Al voltant del Zuider Zee
El Zuider Zee, el Mar del Sud, era una vasta i poc profunda entrada d'aigua del mar del Nord en el mateix centre dels Països Baixos. El 1932 aquest mar intern va ser tancat per un dic de dimensions faraòniques, l’Afsluitdijk, que des d’aleshores regula el flux marí entre ambdós vessants. Per sobre, una autopista recorre els trenta-dos quilòmetres que separen les províncies d'Holanda Septentrional i Frísia.
La lluita contra la pressió de la mar en un país on una bona part del seu territori està sota el seu nivell ha aguditzat l'enginy dels seus habitants per guanyar terreny. Inicialment, els pòlders, aquest terreny recuperat, s'aconseguia mitjançant un sistema de drenatge dels aiguamolls basat en el bombeig fet amb molins de vent. Aquesta és la raó que aquests encara siguin una presència constant en el paisatge neerlandès.
El 1932 la construcció del gran dic Afsluitdijk va convertir el Zuider Zee en un gran llac, el IJsselmeer, que va anar perdent progressivament la sal i convertint-se en una enorme reserva d'aigua de regadiu. L'aïllament del mar va facilitar el desenvolupament de nous pòlders, el Weiringermeer al nord de la província d'Holanda, el Noordoostpolder, a Frísia i una nova província, Flevoland, guanyada a l'antic Zuider Zee. El 1975 la construcció del nou dic Houttribdijk entre les ciutats de Lelystad i Enkhuizen va dividir l’IJsselmeer creant un nou llac, el Markermeer.
A l'oest, el Zuider Zee quedava tancat per la província d'Holanda, la qual abans va ser un comtat feudatari del Sacre Imperi Romà. Al segle XV passaria a dependre de la casa de Borgonya i després dels Habsburg espanyols, fins que es van formar les Províncies Unides i va començar una ferotge competència pel comerç mundial amb Portugal, Espanya i Anglaterra. Amsterdam és la ciutat més gran, partida pel canal que enllaça el Markermeer amb el mar del Nord. Els camps holandesos que l'envolten estan carregats dels canviants colors de les tulipes i dels productes de l'horta que creixen en els hivernacles com ho farien en un país d'Europa meridional.
Seguint cap amunt, una petita rada banya tres poblacions holandeses. Marken, en una petita illa unida a terra només per la carretera, és la població que dóna nom al Markermeer. És coneguda per les acolorides cases de fusta i en altres temps va ser vila pesquera. A l'est de l'illa, el far la feia reconeixible. Monnickendam comparteix amb Marken la gestió municipal. Té un petit port de pesca que va ser més important en altres temps, encara conserva magatzems del segle XVII i un campanar de la mateixa època. Al costat de Edam, el seu antic port, Volendam, treu el cap a les mateixes aigües. Hoorn va ser un dels principals centres de la Vereenigde Oost-Indische Compagnie, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, on arribava el comerç de les espècies, aquí es descarregava el clau, el pebre i la nou moscada, en un port que estava situat al cor de la ciutat i que ha minvat considerablement des que es va tancar el Zuider Zee. Del seu passat esplendor queda l'Hoofdtoren, construïda el 1532 per vigilar l’entrada principal del port. D'aquí va salpar el navegador Willem Corneliszoon Schouten, qui el 1616 va doblegar l'extrem sud del continent americà, donant-li el nom de la seva localitat natal: Kaap Hoorn, Cape Horn o, actualment, el cap d'Hornos.
La província acaba en la primera i més gran de les illes Frisones, Texel, en la qual hi ha set poblacions i unes magnífiques dunes per les quals passejar mirant el cel gris. El 1795 va ser l'escenari de la primera i segurament única derrota d'una armada per la cavalleria, això va succeir quan el mar es va glaçar al voltant de l’illa atrapant als navilis holandesos que les tropes franceses van envoltar i van rendir sense disparar un sol tret.
Un cop travessat el llarg dic del Afsluitdijk s'entra en terres de Frisia i gairebé immediatament al port de Makkum. La sirena daurada del seu blasó mostra sobre les mans les que fossin les principals activitats de la població, les drassanes i els forns de calç. Una mica més al sud la petita vila de Gaast, també al costat de l’IJsselmeer, comparteix la municipalitat. Els 715 habitants de Sloten semblen una multitud enfront dels poc més de dos centenars de Gaast. Sloten està en una illa situada enmig d'un canal vorejat de til·lers, el Sleattemer Gat, que, a més d’envoltar-la, la travessa entre el laberint de llacs interconnectats de la regió.
Per tornar a Amsterdam sense repetir la mateixa ruta cal enfilar cap al sud, cap a la tercera província que envolta i abraça el Zuider Zee, Flevoland. Flevoland va ser gairebé completament robada al mar, o dit d'una altra manera és un extens pòlder i la província més jove dels Països Baixos, creada entre 1940 i 1968, ocupa 54.000 hectàrees de les quals el 75% estan dedicades als conreus. El nom es va prendre de la toponímia romana, allà on va estar el Lacus Flevo. La construcció del pòlder va acabar amb l'aïllament de Urk, una petita població sobre una illa no molt més gran al mig del Zuider Zee que ja era esmentada en un certificat de donació del segle X: cuiisdam insulae medietatem in Almere, que Urch vocatur. (Per a certes persones la meitat de l'illa d'Almere, que es diu Urch). En el seu port l’estàtua d'una dona observant al mar, cap a l’horitzó, recorda als pescadors que no van tornar mai. La torre del far va començar a il·luminar el 1845. El fet d'haver estat durant molt de temps una illa ha preservat a Urk un dialecte diferent de l'holandès.
La resta de la província és una gran illa al Zuider Zee, on hi ha les ciutats de Lelystadt i Almere. Un pont més a la A6 marca l'entrada de nou a Holanda, septentrional, on abans d’arribar de nou a Amsterdam està entre els boscos de Le Gooi, el massís castell de Muiden.
© J.L.Nicolas
