De Nova Amsterdam a Nova York
Els intents de colonització holandesos al Nou Món no es van veure coronats d'un èxit aclaparador. Al marge d'un territori en la Sud-amèrica amazònica, Surinam, que van conservar fins el 1975 i algunes illes del Carib a les petites Antilles la resta van ser aventures diverses i anècdotes curioses. Alguna amb conseqüències.
Les Províncies Unides, Republik der Zeuen Verenigde Nederlanden, com es deia al segle XVII el Regne d'Holanda, va establir a través de la Companyia de les Índies Occidentals, Vereenigde Oostindische Compagnie, entre la Virgínia anglesa i el Canadà francès un petit territori al qual va nomenar Nova Holanda. El 1609, va ser Henry Hudson, un anglès emprat per la VOC, qui s'encarregaria de buscar un pas cap al Pacífic pel nord. Va navegar el riu que avui porta el seu cognom fins que la profunditat de les aigües li va impedir continuar més amunt. Colons holandesos van establir els assentaments de Heenstade, Fort Nassau, Fort Goede Hoop, Wiltwyck, Schenectady i Zwaanendaal al llarg dels rius que s'internen al territori on comerciaven, bàsicament, pells de castor amb les poblacions indígenes de Algonquins i Iroquesos.
El 1621 la VOC va ser substituïda per la Westindische Compagnie, WIC. El seu nou director, Petrus Minuit, un való que provenia de la ciutat de Wesel, a Alemanya, compraria per 60 florins als indígenes Lenape, de la família dels Delaware, una petita illa a la badia del Hudson. Ja en 1609 l'oficial de bord del navili Halve Maen havia registrat el nom d'aquesta illa com Manna-hata. En poc temps es va iniciar la construcció, al sud de l'illa, d'un nou enclavament què es coneixeria com Nieuw Amsterdam. El maig de 1623 va arribar de les Províncies Unides un vaixell de 260 tones al comandament del capità Cornelius May. Va desembarcar trenta famílies. En total cent deu persones.
Mentre la bombolla creada pel comerç de tulipes, la tulipomanía, eclosionava a la metròpoli, la nova colònia seguia creixent. El 1638 el precedent multi ètnic s'estava forjant. Hi havia valons i flamencs, anglesos, suecs, francesos i irlandesos, danesos i alemanys. I un fill de holandès i marroquina, de nom Anthony Jansen van Salée, a qui tothom anomenava el Turc.
Johannes Vingboons aquarel·lista i cartògraf de prestigi en l'època va realitzar un mapa de la zona de Manhattan i el riu Hudson, Manatus gelegen op de Noort Rivier, el 1639, en el qual s'aprecien els molins de vent al costat de Fort Amsterdam, i les escasses , llavors, construccions enumerades en la part baixa de l'illa. En 1664 va realitzar una aquarel·la del perfil de la població, en el qual a les façanes de les cases i magatzems de primera línia s'aprecien en alguns casos el mateix estil característic de les façanes neerlandeses, un molí, la palissada del fort i el campanar de la primera església St Nicholas Dutch Reformed Church, erigida el 1633.
Un dels primers plans urbans de la ciutat és el traçat pel llavors inspector de la colònia Jacques Cortelyou el 1660. Set anys més tard el cartògraf holandès Jean Blaeu el va copiar al costat d'altres i el va incorporar a un atles que es va vendre a Cosme III de Mèdici. El mapa va ser recuperat a Villa de Castello, a prop de Florència, el 1916 i llavors reeditat amb detalls i colors afegits per John Walcott Adams i Newton Phelps Stokes. S'aprecien els dos canals que penetren a la ciutat, Heere Gracht i Bevers Gracht, el Fort Amsterdam i davant d’aquest Heere Straet. Tota aquesta àrea al costat de la qual va ser la mansió del governador és actualment la Alexander Hamilton US Custom House, Battery Park i Bowling Green. D'aquí partien els carrers Beaver, Bridge i Pearl, en aquells dies Bevers, Brugh Straet i Paerel Straet, aquest últim marcant el límit de la població amb l'East River. Entre aquests també estava i està en l'actualitat Browers Straet, avui Stone street, ja a mitjan segle XVII primer carrer pavimentat amb llambordes on s'allotjaven les famílies més benestants de la colònia. Un altre límit venia marcat per l'estacada, avui el famós Wall Street.
En 1664 la nova colònia havia assolit els mil cinc-cents habitants. Aquest mateix any una flota anglesa dirigida pel duc de York va amenaçar amb atacar el port de Nova Amsterdam. Sobrepassat en forces el director general Peter Stuyvesant va rendir la colònia el 24 de setembre. La província i l'assentament van ser anomenats Nova York, acabant amb l'aventura holandesa al nord del continent.
Tot just havien transcorregut dos segles quan el perfil de la ciutat va iniciar una notable modificació cap a les altures respecte a la idíl·lica aparença de les aquarel·les de Vingboons. Durant l'última dècada del segle XIX es va viure una dura pugna entre diversos rotatius de la ciutat per tenir les seves redaccions per sobre de la competència. Va triomfar el New York World, situant la seva seu de vint pisos a 106 metres d'altura a Frankfort street. Avui no hi ha ni el diari, ni el carrer ni l'edifici que va ser enderrocat el 1955. Amb el canvi de segle van aparèixer noves torres que van deixar enrere la seu del World. El Park Row Building, el Singer i la Metropolitan Life Insurance Company Tower van posar el llistó més alt. Aquest últim concretament a 213 metres, amb els seus cinquanta pisos a l'inici de Madison Avenue. Els rècords d'altura queien tan vertiginosament com ascendien els gratacels. El 1913 el Woolworth Building, en el 233 de Broadway, superava els 241 metres amb els seus cinquanta i set pisos. Mantindria la supremacia fins a la dècada dels anys trenta amb l'Art Decó obrint-se pas. Just el 1930 es van aixecar dos nous colossos: el Bank of Manhattan Trust Building, en el 40 de Wall Street, el qual seria superat un mes més tard al 405 de Lexington Avenue pel famós Chrysler Building. Els seus setanta set pisos i 319 metres ja superaven a la Torre Eiffel de París. La glòria va ser efímera ja que a l'any següent, 1931, es va concloure en la Cinquena Avinguda al costat del carrer 34 el Empire State Building. Va afegir a la ciutat gairebé disset hectàrees d'oficines i va ser durant anys l'edifici més alt del món, fins que va ser superat, en el mateix Manhattan, el 1972, per les torres bessones del World Trade Centre. Les seves terrasses estaven a 417 metres sobre el nivell del mar i les antenes van arribar als 526. Fins que van col·lapsar després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. El nou complex One World Trade Centre té a la seva torre principal el mateix sostre, 417 metres arribant amb les antenes als 541.
Tornant a terra, dels orígens holandesos de la ciutat han quedat bàsicament noms fàcilment recognoscibles en la toponímia original: Breukelen, Konijnen Eiland, Staaten Eiland, Bridewej, o Nieuw Haarlem.
© J.L.Nicolas
