Dalt d’un Pont, una Nit amb Boira
Sóc víctima d'un xantatge. Algú ha recordat l'existència d'unes velles fotografies de la meva persona les quals no detallaré. Però l'extorsió no ha obtingut el resultat esperat. Jo mateix conservo en el meu poder velles fotografies del xantatgista que, encara que probablement només serveixin per recordar-li que una vegada va ser jove, si més no poden ser objecte de transacció.
Iniciem el tradicional procés d'intercanvi de missatges per determinar el lloc on s’hauria de realitzar la trafica. Les instruccions per al lliurament han arribat en un laberint de paraules i de memòries. Finalment es va determinar que l'idoni seria esperar una nit en què la boira fos prou densa com per amagar les identitats presents - les passades oblidades i únicament reflectides en les fotografies i els records, les futures encara per construir - i en un lloc que facilités la fugida en direccions oposades. És a dir: dalt d’un pont, una nit amb boira.
Esperar la boira no seria difícil en un mes humit i fred com novembre. Determinar el lloc comportaria més complicacions de les esperades per l'estafador, que poc àvid de desplaçaments no havia calculat adequadament que no s'han escatimat ponts a Venècia.
© J.L.Nicolas
