Cotentin, a l'Oest de Normandia
A vista d'ocell semblaria una desmesurada escullera, i una mica, ja és això. Conté la fúria de l'Atlàntic abans que pretengui esdevenir els corrents marins que travessen el Canal de la Mànega. És una prolongació del massís d’Armòrica i ha vist passar des de les legions romanes als paracaigudistes nord-americans.
Flavi Valeri Constanci, l'emperador romà pare de Constantí el Gran, li va cedir el nom, a la península i també a la ciutat de Coutances. Òbviament tots dos deformats amb el temps. La península està partida per les Maresmes de Cotentin i de Bessin, que en altres temps convertien la zona en intransitable i transformaven la costa septentrional pràcticament en una illa.
Al sud, des dels miradors de Pointe du Roc a la haute ville, la ciutat alta de Granville, ja queda massa lluny la silueta del Mont Saint Michel, primera parada obligada a Normandia a l'entrar pel departament de La Manche. Tampoc s'aprecien gaire bé les illes de Chausey. La muralla del segle XV encara envolta el casc antic al que la Grande Porte facilita l'accés. Com a Saint-Malo, Dunkerque o Dieppe, durant el regnat de Lluís XIV es van concedir patents de cors. Aquí, entre setanta i vuitanta dels seus navilis van ser armats. Granville es va acabar convertint en vila balneària en la què es tractava l'asma i també va ser visitada per Stendhal, Michelet i Víctor Hugo.
Regnéville-sur-Mer conserva les interessants ruïnes del seu castell medieval, del què a penes queden alguns murs que semblen desafiar la gravetat. Va estar lligat a Carles II de Navarra, Charles le Mauvais i també va ser ocupat molt de temps pels anglesos. L'església de Notre-Dame, del segle XII, té un característic i voluminós campanar. El port havia estat actiu amb el comerç de la calç i amb la flota de pesca que partia fins als caladors de Terranova.
Sembla que el jazz prové de les pomeres a Coutances, però és el nom del festival que, des de 1982, se celebra anualment a la primavera: Jazz sous les Pommiers. Coutances és reconeguda també per la seva catedral gòtica del segle XIII. Notre-Dame es va construir sobre el promontori que domina la ciutat i diuen que els seus campanars són visibles des de la mateixa illa de Jersey, a quaranta quilòmetres de distància. Durant la Segona Guerra Mundial va patir una de les facetes més adverses de la naturalesa humana, va ser pràcticament arrasada durant un bombardeig que va causar més de tres-centes víctimes. El seu eix principal, format pels carrers de Saint Nicolas, Tancrède i Geoffrey de Montbray uneixen Notre Dame amb l'església de Saint Pierre.
Seguint cap al nord es troben les dues viles balneari de Barneville-Carteret, unides en un sol municipi des de 1965. Des Barneville hi ha un bon panorama del port de Carteret d'on surten els transbordadors cap a les illes del Canal: Jersey i Guernsey. La primera és veu especialment bé des del mirador de Saint Jean de la Riviere. Si la visibilitat és òptima s'aprecia el Château de Montorgueil a Gorey. Entre Jersey i la costa normanda ressalten en un profund color blau els illots Ecrehou. Carteret posseeix una bonica i àmplia platja de sorra fina rematada per una filera de casetes de bany i pel far.
Sainte Mère Église és famosa per haver estat el camp d'aterratge de quinze mil paracaigudistes nord-americans la nit del 5 de juny de 1944, la vigília del desembarcament. La 82 ª divisió aerotransportada va alliberar la població a quarts de cinc de la matinada. Al campanar de l'església Notre Dame de l'Assomption es va penjar, més recentment, un maniquí representant a John Steele, el paracaigudista que va passar un parell d'hores intentant desfer-se del seu paracaigudes allà mateix. Altres van aterrar sobre les copes dels castanyers i til·lers que vorejaven la carretera que porta a Carentan.
Cotentin acaba pràcticament en una platja també famosa per haver format part de l'operació de desembarcament. Els cinc quilòmetres que s'estenen entre Sainte Marie du Mont i Quinéville van rebre als 32.000 homes de la 4ª divisió d'infanteria nord-americana. El seu nom en codi va ser Utah beach.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
