Bremen, Museus i Músics

La ciutat va formar part, intermitentment, de la unió comercial de la Lliga Hanseàtica, del seu port van salpar milers d'emigrants amb destinació al nou món i allà van acudir a refugiar-se els cèlebres músics protagonistes de la faula dels germans Grimm. Avui, no molt lluny de ser una ciutat estat, forma, juntament amb el seu port, el més petit dels Länder de la República Federal Alemanya.

La Hansa va ser una federació de ciutats amb interessos econòmics que va estendre els seus dominis pel Mar del Nord i el Bàltic, les seves rutes comercials recorrien les fredes aigües que banyen les costes des de Londres a Novgorod. Bremen, port fluvial al riu Weser, es va aliar en tres ocasions, entre els segles XIII al XVI, amb la resta de ciutats del nord. El 1827, i uns seixanta quilòmetres al nord, es fundaria un nou port, Bremerhaven, que avui, amb la ciutat, forma l'Estat de Bremen on habiten poc més de sis-centes mil ànimes. Des d'allà, entre 1832 i 1960, van emigrar cap a Amèrica més de set milions de persones.

La prosperitat que va obtenir gràcies al comerç durant els anys de la Lliga Hanseàtica va contribuir a la creació d'edificis emblemàtics concentrats entorn de la plaça del mercat, Marktplatz i a l'interior del perímetre de les antigues muralles, de les que avui, sobre un mapa, s'intueix el traçat, enjardinat a Am Wall on hi ha l'últim molí de vent de la ciutat sobre on va estar el bastió Grießhaus. A Markplatz es troba la seu de l'ajuntament en un superb edifici gòtic porticat construït entre els anys 1405 i 1410. A les façanes, vuit monumentals figures representen a l'emperador, als seus set arxiducs, electors de la Ciutat Lliure Imperial i a alguns profetes. Davant aquest s'interposa l'estàtua de Rotllà, l'heroi medieval de Roncesvalles. Esculpida mentre s'aixecava el consistori simbolitza la justícia i la llibertat. A l’escut es pot llegir la divisa de la ciutat: Vryheit do ik iu openbar / De Karl und menich vorst vorwar / Desser stede ghegheven hat / Des danket gode is min radt. (Et revelo la llibertat / que Carlemany i tants prínceps, és cert / han donat a aquest lloc. / Agrair a Déu per això, és el meu consell.)

A la mateixa plaça hi ha el Schütting, seu de la cambra de comerç construïda el 1537 pel mestre d'Anvers Johann de Buschener amb la seva façana barroca ricament decorada amb filigranes daurades, la farmàcia de l'ajuntament, i el modern edifici del Parlament del Land, la Haus des Bürgerschaft construïda el 1960 per Wassili Luckhardt, que contrasta sense cap dissimul amb l’entorn medieval. I, a cada costat de l'ajuntament, un temple. A la dreta St Petri Dom, la catedral de Sant Pere amb els seus dos alts i robustos campanars amb finestrals cecs consagrada per primera vegada pel bisbe Willehad l'any 789. La catedral té dues criptes, a l'oriental es conserven els capitells romànics de les columnes i a l'occidental hi ha una gran pica baptismal del segle XIII feta enterament de bronze i recolzada sobre quatre lleons muntats per figures humanes. Un petit museu guarda objectes de la pròpia història del temple, des d'un sarcòfag de pedra, estàtues, fins casulles i documents escrits.

A l’esquerra de la plaça hi ha Gemeinde Unser Lieben Frauen Kirche, l'església de la Mare de Déu, la més antiga de Bremen, coronada per una allargada i esvelta espira.

Prop de la cantonada entre l'ajuntament i la Mare de Déu, una escultura de 1953, obra de Gerhard Marcks, en què un gall munta sobre d'un gat que munta sobre un gos que munta sobre un ase, recorda el conte dels germans Grimm Die Bremer Stadtmusikanten, els Músics de Bremen. Es diu que porta sort tocar les potes davanteres de l'ase, aquesta és la raó per la qual estan desgastades, però s'ha de fer amb les dues simultàniament, perquè també es diu que si es toca únicament una fa l'efecte que dos ases s'estiguin saludant.

Des de la plaça i en direcció al riu s'obre pas Böttcherstraße, un carreró que unia la plaça del mercat amb les instal·lacions del port fluvial. El seu nom recorda als boters que hi treballaven. Queden algunes cases medievals encara que el carrer va ser completament reformat a principis del segle XX com un original conjunt d'arquitectura expressionista alemanya en maó dissenyat per Bernhard Hoetger per encàrrec de Ludwig Roselius. Aquest últim, inventor del cafè descafeïnat i fundador d'una companyia cafetera, va anar adquirint edificis del mateix carrer. Al número 6, una mansió renaixentista de 1588 va ser arreglada com si fos un habitatge burges d'aquella època, exhibeix una mostra d'arts decoratives, mobiliaris del renaixement i del barroc i pintures de Ludger tom Ring i de Lucas Cranach el Vell. També exhibeix el tresor de plata de la germandat de militars i comerciants dels Caps Negres de Riga. És el Museu de Ludwig Roselius i al costat d'aquest es troba el de la pintora Paula Modersohn-Becker, de qui Roselius havia adquirit nombroses teles que representen una àmplia mostra de la trajectòria de l'artista. A l'entrada de Böttcherstraße un gran relleu daurat, obra de Hoetger, homenatjava a Hitler com Der Lichtbringer, aquell qui portava la llum. No obstant això el dictador considerava a l'expressionisme com a exemple d'art degenerat del període de la República de Weimar. En la mateixa via es troben els edificis Atlantis i Robinson Crusoe i el carilló de trenta campanes de porcellana de Meissen sobre la neo renaixentista Haus des Glokenspiel.

Hi ha més galeries d'art a la ciutat, seguint per Am Wall cap a l'est, just en els límits del centre, es troba la Kuntshalle, un palauet neoclàssic que acull col·leccions d'art europeu des del Renaixement fins a l'actualitat. Hi ha obres de Monet i Cézanne i teles de Max Liebermann, Lovis Corinth i Paula Mendersohn-Becker. Enmig del riu s'alça el Castell de Weserburg que en realitat va ser una fàbrica de tabac i després magatzem d'una torradora de cafè fins que, el 1991, va ser transformat en el Museu d'Art Modern.

A la vora del Weser, al passeig marítim de Schlachte, es concentren cerveseries i terrasses que, a l'estiu, es bolquen cap al riu. No gaire lluny està l'entramat de petits carrers i cases baixes que conserven un cert aire medieval, és el barri de Schnoor, on tallers d'orfebres i d'artesania s'alternen amb cafeteries i restaurants. Schnoor ve a significar corda i la raó no és altra que el fet que aquí es fabricaven amarres i cables destinats a les companyies navilieres. Schnoor va ser un dels districtes més pobres de la ciutat, mentre els adinerats mercaders s'establien a Obernstraße i a Langenstraße aquí habitaven pescadors i treballadors de les cordilleries. Va ser una de les poques àrees de la ciutat que van sortir relativament indemnes dels bombardejos aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial. Han perdurat algunes cases notables com la Concordenhaus o la Schifferhaus, construïda aquesta última el 1630 al carrer Stavendamm, va ser magatzem i comerç de productes nàutics. Al davant hi ha una estàtua obra de Jürgen Cominotto que commemora, a la seva manera, els banys públics que van existir en el lloc. Al carrer Lange Wieren, pràcticament a l'entrada de la barriada i prop de l'antiga abadia de St Johann obre diàriament el restaurant Gasthof Kaiser Friedrich, el seu nom recorda a l'emperador Frederic III, aquell que va governar tan sols cent dies, entre el 9 de març i el 15 de juny de 1888.

© J.L.Nicolas

Veure més fotografies de la ciutat

Veure més fotografies de Paula Modersohn-Becker