario. No destaca precisament per la seva alçada, és l'únic d'una sola planta entre els veïns, però, acull una col·lecció d'art contemporani d'envergadura, la de Peggy Guggenheim (1898-1979), a qui els venecians van anomenar afectuosament l'ultima dogaressa, l'última duquessa. Llegir més Veure les fotografies

Un Te a la vora del Cel

Es podria dir que Nuwara Eliya és un lloc atípic en el cor de Sri Lanka i en el càlid sud d'Àsia. La raó és que és un dels pocs llocs de l'illa on es pot adquirir un plomissol o un jersei d'abric i, a més, fer-los servir. Llegir més  Veure les fotografies

Or Negre

Cada vegada que la miro construeixo silenciosament la mateixa frase entre els meus pensaments: Déu meu!, Que bona que està! Abans l’he estat observant pausadament, sense voler perdre detall, amb la certesa hedonista del plaer imminent, amb la mateixa parsimònia amb què ella es torna plena, sabedora de la subtil i alhora profunda coloració que reflecteix a la penombra, una fosca ombra de robí. La cerimònia amb què la inclino delicadament amb la mà esquerra mentre l’acarono suaument amb la dreta. La pacient espera abans d’aproximar-la lentament als meus llavis. L’agradable sabor amarg de vellut negre que transpira. I tot ha començat amb un crit esmorteït enmig de la multitud. Llegir més  Veure les fotografies

Molokai

- Jack què?

- London, Jack London.

   I l'homenet va girar l'esquena i sense molestar tan sols en acomiadar-se ni en mirar cap enrere va obrir la porta i se'n va anar. Tan fugaçment com havia aparegut.  Llegir més  Veure les fotografies

Visions de París

Aquest mes d'agost fa 41 anys de la primera de les visions de París, un simple sobre amb els segells i mata-segells impresos en una petita oficina de correus pròxima a Étoile. El segueixen les ganes d'evacuar la bufeta periòdicament a la capital francesa i els records que s'amunteguen un sobre un altre, de vegades sense un ordre aparent. Són unes visions particulars. Són les meves visions de París. Llegir més  Veure les fotografies

El Campanar de Cotlliure

A l'extrem septentrional de la platja d’Amunt el campanar de l'església de Notre Dame des Anges és la principal icona de la visitada població de la Côte Vermeille. No marca només les hores, també ha marcat el ritme dels canvis que ha viscut la població amb el pas de la història. Llegir més  Veure les fotografies

Les Colònies dels Estrets

Per la Janira

Els estrets de Malaca i de la Sonda, o simplement the Straits, que separen la península de Malàisia de la gran illa de Sumatra, van concentrar la major part del trànsit marítim entre l'Índia i la Xina, entre Orient i Occident. Fins i tot en l'actualitat és una important artèria naval en la qual encara es cometen actes de pirateria. Cent deu incidents van ser denunciats el 2004. L'Imperi Britànic va tractar de controlar les seves aigües mitjançant tres grans ports: Penang, Malaca i Singapur.  Llegir més  Veure les fotografies

Satori a Brest

La paraula satori, en japonès, significa comprensió, enteniment. També, en el budisme zen, s'aplica al moment de la il·luminació profunda i última. És un instant clarivident relacionat amb la creació i la descoberta, una sort d’epifania. I això va passar en un taxi! O podria haver arribat a causa dels bromosos carrers de Brest, o d'un cambrer que opinava que París estava podrit o per un rèquiem de Mozart escoltat a Saint Germain des Prés. O potser per tot plegat. Llegir més  Veure les fotografies 

La Perla del Sahel

La plaça de Farhat Hached reparteix una mica el trànsit humà de la ciutat. Envia a uns cap a l'estació on prendran un tren cap a la veïna Monastir o més lluny i, en direcció oposada, cap a Tunis. Altres esperen el canvi de semàfor per accelerar cap a les platges del nord o Port el Kantauri i encara queden els qui, sense presses, dirigiran els passos cap als carrerons de la medina de Susa, la perla del Sahel.  Llegir més  Veure les fotografies

Dos Anys Nefastos

En ple segle XVII dos anys nefastos es van inscriure a la història de la capital britànica encebant-se sense pietat amb la població i els seus béns. Van ser 1665, l'any de la Pesta, al qual va seguir el del Gran Incendi, 1666.  Llegir més  Veure les fotografies

La Madonna de Beer

The Bank House és un petit bed & breakfast estratègicament situat al carrer principal de Beer. L’afable Bob Pearse es desviu amablement cada matí a servir el full english breakfast, és a dir, un parell d'ous al gust, bacó, salsitxa, mongetes, xampinyons i un tomàquet, generalment escaldat o fregit. Cafè o te. La casa té tres habitacions per convidats, així que en temporada és fàcil trobar a la finestra, al costat de la porta d'entrada i sota la Union Jack i la bandera de Devon, un cartell indicant concisament: no vacanciesLlegir més  Veure les fotografies

Sa Penya i Erwin Broner

   Sa Penya és el nom d’una barriada abocada al port de la ciutat d'Eivissa. Aquí va recalar, a mitjans dels anys cinquanta, l'arquitecte Erwin Broner.  Llegir més  Veure les fotografies

El Gran Ducat

Quan al segle X el comte Sigifred va permutar unes terres a les Ardenes, a canvi d'un sortint rocós entre els rius Alzette i Petrusse on aixecar una fortalesa, poc s'imaginava com anava a créixer aquesta. Bastions i casamates van convertir la roca en un gruyère al qual es coneixeria com a Gibraltar del Nord. És Luxemburg.  Llegir més  Veure les fotografies

Els Balnearis Modernistes de Caldes

Ja en època romana les aigües termals van convidar a la formació d'un nucli poblat, Aqvae Calidae, al voltant del qual es va desenvolupar la localitat, avui Caldes de Malavella. Les seves aigües se segueixen explotant, tant per a tractaments com per embotellament. Entre finals de segle XIX i principis del XX va atreure l'atenció de famílies benestants que van construir aquí les seves segones residències, seguint els corrents arquitectònics de l'època: el modernisme. Llegir més  Veure les fotografies

Un Trosset de Mur

Ja han passat trenta anys de la caiguda dels cent cinquanta-cinc quilòmetres de mur de formigó que van separar l'actual capital alemanya durant gairebé tres dècades. Abans del 9 de novembre de 1989, dia en què es va obrir la frontera entre la República Federal i la República Democràtica, ningú hagués cregut mai que el mur de Berlín pogués ser posat a la venda. Llegir més  Veure les fotografies

Antígona

La tragèdia clàssica de Sòfocles va donar nom a un barri de nova creació a l'est del nucli antic de Montpeller. Una reinterpretació del classicisme arquitectònic sorgit a la fi dels anys setanta de l'estudi de l'arquitecte català Ricard Bofill.  Llegir més  Veure les fotografies

Ένα μηδέν ένα (101)

Una antologia de poesia grega contemporània, el número d'habitació d'un hotel i altres coincidències diverses conformen una mena de casuística, una dosi de serendipity hel·lena.  Llegir més  Veure les fotografies

Els Escacs de Lewis

Lewis és la més gran de les Illes Hèbrides, a l'oest d'Escòcia i, encara a l'oest d'aquesta, a la badia de Uig, es va trobar el 1831 un curiós tresor. Setanta-vuit extraordinàries peces d'escacs del segle XII tallades en ivori.  Llegir més  Veure les fotografies

Una Passejada per Filopappos

L'Acròpolis d’Atenes té al davant una àmplia zona verda que, al cor de la capital grega, es converteix en un relaxat espai on passejar lluny de l'enrenou urbà i a l'ombra d'alzines i xiprers. És el turó de Filopappos. Des d'allà hi ha unes vistes privilegiades sobre el Partenó, la resta d'Atenes i fins i tot de les aigües del golf Sarònic, a l'Egeu.  Llegir més  Veure les fotografies

Notte a Burano

La nit canvia radicalment l'aspecte de Burano, amb l'últim vaporetto que torna cap a Venècia desapareixen els visitants que havien omplert alguns dels seus carrers al llarg de tot el dia.  Llegir més  Veure les fotografies